Les Corts espanyoles acaben d’aprovar definitivament, amb els vots a favor del Grup Socialista (PSOE-PSC), CiU i Coalició Canària, una important reforma, impulsada pel Ministre Celestino Corbacho (PSC), de la Llei Orgànica sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social, coneguda com a Llei d’Estrangeria.

En els darrers mesos, tant a Catalunya com a Espanya, nombrosos col·lectius, ONG, entitats socials, associacions i fins i tot organismes de l’Administració de l’Estat, havien alertat dels errors i defectes d’aquest projecte de reforma.

Des de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants vam difondre dos comunicats (20 de març i 8 de juliol de 2009), els quals vam traslladar molt especialment a les forces polítiques catalanes presents al Congrés i al Senat, on denunciàvem també, en línia similar a la d’altres col·lectius, que la reforma contenia elements molt preocupants que podien significar un retrocés en matèria de drets fonamentals.

Lamentablement hem de dir que, malgrat algunes correccions d’última hora, la major part dels problemes i errors del projecte de Llei denunciats no han estat subsanats en el tràmit parlamentari

Certament, la reforma aprovada conté alguns elements positius de millora de la regulació anterior, especialment pel que fa a la necessària incorporació de la doctrina del Tribunal Constitucional en relació alguns dels drets fonamentals que havien estat vulnerats per la regulació anterior, aprovada amb la majoria parlamentària del Partit Popular.

Ara bé, malauradament, avui constatem que, finalitzat el tràmit parlamentari, no s’han incorporat plenament en el text els criteris d’aquest Tribunal i, a més, s’han introduït noves i importants restriccions en altres drets individuals, que són difícilment justificables, anant sovint en contra o més enllà de les recomanacions de la Unió Europea, menystenint així les peticions que s’havien fet des d’amplis sectors de la societat civil.

Aquest fet per si sol ens sembla altament preocupant, pel que podria significar de manca de sensibilitat dels representants parlamentaris respecte de sectors significatius de la societat civil organitzada. Volem precisament esmentar aquí el paper d’aquelles forces polítiques catalanes (PSC i CiU), començant pel mateix Ministre impulsor del projecte, que han participat en l’elaboració de la llei i que han donat suport finalment a la seva aprovació. Sense negar que hagin pogut contribuir a millores concretes de la Llei, no han estat gens sensibles a les nombroses i significatives veus que, des de Catalunya, han demanat canvis en aquest projecte.

Sigui com sigui, el text finalment aprovat conté almenys els següents problemes:

1. Allargament del període màxim d’internament

Primerament, com a element profundament negatiu, crida l’atenció l’ampliació de 40 a 60 dies del període d’internament a efectes d’expulsió. Considerem que allargar la durada màxima actual resulta una mesura absolutament desproporcionada, atès que no es tracta d’un delicte sinó d’una mera infracció administrativa. Aquest internament, amb la consegüent privacitat de llibertat, suposa un gran sofriment humà el gran sofriment humà, i més tenint en compte la manca de garanties del procediment així com les inadequades condicions existents en els centres d’internament.

2. Sancions a l’hospitalitat i discriminació en la sanció per fals empadronament

Per bé que, finalment, s’ha restringit l’abast inicialment previst per aquesta infracció, la Llei aprovada penalitza la solidaritat individual i familiar i l’hospitalitat, ja que sanciona amb multes que poden arribar fins a 10.000 euros la persona que tingui a càrrec un estranger, al qual hagi convidat prèviament mitjançant una carta d’invitació, una vegada hagi passat el temps d’estada regular a Espanya. Això comportarà penalitzar a persones que no tenen cap responsabilitat en el fet que l’estranger no abandoni el territori estatal en el termini legal, però que no volen (o que no poden moralment) deixar-los en una situació de precarietat. Alhora, això contribuirà a generar major exclusió social.

D’altra banda, ens sembla molt discutible que la nova Llei sancioni l’empadronament d’un estranger en un domicili no habitual quan aquesta mateixa infracció no rep el mateix tractament en els cas dels nacionals espanyols.

