Qualsevol emigrant és una persona humana que, com a tal, té drets fonamentals inalienables que han de ser respectats per tots i en qualsevol situació (Benet XVI, Caritas in veritate, 62)

Fa pocs dies la Plataforma d'Entitats Cristianes amb els Immigrants, un dels membres de la qual és Justícia i Pau de Barcelona, va publicar una nota de denúncia de la retallada dels drets dels immigrants que suposa el nou Projecte de Llei d'Estrangeria que es debat a les Corts espanyoles. Tot i que al Diari de Girona ja hi va sortir un breu que en parlava, em sembla interessant de comentar els punts denunciats a fi que la seva difusió pugui ajudar-nos a tots a conscienciar-nos.

L'accés a l'empadronament és una de les coses que es vol retallar. El projecte de llei estableix que "tindran accés al padró municipal aquelles persones en situació d'estada o residència legal a Espanya". Aquesta norma pot dificultar greument l'accés dels immigrants sense permís de residència a drets tan bàsics com són l'assistència sanitària, l'educació i les prestacions socials bàsiques. També pot crear una situació kafkiana per a aquelles persones que no es podran empadronar perquè no tenen el permís de residència i, en no estar empadronades, no podran legalitzar la seva situació. D'altra banda les administracions locals i autonòmiques veuran que augmenta la població real, amb la despesa que comporta, però no la població oficial.

El Projecte de Llei amplia de quaranta fins a seixanta dies el període d'internament i preveu que es pot ampliar més en casos determinats. Allargar la durada de l'internament és una mesura desproporcionada que comporta un gran sofriment humà derivat de la privació de llibertat i que és agreujat per la manca de garanties del procediment i de les condicions inadequades existents en molts centres d'internament, amb la humiliació que tot plegat representa.

Si bé el nou Projecte de Llei no preveu de castigar les entitats que donen suport als immigrants en situació irregular, sembla que continuarà penalitzant la solidaritat individual i l'hospitalitat en sancionar amb multes que poden arribar als 10.000 euros la persona que té a càrrec un estranger, el qual va venir amb una carta d'invitació, quan ha transcorregut el temps regulat d'estada a l'Estat. És també inadmissible que se sancioni amb la mateixa multa l'empadronament d'un estranger en un domicili que no és el seu habitual.

Quant al reagrupament familiar la normativa que es proposa és excessivament restrictiva perquè només permet reagrupar els ascendents menors de 65 anys quan hi concorrin raons de caràcter humanitari i tan sols quan el reagrupant porti més de cinc anys de residència regular a l'Estat. Això contradiu la normativa europea que determina que al reagrupant no se li poden exigir més de dos anys de residència legal al país acollidor.

La Plataforma considera que el Projecte de Llei continua incorporant de manera incorrecta els criteris del Tribunal Constitucional en relació amb el tracte als menors immigrants no acompanyats, en considerar-los estrangers i no valorar la seva condició de persones menors d'edat a qui cal protegir.

Finalment encara hi ha discriminació en l'accés a la formació. El Projecte de Llei, tot i modificar la redacció d'avantprojectes anteriors, incorpora incorrectament els criteris del Tribunal Constitucional en establir que "només els estrangers majors de divuit anys, amb residència legal a Espanya, tenen el dret a accedir a les etapes educatives postobligatòries, així com a l'obtenció de les titulacions corresponents i a beneficiar-se del sistema públic de beques en les mateixes condicions que els espanyols", mentre que el Tribunal Constitucional considera que aquest dret correspon a qualsevol persona, independentment de la seva situació administrativa.
En conseqüència, la Plataforma rebutja sense pal·liatius, per la retallada de drets que suposen, els articles del Projecte de Llei que afecten els aspectes esmentats i demana als partits i als representants polítics que han de discutir-lo a les Corts que els esmenin.

Una vegada més es fa ben evident que davant de la situació de crisi econòmica i financera que estem patint, l'Estat tendeix a destinar molts diners a protegir les entitats i estaments que l'han provocada amb la seva mala gestió i l'afany desmesurat de guanys, i molt pocs a l'ajuda als més desafavorits, que en són els més perjudicats, bo i retallant o limitant els serveis socials de què poden gaudir. Fins quan?

XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau

DIARI DE GIRONA – 11 de setembre de 2009