Si és una aberració que la tortura existeixi en ple segle XXI, és horrorós que hi tanquem els ulls.
Abel Pérez Rojas -educador mexicà


El dia 26 de juny era el Dia Internacional de les Nacions Unides en Suport de les Víctimes de la Tortura. L'article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que "cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o a tractes cruels, inhumans o degradants".
La Coordinadora per a la prevenció de la tortura, de la qual formen part, entre altres, Justícia i Pau i ACAT (Acció dels Cristians per a l'Abolició de la Tortura), va publicar recentment l'Informe 2008 sobre la tortura a l'Estat espanyol.

N'extraiem unes dades que poden ser reveladores: l'any 2008 s'han conegut 274 casos de tortures, als quals cal afegir-n'hi 290 d'anys anteriors, amb un total de 1.086 denunciants.

Si bé algunes denúncies queden excloses de l'Informe per petició expressa dels agredits, perquè la informació era insuficient o no era prou contrastada, cal tenir en compte que molts casos de tortura o agressions per part de les forces de seguretat o dels funcionaris de presons no es denuncien, generalment per por de contradenúncies per part dels denunciats i per la desconfiança envers els òrgans encarregats d'investigar-los. Això fa que no se sàpiga quin percentatge representen les denúncies incloses a l'Informe sobre el total de casos de tortura o maltractaments produïts realment.

A Catalunya, l'any 2008, hi va haver 28 casos denunciats i 62 denunciants que representen un 0,84 de denúncies per cent mil habitants.

Les principals circumstàncies en què s'han produït les denúncies en el conjunt de l'Estat són: en mobilitzacions socials, esdeveniments festius/esportius, migrants, empresonats, en situació d'aïllament, per qüestions de trànsit i en centres de menors.

Pel que fa a les denúncies de cada cos disposem de les dades d'àmbit d'Estat, que són: Cuerpo Nacional de Policía, 206 denúncies; Policia Local, 90 denúncies; Guàrdia Civil, 56 denúncies; Mossos d'Esquadra, 54 denúncies; Funcionaris de presó, 63 denúncies; altres, 90 denúncies.

Si tinguéssim la distribució territorial de les denúncies sabríem quin percentatge de les denúncies presentades a Catalunya correspon als Mossos i a les Policies Locals, i podríem fer-ne una valoració.

Un altre aspecte remarcable és la situació processal dels funcionaris denunciats. El primer que cal tenir en compte és el retard de l'Administració espanyola de Justícia. S'ha denunciat amb reiteració el retard dels Tribunals de Justícia, i no només en les denúncies contra membres de les Forces de Seguretat i Institucions Penitenciàries. Aquesta situació ha estat denunciada per organismes internacionals com el Comitè de les Nacions Unides contra la Tortura o, fa pocs mesos, pel Relator Especial de l'ONU per a la Qüestió de la Tortura.

També s'ha denunciat la manca d'investigació eficaç per part dels tribunals. Les denúncies contra funcionaris públics s'arxiven de pressa després d'una investigació limitada i deficient. No obstant això les denúncies que superen aquest primer obstacle triguen una mitjana de quatre a cinc anys a arribar a la sentència que clourà el procés.

També cal tenir en compte que l'any 2008 hi ha notícia de 97 persones mortes quan eren sota la custòdia de les Forces de Seguretat o en Centres de privació de llibertat, tot i que a l'informe només se n'hi inclouen 56, perquè dels altres 41 casos no ha estat possible de contrastar-ne prou les dades.

Per tancar l'article em sembla ben adient la frase de Gandhi que diu: "El que s'obté amb violència, només es pot mantenir amb violència". Cal que, tots plegats, ens anem sensibilitzant en contra de la violència, vingui d'on vingui, i que tinguem present que, també en frase de Gandhi, "no hi ha camí per a la pau, la pau és el camí".

XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau

DIARI DE GIRONA – 7 de juliol de 2009