3.  Reagrupament familiar

Malgrat algunes millores en aquest camp, considerem també injustificables les noves restriccions introduïdes en les possibilitats de reagrupar als ascendents dels estrangers residents a Espanya, atès que ara, a més de limitar-ho exclusivament als pares, s’exigeix un major temps de residència prèvia del reagrupant (cinc anys, quan abans eren dos) i que els pares a reagrupar tinguin més de 65 anys o bé que existeixin “raons humanitàries” per a fer-ho, concepte ambigu massa obert a interpretacions arbitràries.

Aquestes restriccions obstaculitzen innecessàriament el dret de viure en família (a més del deure moral de solidaritat amb els propis pares) i són contràries a la normativa de la Unió Europea, que estableixen que el reagrupant no se li podrà exigir més de dos anys de residència al país per poder portar als seus familiars. 

4. Tracte dels menors estrangers no acompanyats

Pel que fa al tracte dels estrangers menors d’edat no acompanyats, celebrem que la Llei hagi introduït majors garanties per a la protecció dels drets dels menors no acompanyats (com ara la possibilitat de nomenar un representant o un defensor judicial en cas de repatriació), però continua pesant excessivament la seva condició d’estrangers per sobre de la seva condició de persones menors d’edat a qui cal protegir.

5. Discriminació en l’accés a la formació
Pel que fa al dret a l’educació, la Llei ha ampliat el contingut d’aquest dret, però no ha incorporat correctament els criteris del Tribunal Constitucional.
En aquest sentit, la nova regulació estableix que només els estrangers majors de 18 anys i amb residència legal a Espanya tenen el dret a accedir a les etapes educatives postobligatòries (batxillerat, cicles formatius...), a l’obtenció de les titulacions corresponents i al sistema públic de beques en les mateixes condicions que els espanyols, quan el Tribunal Constitucional considera que aquest dret correspon a totes les persones independentment de la seva situació administrativa.

6. Víctimes de maltractaments

La Llei també conté  l’error de possibilitar l’expulsió de dones estrangeres sense residència legal que siguin víctimes de violència de gènere. La llei fa possible la seva expulsió quan denunciïn a la policia ser víctimes de violència de gènere però finalment el procés penal incoat no acabi amb una sentència condemnatòria de l’agressor.

Aquesta mesura pot dissuadir a moltes víctimes de denunciar els seus maltractadors. 

En conseqüència, per tot el que s’ha exposat, les entitats cristianes sotasignants lamentem profundament aquests errors i no perdem l’esperança que, ben aviat, s’impulsi una nova iniciativa parlamentària que permeti corregir-los.

Així mateix, restarem atents a l’elaboració del Reglament que ha desenvolupar la Llei, per tal que aquesta s’apliqui amb la màxima flexibilitat i de la forma més favorable possible als drets dels estrangers.

Barcelona, 22 de desembre de 2009

*************************************************************************************************************

La Plataforma està formada per les següents entitats:

ACO, ASSOCIACIÓN SOCIAL ESTE-OESTE, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA.

La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants denuncia la retallada de drets del nou Projecte de Llei d’Estrangeria

Es debat a les Corts espanyoles el Projecte de Llei Orgànica de reforma de la Llei sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social, coneguda com a Llei d’Estrangeria. 

En els darrers mesos, agents i entitats socials, associacions i fins i tot organismes de l’Administració de l’Estat han alertat dels errors i defectes d’aquesta reforma, alguns dels quals s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el Projecte de Llei que actualment es debat.

La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants celebrem algunes de les millores que s’han introduït, però volem posar de manifest que en determinats punts  hi ha un retrocés en drets.

1.Accés a l’empadronament

El Projecte de Llei estableix que tindran accés al padró municipal aquelles persones en situació d’estada o residència legal a Espanya, amb la qual cosa tots els estrangers irregulars no hi podran accedir. Aquesta exclusió pot obstaculitzar greument l’accés a una sèrie de drets bàsics que van vinculats a l’empadronament, com són el dret a l’assistència sanitària, a l’educació i a les prestacions socials bàsiques.

