Miguel d'Escoto, president de l'Assemblea General de l'ONU ha convocat la Conferència de les Nacions Unides sobre la crisi financera i econòmica mundial i els seus efectes en el desenvolupament, per als dies 24, 25 i 26 de juny, a la qual són convidats els caps d'estat i els caps de govern dels 192 països membres de l'Assemblea.

L'objectiu d'aquesta Conferència és la reflexió sobre la gravetat de la situació en l'àmbit mundial i la cerca de solucions d'emergència i a llarg termini per mitigar els efectes desoladors que esclafen, sobretot, els segments de població més vulnerables.

Segons dades de l’Organització Internacional del Treball cada mes es perden més d'un milió de llocs de treball. Això i la paralització dels corrents de crèdit per a l'exportació i la importació, fan que l'activitat comercial disminueixi a un ritme molt accelerat, cosa que afecta principalment els països empobrits. Aquest problema s'afegeix als de l'encariment dels aliments, el combustible i els fertilitzants que ja suportaven.

El Banc Mundial, que ha descrit la crisi com "una emergència des del punt de vista del desenvolupament", preveu que aquests països tindran un dèficit financer de 700.000 milions de dòlars i calcula que d'ara fins al 2015 moriran per aquest motiu uns 1.5/2.8 milions d'infants. També s'estima que cada any, mentre duri la crisis, cauran a la pobresa extrema més de cent milions de persones.

Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU, ha advertit a la comunitat internacional que ha de tenir present la situació tan difícil en què viuen centenars de milions de pobres dels països en procés de desenvolupament que han vist empitjorar seriosament la seva situació.

La decisió de celebrar aquest període extraordinari de sessions de l'Assemblea General es va prendre el mes de desembre a la Conferència de Doha. Els estats membres van demanar al president de l'Assemblea General, Miguel d'Escoto, que organitzés aquesta cimera "al més alt nivell" a fi de poder fer sentir, tots, la seva veu i fer conèixer les seves necessitats i exigències. Es faran diverses sessions plenàries i quatre taules rodones interactives entre els líders mundials i els representats del Sistema de les Nacions Unides, inclosos el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, així com organitzacions de la societat civil i el sector privat.

Les quatre taules rodones tractaran aquests temes: els efectes de la crisi sobre l'ocupació, el comerç, la inversió i el desenvolupament, així com la consecució dels Objectius del Mil·lenni.

Les iniciatives i mesures adients per mitigar els efectes de la crisi sobre el desenvolupament.
El paper de les Nacions Unides i els estats que en són membres, en el debat internacional sobre la reforma i l'enfortiment del sistema i l'arquitectura financers i econòmics internacionals, i les contribucions del Sistema de les Nacions Unides per al desenvolupament en resposta a la crisi.

Les reunions en l'àmbit internacional que hi ha hagut fins ara han estat de 20 estats. El grup G20, generador del col·lapse mundial, s'ha posat a reconstruir la caiguda però excloent-ne cent setanta-dos països i sembla que pressiona els seus components i els estats on tenen més influència per boicotejar la trobada tot enviant-hi ministres en lloc de caps de govern, tot i que els països més poderosos han reconegut el fracàs de les seves institucions i polítiques en l'intent d'establir unes relacions de justícia, cooperació, progrés i pau.

Ramsey Clark, premi dels Drets Humans 2008 de l'ONU, ha escrit una carta a tots els caps d'estat i de govern per demanar-los que siguin conscients que "la devastació del col·lapse econòmic és més mortal i costosa que mai, incloent-hi el repte de protegir la Terra de la destrucció rapaç que ens amenaça a tots".

Una crisi com aquesta només es pot abordar democràticament, amb la presència i aportació de tots els afectats i, sobretot, dels més pobres, que són els que sistemàticament i cruel n'han patit i en pateixen les conseqüències. Els veritablement perjudicats no són pas els membres del G20, precisament, sinó el grup de 172 països que en resten al marge.

Miguel d'Escoto, president de la 63a Assemblea General de les Nacions Unides ha dit que "tenim l'oportunitat històrica i la responsabilitat col·lectiva de donar una nova estabilitat i sostenibilitat a l'ordre econòmic i financer internacional". Tant de bo que la conferència serveixi per establir els fonaments d'un món més just i responsable que treballi per anivellar la riquesa en l'àmbit mundial i millori la qualitat de vida dels països més empobrits.

 

DIARI DE GIRONA – 27 de juny de 2009