ANGELINA CASADEVALL I BADOSA, membre de Justícia i Pau

Em cenyiré a parlar de la prostitució com a activitat en què una persona admet contactes sexuals a canvi de diners.

La prostitució es considerat l'ofici més vell del món. Arribem-nos fins al començament de la humanitat: la pràctica del sexe amb la dona era una cosa natural i no hi havia normes de com havia de ser el marit o la muller, no hi havia diners i ni tan sols hi havia d'haver amor. Igualment passava a l'època dels romans, amb bacanals de menjar i sexe o als harems dels magnats àrabs. Amb el temps les coses anaren canviant fins a arribar al moment que l'activitat sexual es convertí en una feina retribuïda però exercida d'amagat de la societat. Era un treball considerat impur i pecaminós. La dona que la practicava era mal vista i la societat la marginava.

D'un temps ençà la moral social s'ha decantat per afluixar la corda en el comportament sexual i la prostitució ha canviat molt! Ara és al carrer, a la carretera, al costat de casa. També ha augmentat molt el nombre de persones que exerceixen aquest ofici.

Qui són? D'on vénen? La majoria són dones joves immigrants que arriben al nostre país procedents, sobretot, de l'est d'Europa. Fugen de la pobresa i busquen la millora del seu nivell de vida. Màfies ben organitzades les atrauen amb l'esquer d'un treball ben retribuït i la possibilitat de viure amb dignitat i, també, ajudar la família que han deixat al seu país. Quan arriben aquí les fan prostituir i entren en una xarxa de tràfic de dones de la qual difícilment en podran sortir. S'hi veuen abocades per tenir feina i passen a ser una fitxa més d'un tauler de joc on les mouen segons la conveniència dels traficants. Cauen en un engranatge que també pot incloure el tràfic de drogues i altres menes de il·legalitat. Miren d'escapar-se'n, anar per lliure i buscar mercat on vendre's al preu que sigui. Als vorals de les carreteres hi troben, no un filó, però sí una forma de sobreviure i ajudar la familia. L'alarma social se'n fa ressò.

Actualment som en un moment crític i difícil de resoldre. La prostitució a Catalunya i a Espanya s'ha convertit en un problema greu. Els governs, les ONG i altres entitats organitzen debats per trobar-hi solucions. A prop tenim l'exemple de Vila-sacra, on les noies s'instal·len als afores a peu de carretera. El poble i l'Ajuntament no ho van veure bé i l'alcaldessa, en no poder fer-les fora per la via legal, va fer regar amb Zotal les zones on treballaven les noies!

Dia a dia el problema va creixent. Cada dia el nombre de prostitutes immigrants és més alt i els ingressos se'ls aprimen. Som en una crisi econòmica que alerten que serà molt forta. Empreses que tanquen, obrers a l'atur, ...

Entitats involucrades en la defensa dels drets humans i la justícia social d'un temps ençà treballen intensament. Debats, denúncies i propostes per trobar camins que afavoreixin la inserció social d'aquestes persones a fi que puguin dur una vida digna i decent i veure's lliures de l'esclavatge, la marginació i la vulnerabilitat a què són sotmeses pels proxenetes i la societat.

La impassibilitat dels governants davant d'aquest fenomen és molt difícil d'entendre. És imprescindible que si no hi ha lleis que permetin a les persones que es dediquen a la prostitució treballar amb dignitat, el nostre Parlament legisli sobre la qüestió a fi de solucionar aquest problema d'una manera ràpida i eficaç que tingui en compte els interessos de les persones afectades.

Cal que les afectades no tinguin por de denunciar els abusos que sofreixen. I que ho puguin fer amb el suport i la comprensió de qualsevol persona amb sentit de la responsabilitat. Molts granets de sorra arriben a ser muntanyes i platges on pot cabre tothom sense distincions.

DIARI DE GIRONA – 17 de març de 2009