Per altra banda, aquesta restricció afectarà també a les administracions locals i autonòmiques, que veuran com creix la seva població real i, per tant, la seva necessitat de recursos, però no la seva població oficial. A més, es desvirtua així l’objectiu de l’empadronament, que no és altre que el de deixar constància de les persones que viuen en el municipi, tal com diu la Llei de Bases de Règim Local.

2.Allargament del període màxim d’internament

Quant al període màxim d’internament, volem manifestar el desacord amb l’ampliació de 40 a 60 dies del període d’internament, així com amb la possibilitat de prorrogar-lo en determinats casos, ja que considerem que allargar la durada màxima actual resulta una mesura absolutament desproporcionada, atès el gran sofriment humà que comporta la privació de llibertat, i més tenint en compte la manca de garanties del procediment així com les inadequades condicions existents en els centres d’internament.

3.Sancions a l’hospitalitat

Considerem positiu que el nou Projecte de Llei no castigui les entitats que donen suport als immigrants en situació irregular, però entenem que segueix penalitzant la solidaritat individual i l’hospitalitat, ja que sanciona amb multes que poden arribar fins a 10.000 euros la persona que té a càrrec un estranger, al qual va convidar mitjançant una carta d’invitació, una vegada ha passat el temps d’estada regular a Espanya. D’altra banda, ens sembla inadmissible que se segueixi sancionant amb la mateixa multa l’empadronament d’un estranger en un domicili no habitual.

Pel que fa al dret a reagrupar els ascendents, entenem que el Projecte de Llei segueix essent excessivament restrictiu, perquè només permet reagrupar els ascendents menors de 65 anys quan concorrin raons de caràcter humanitari i tan sols quan el reagrupant porti més de 5 anys vivint de forma regular a Espanya, mentre que la normativa europea estableix que al reagrupant no se li pot exigir més de 2 anys de residència legal al país. 

4.Abans estranger que menor

La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants considera que el Projecte de Llei segueix incorporant de forma incorrecta els criteris del Tribunal Constitucional, en relació al tracte als menors immigrants no acompanyats, a qui considera estrangers molt per sobre de la seva condició de persones menors d’edat a qui cal protegir.

5.Discriminació en l’accés a la formació

Pel que fa al dret a l’educació, el Projecte de Llei ha modificat la redacció dels anteriors avantprojectes, però segueix incorporant incorrectament els criteris del Tribunal Constitucional, ja que estableix novament que només els estrangers majors de 18 anys, amb residència legal a Espanya, tenen el dret a accedir a les etapes educatives postobligatòries, a l’obtenció de les titulacions corresponents i al sistema públic de beques en les mateixes condicions que els espanyols, quan el Tribunal Constitucional considera que aquest dret correspon a totes les persones independentment de la seva situació administrativa.

En conseqüència, les entitats cristianes que acollim persones procedents de països estrangers rebutgem sense pal·liatius els articles citats denunciant la retallada de drets que suposen i demanem als partits polítics que esmenin aquest Projecte de Llei durant el seu procés de discussió a les Corts.

Barcelona, 28 de juliol de 2009.

Comunicat

La Plataforma d'entitats cristianes amb els immigrants, de la qual forma part Justícia i Pau, acaba de fer públic un comunicat en relació a:
 
Impacte de l'actual crisi econòmica en les persones i famílies immigrades
 
En l’actual situació de crisi galopant, on les xifres de l’atur no deixen d’augmentar afectant tota la població, volem cridar l’atenció sobre els efectes en els col·lectius immigrats a casa nostra, un dels que més estan patint la crisi, amb unes connotacions pròpies, afegides a les que són comunes a tots els treballadors. Volem posar a la llum pública algunes d’aquestes situacions més punyents que s’estan vivint:
 
