La vigília de Nadal els diaris gironins informaren, amb fotografies i tot, de l'inici d’una campanya conjunta de Creu Roja i la Policia Municipal de Girona, que consisteix a facilitar flassades i begudes calentes als sense sostre que passen la nit a la intempèrie. La campanya dura fins al 15 de gener, o sigui, una vintena de nits, de la norantena que en té l'hivern. Sembla que també se’ls ofereix d’anar a passar aquella nit a La Sopa. D’entrada, en veure-ho, vaig quedar una mica astorat perquè, la veritat, a què treu cap aquesta campanya? Què resol?

L’única solució acceptable per als sense sostre gironins, que són prop de dos-cents, és de facilitar-los un lloc per dormir cada nit amb un mínim de comoditat i seguretat, amb els serveis higiènics indispensables i les necessitats alimentàries satisfetes.

Sorprèn que l'Ajuntament, que no ha estat capaç de resoldre el problema dels sense llar, doni suport directe a aquesta acció gairebé grotesca, amb la participació de la Policia Municipal.

La campanya anunciada a toc de trompeta és un pegat temporal que no puc evitar de pensar que deu tenir la finalitat d’animar-nos a seguir consumint sense defallir, no fos cas que ens deixéssim entendrir per les notícies constants sobre la pobra gent que ha de dormir al carrer i que té problemes per menjar, i dediquéssim una part dels nostres diners a ajudar-los en lloc de comprar, com sembla que és la nostra obligació.

Som davant d’una prova fefaent de la hipocresia social en què d’una o altra manera participem, conscientment o inconscient. El problema de qui dorm al ras i passa gana és de justícia social i només es pot resoldre amb accions fermes i decidides que aportin solucions reals, no pegats. La ciutadania ha d’exigir que tothom pugui dormir sota teulada, amb els serveis mínims coberts i l’alimentació assegurada.

Cal adreçar tots els esforços, com a simples ciutadans o com a membres de partits o organitzacions polítiques o socials, a aconseguir un sistema fonamentat en la justícia, que elimini en poc temps el desequilibri cada vegada més accentuat entre persones pobres i persones riques, entre les més afavorides i les més desafavorides, entre els marginats i exclosos i els qui excloem i marginem, encara que sigui, com ja he dit abans, inconscientment o conscient.

És urgent que siguem crítics amb el sistema econòmic i polític en què estem immergits i ens decidim a treballar per capgirar-lo o canviar-lo per un altre que sigui just i igualitari, que no creï les desigualtats, les diferències brutals que ara hi ha.

Hem de ser conscients que tot tendeix a portar-nos cap a l'individualisme i l’egoisme, cap a vigilar que el del costat no ens passi al davant; hem de renunciar a aquesta lluita ferotge per aconseguir sentir-nos per sobre dels altres, cosa que, ens diuen, ens hauria de fer feliços i en el fons ens porta a una competitivitat que té com a objectiu primordial el lucre dels poderosos a costa de la majoria de la societat i del planeta.

Si aconseguim redreçar la situació tota l’acció assistencial que nombroses entitats i associacions duen a terme, amb voluntat i molts esforços, per ajudar els més pobres, els marginats, els exclosos, esdevindrà innecessària. No caldrà que ens dediquem a ajudar els altres donant-los una mica del que ens sobra. Hem d’aconseguir que tothom tingui el que necessita per viure.

Estic ben segur que tant els voluntaris de Creu Roja com la Policia Municipal actuen amb tota bona fe i voluntat de ser útils, però potser ho fan una mica irreflexivament, moguts per la inèrcia dels molts anys que han fet la mateixa campanya i els manca de ser una mica crítics, amb la societat i amb ells mateixos.

XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau
DIARI DE GIRONA – 11 de gener de 2010