Rafael Allepuz al Parlament de CatalunyaEl passat 9 de desembre, en Rafael Allepuz, President de Justícia i Pau Lleida, va comparèixer davant la Comissió de Benestar, Família i Immigració amb relació a la Proposició de Llei de Renda Garantida de Ciutadania.

 

A continuació trobareu el link per poder veure la seva intervenció i un resum de les principals idees de la seva compareixença:

Link al Canal del Parlament de Catalunya

Idees principals de la seva intervenció:

La ILP per una renda garantida de ciutadania no és una mesura “anticrisi”. Fa molt de temps que es planteja i el seu objectiu és combatre un problema: la pobresa, que és un problema estructural i, com a tal, s’ha de solucionar amb mesures estructurals. La taxa de risc de pobresa en l’actualitat està en un 20% , un 2% més que fa 7 anys. A Catalunya, aquest llindar de la pobresa és molt baix, i quan sortim de la crisi, hi haurà encara molts ciutadans necessitats d’aquesta renda bàsica.

Es tracta d’una proposta basada en la confiança en les persones receptores d’aquesta renda i en els serveis socials per la seva tasca de gestió i control. L’experiència de la reforma de fa 2 anys de la Renda Mínima de Inserció va mostrar una injusta desconfiança vers als professionals. No és tracta d’una renda assistencial ja que busca dotar d’uns mínims per tal que aquesta ciutadania tingui més autonomia, i que els administrin com creguin convenientment els beneficiaris. S’ha de perseguir sempre el frau en tots els àmbits, però no per por a aquest frau, s’ha de limitar o denegar una proposta necessària com aquesta.

Les polítiques socials a Catalunya són insuficients. A l’any 2012 la pobresa estava en un 44,8%, després de les transferències socials davalla al 20%. Comparant aquestes dades amb el conjunt de la Unió Europea, veiem que a Europa es passa del 44% al 16’9%. La Renda Garantia Ciutadana obeeix a aquesta necessitat de incrementar la suficiència i creiem és una renda complementaria, calen altres prestacions. Alhora, fan falta polítiques actives de formació i d’ocupació, que veritablement generin llocs de treball digne. Amb la RGC es poden aconseguir simplificacions en les accions de gestió administrativa. Els 664 euros de l’índex de suficiència hauria d’augmentar i això ajudaria a augmentar els salaris mínims, fet que és molt important.

El problema més important no és sobre les despeses públiques, el problema greu és que cal més ingressos públics, cal voluntat política per incrementar aquest ingressos de manera que qui més te més aporti. S’han rescatat bancs i cal rescatar les persones.

Cal combatre l’economia submergida, és pervers creure o tolerar l’economia submergida pensant que d’aquesta manera es permet uns ingressos extres per aquells que els necessiten. És dubtós pensar que una persona pot viure dignament amb els diners que rep exclusivament de l’economia submergida, però si aforem aquest tipus d’economia també augmentaran els recursos públics i disminuiran els ajuts socials.