L’atur, amb dades del final del primer trimestre de 2009 a Catalunya, és de 498.352, dels quals 105.750 són estrangers  (125.4% d’increment d’atur interanual en estrangers, mentre que entre la població catalana  l’ increment és del 60.4%  (font: Departament de treball de la  Generalitat de Catalunya)). Això indica la duresa com està afectant a aquest col·lectiu, la qual cosa està produint una situació de veritable regressió en el projecte migratori de molts, que ja havien aconseguit una relativa estabilitat laboral, social i familiar, i que es manifesta de diferents maneres:
 
· La impossibilitat de continuar el pagament de les hipoteques de les vivendes, fa que s’abandonin els pisos i es retorni al lloguer d’habitacions; o s’entra en una llarga via judicial, durant la qual van augmentant els interessos!
· L’enorme creixement de demandes  bàsiques a entitats socials (aliments, roba, pagament lloguers, llum, aigua...) que produeixen una sobresaturació en les dites entitats.
· El no poder pagar el material i els menjadors a les escoles
· Molts que havien endegat un petit negoci, els han de deixar per no poder fer front a les despeses...
· L’enviament de fills al país d’origen, quan s’havia aconseguit el reagrupament familiar.
· La impossibilitat de renovar la targeta de residència i treball, per no tenir feina al moment de la renovació (l’anomenada “irregularitat sobrevinguda”), tornant a situacions d’irregularitat legal i fent que el nombre de persones amb papers però sense feina vagi augmentant
· En aquest context, la possibilitat d’obtenir la regularització per arrelament és pràcticament impossible, perquè no hi ha ofertes de contracte de treball
· El fet de no comptar amb el coixí familiar, com els aturats nadius, fa més insostenible la situació de moltes famílies
· Els homes estan patint amb més força aquesta situació perquè els sectors on treballaven són els més afectats; i les dones, a través del treball domèstic i la cura de persones grans o malaltes, són les que aguanten moltes famílies, essent les úniques que hi treballen, tot i que també s’està notant una recessió en aquest camp, donat que les famílies no poden enviar persones a residències o redueixen les hores d’atenció, i això repercuteix en les treballadores d’aquest àmbit laboral, ocupat majoritàriament per estrangeres
· El col·lectiu subsaharià és el més castigat de tots, abocat a la subsistència del “top manta” 
· Aquesta situació provoca, lògicament, malestar a les famílies i s’agreuja la tensió entre pares i joves adolescents, reagrupats sovint contra la seva voluntat i amb dificultats d’adaptació al país
 
En aquest context, constatem que les persones no pensen, majoritàriament, en el retorn al propi país, doncs ja han començat a posar arrels a casa nostra i, a més, l’entorn social dels seus països no és millor que el nostre; que la precarietat de les feines i l’economia submergida està creixent, ja que molts diuen “millor això que res, almenys tenim això...”, apareixent situacions d’autèntic abús, factor aquest que afecta a tothom i no només als immigrants.
 
D’altra banda, davant d’aquesta situació cal alertar del perill que proliferin els discursos i les polítiques que tendeixen a reduir les persones immigrades a la pura categoria de mà d’obra, l’entrada o presència de la qual suposadament caldria ajustar simplement a les necessitats laborals de cada moment de la nostra societat. Discursos que presentin els immigrants com a culpables i bocs expiatoris de la situació i polítiques marcades o condicionades per aquests.
 
Com a entitats cristianes volem recordar i subratllar la dignitat de tota persona, la prioritat del treball sobre el capital, el destí universal dels bens i el bé comú com a principis fonamentals de la Doctrina Social de l’Església, que troben el seu fonament en Jesucrist. La fraternitat va més enllà de la llei, és especialment necessària en temps de crisi i cal assumir les conseqüències personals, socials i polítiques.
 
És per tot això, que la Plataforma d’entitats cristianes amb la immigració vol demanar:
 
1. Als poders públics
 
- Que es prioritzi de forma absoluta la recerca i aplicació de mecanismes que evitin un agreujament de l’actual crisi econòmica i de l’atur en particular, a partir de mesures que fomentin un model econòmic més basat en l’economia social i el respecte al medi ambient.
- Davant del gravíssim increment de l’atur i l’exclusió social, que s’elaborin urgentment plans generals d’actuació d’atenció social a les persones i famílies que  es troben o estan caient en situació d’exclusió social o de precarietat.
- Que es reforcin els mitjans i recursos públics a disposició d’aquestes persones i famílies, principalment habitatge social, alimentació, roba...
- Que s’estudiïn mesures de protecció i estímuls per als petits empresaris i professionals.
- Que s’estudiïn a fons les conseqüències a mig i llarg termini d’aquest procés de precarització que està produint, sobretot per al cas que la crisi econòmica s’allargui en el temps, i es tingui cura del discurs polític sobre la immigració, en aquest context.
- Que s’estableixin mecanismes que evitin que les persones d’origen immigrant caiguin en la irregularitat sobrevinguda per manca de feina i que es faciliti l’arrelament a les que ja s’hi troben en aquesta situació
- Que s’analitzin les problemàtiques concretes de menors, adolescents i joves, especialment els ex tutelats, per evitar que aquests col·lectius caiguin en una situació de greu exclusió social difícilment reversible.
- Que es reforci i millori el suport públic a les entitats socials que es dediquen a atendre aquests col·lectius, i s’estableixin mecanismes de coordinació més eficaços amb les Administracions. En aquest sentit, demanen al Govern estatal que rectifiqui la seva intenció de excloure a les entitats d’àmbit no-estatal, com les catalanes, del finançament a través del 0,7% del l’IRPF:


2. A les entitats socials, les comunitats cristianes i la societat en general
- Que es reforcin els mecanismes de coordinació i suport mutu entre les organitzacions d’assistència social.
- Que es tingui en consideració que els col·lectius d’origen immigrant són uns dels sectors socials més afectats per qualsevol situació de crisi econòmica.
- Que es prengui consciència de la responsabilitat política de tots els ciutadans en aquesta situació, tot reforçant els mecanismes de solidaritat col·lectiva.

Barcelona, maig  de 2009
La Plataforma està formada per les següents entitats:
ACCIÓ CATÒLICA OBRERA (ACO), ASSOCIACIÓN SOCIAL ESTE-OESTE, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC).

La Plataforma d'entitats cristianes amb els immigrants, de la que forma part Justícia i Pau, va ser creada l'any 2005 i està formada per una vintena d'entitats cristianes amb seu a Barcelona, i amb l'objectiu de crear una xarxa d'entiats cristianes que treballen per la immigració, reflexionant sobre els nous reptes que es planetgen, així com represetnar una veu pública d'esglèsia el més representativa possible.


Comunicat de la Plataforma d’Entitats cristianes amb els Immigrants  sobre
l’Avantprojecte de Llei Orgànica  sobre Drets i llibertats dels Estrangers a Espanya

Les Entitats continuaran essent solidàries amb els més vulnerables encara que la Llei ho prohibeixi


 
Davant l’aprovació per part del Govern d’un projecte de Reforma de la Llei sobre Drets i llibertats dels Estrangers a Espanya (Llei d’Estrangeria), les entitats cristianes sotasignants volen unir les seves veus i fer públic el seu rebuig a alguns articles d’aquest text.

Un cop més, les propostes legislatives enfoquen el tema de les migracions com un àmbit a regular amb normes restrictives i sancionadores. Obliden novament que els/les immigrants són persones, amb somnis, amb il·lusions i amb famílies que en depenen. Que han estat i poden seguir essent font de riquesa per al nostre país, tan humanament, com cultural i econòmica.

Més concretament, ens preocupen greument aquests aspectes del text:

1. Risc que aflorin actituds de xenofòbia. L’avantprojecte de Llei es debat en el context d’una crisi financera i econòmica de gravíssimes repercussions socials i laborals que està afectant ja de ple els sectors més vulnerables. En aquest context,  en les capes més febles de la societat,  l’equilibri social és fràgil. I hi ha el risc que aflorin actituds de xenofòbia i racisme. És oportú aquest moment per a retallar encara més els “drets” de la població immigrada?  D’assenyalar-la un cop més com a estrangera? Quants anys han de passar per tal que la persona que prové d’un altre país sigui ciutadana de ple dret?

2. Allargament del període màxim d’internament. És precisament sobre la condició d’immigració irregular que l’avantprojecte de Llei pretén donar un nou gir, en la línia de duresa que Espanya ha decidit adoptar a instàncies europees. Recordem que, amb motiu del debat, el juny de 2008, sobre la Directiva Europea de Retorn d’immigrants, les Esglésies i entitats cristianes europees ja van mostrar “la seva profunda preocupació pel creixent ús de la detenció administrativa d'immigrants (fins a 18 mesos d’internament) a l'espera de ser expulsats, en molts països d'Europa”. Ara, a l’Estat Espanyol, l’Avantprojecte  de Llei recull aquest augment (al passar de 40 dies a 60)  i amplia els supòsits d’internament, limitant així el dret fonamental a la llibertat i vulnerant la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 13)

3. Prohibició i penalització de la solidaritat humana. A més, introdueix un element greu -i èticament inadmissible- en castigar l’ajuda humanitària (moralment legítima, cristianament imprescindible) que particulars o entitats prestin a una persona immigrada  en situació irregular i sense recursos. Les nostres entitats i moltes d’altres, atenen cada dia a centenars de persones en aquesta situació. També  castiga  l’empadronament d’un estranger en un domicili no habitual. Constatem que aquesta situació es dona freqüentment en persones sense llar, forçades a tenir una adreça si volen ser considerades ciutadanes a efectes administratius.

4. Restriccions al dret a viure en família. Constatem que l’enduriment que planteja l’avantprojecte de Llei Orgànica d’Estrangeria no es limita només a l’àmbit sancionador, sinó que va més enllà i afecta a facetes tan fonamentals per a les persones com és el dret a reagrupar als propis pares, que a partir d’ara hauran de tenir més de 65 anys. La reagrupació només es podrà fer si el fill porta més de 5 anys de residència regular a Espanya, quan la normativa europea estableix que al fill no se li podrà exigir més de 2 anys de residència regular.

5. Limitacions al dret a l’educació. D’altra banda, tot i que en alguns aspectes, aquest avantprojecte millora el contingut de la Llei actual, arran de les diverses sentències del Tribunal Constitucional que van declarar inconstitucional alguns dels seus articles, no incorpora correctament el que ha dit l’Alt Tribunal sobre determinats drets de tots els immigrants, com és el d’educació, que  l’Avantprojecte  limita a tots els menors de 18 anys i als majors d’aquesta edat que tinguin residència regular a Espanya.  

6. Tracte incorrecte als menors d’edat. Aquest avantprojecte també ignora tota la legislació, nacional i internacional, referent als infants, i considera als menors immigrants no acompanyats com a estrangers, molt per sobre de la seva condició de menors, que, segons sentències del Tribunal Constitucional, és la que ha de prevaler. A més, el projecte no estableix les mesures necessàries per tal que els menors estrangers disposin d’una adequada defensa i representació legal per tal de vetllar pels seus interessos en tots els procediments administratius i davant dels tribunals.

En conseqüència, les entitats cristianes que acollim persones procedents de països estrangers rebutgem sense pal·liatius els articles citats d’aquest avantprojecte i manifestem que no acatarem unes normes que contradiguin principis ètics fonamentals o que vulnerin els drets humans reconeguts en el Dret Internacional i en la nostra pròpia Constitució.

Barcelona,  20  de març de 2009

La Plataforma està formada per les següents entitats:

ACO, ASSOCIACIÓN SOCIAL ESTE-OESTE, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA.

Davant la convocatòria d’Eleccions Generals, la Plataforma d’entitats cristianes amb la immigració, amb el desig de contribuir al debat social i polític sobre els reptes que planteja el fenomen migratori al nostre país, vol proposar les següents consideracions:

1. Creiem que és fonamental que no es perdin mai de vista les arrels econòmiques i polítiques del fenomen migratori, principalment la pobresa i les enormes diferències econòmiques que encara persisteixen a escala mundial. És per això que demanem, un cop més, que els poders públics i la ciutadania multipliquin, en quantitat i qualitat, els esforços de cooperació al desenvolupament dels països més pobres i corregeixin aquelles polítiques que contribueixen a la generació de pobresa, desigualtat i guerra (deute extern, regles injustes del comerç internacional, exportació d’armes....).

2. La immigració no hauria de ser contemplada en els programes i actes de campanya electoral dels partits polítics com una eina de pura confrontació partidista, ni com una forma de captació fàcil de vots mitjançant l’explotació d’algun malestar social, ni simplement com un problema, sinó com un fenomen que, malgrat les dificultats, genera importants beneficis de tota mena per a les societats d’acollida i per als nouvinguts, sempre i quan es gestioni adequadament.

3. Amb tot, és essencial fugir de la tendència actual a fer un tractament purament utilitarista i mercantilista de la immigració, que la considera com a simple mà d’obra al servei de les necessitats econòmiques i dels interessos polítics del país o de càlculs electorals d’un govern, utilitzant els migrants com a boc expiatori quan disminueix la bonança econòmica i oblidant que es tracta de persones, amb els seus drets i la seva dignitat.

4.  En aquest sentit, cal tenir sempre present que les problemàtiques que s’associen habitualment a la immigració són sempre mancances socials que ja existien abans de l’arribada d’immigrants. La immigració el que fa és posar de manifest aquestes mancances, que es poden agreujar quan els poders públics no prenen oportunament les mesures polítiques adequades.

5. Ens cal una altra actitud i una altra política d’immigració, diferents de la predominant actualment a Espanya i Europa, que mostra una tendència preocupant cap a l’enduriment del control de fronteres i la seguretat com a obsessions. Creiem necessari, en benefici del conjunt de la societat, una política que tingui com a veritable prioritat, més enllà de la retòrica, el respecte dels drets humans, la prevenció de la guetització, la promoció de la integració i la cohesió social, dedicant-hi els recursos econòmics necessaris.

6. Ens cal una política migratòria que, més enllà del combat contra la immigració il·legal, faciliti vies legals i segures per a l’entrada al nostre país, actualment molt restringides, per tal de reduir la mortalitat en les fronteres, evitar l’acció nefasta d’organitzacions que trafiquen amb éssers humans i reduir el volum de persones en situació irregular, condemnades a l’explotació laboral o l’exclusió social.

7. Així mateix, ens cal una política que prioritzi el respecte íntegre dels drets fonamentals de tota persona, sigui quin sigui el seu origen i la seva situació administrativa, que garanteixi la subsistència o el dret a treballar a tota persona mentre es trobi al nostre país, avanci cap a la igualtat en el tracte de nacionals i estrangers, i faciliti l’accés a la plena ciutadania als estrangers residents, incloent el dret de sufragi.

8. Finalment, com a Plataforma d’entitats cristianes, som molt sensibles a la llibertat religiosa, la qual comporta el dret a manifestar públicament les pròpies creences, com també a exercir amb llibertat i en condicions dignes les pràctiques corresponents a les diferents tradicions. Per això, demanem que es faciliti a les diferents comunitats religioses l’accés a llocs dignes dedicats al culte i la pregària. Ens preocupa, d’una manera especial, la instrumentalització política que sovint s’ha fet de les resistències que una part de la població ha manifestat vers aquests nous centres de culte.


Barcelona, 26 de febrer de 2008


La Plataforma està formada per les següents entitats:

ACCIÓ CATÒLICA OBRERA, ASOCIACIÓN SOCIAL ESTE-OESTE, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC).