Diaris, revistes, ràdio i televisió, ens parlen cada dia de la crisi, de la seva magnitud, de les seves manifestacions, de la seva gravetat, de la seva durada, etc. Com a exemple, tinc a la vista aquests titulars: "Prop d'un milió d'aturats no cobren cap mena de prestació", "Només dos dels tres milions de desocupats registrats el novembre percebien el subsidi", "L'atur es desboca i registra l'increment més alt dels últims dotze anys", "Davant la crisi: esperança, solidaritat i acció comunitària", "Encara ha d'arribar, el pitjor de la crisi?", "Una altra agenda davant la crisi", "Les veritables víctimes de la crisi", "Contra la crisi, estil i sostenibilitat". Esperem i desitgem que les respostes socials i polítiques a aquesta crisi siguin les més adients i eficaces.

M'atreveixo a suggerir una resposta de tipus personal: només és possible una resposta real a la crisi des de la pobresa.

La Bíblia parla de dues formes de pobresa:

a) La pobresa que és conseqüència de la injustícia humana i de l'organització injusta del nostre món i de la societat. El capitalisme és una màquina de generar pobresa. Déu abomina d'aquesta pobresa i reclama als seus seguidors que s'hi enfrontin per fer-la desaparèixer.

b) La pobresa que ens dignifica i ens eleva, ens ennobleix i ens enriqueix: és la pobresa del compartir, de la solidaritat. Aquesta pobresa bíblica ens porta cap a la igualtat i la fraternitat i és la pobresa que Déu beneeix, la que assenyala una de les benaurances: "Feliços els pobresÉ" (Lc 6,20).

En aquesta segona pobresa cal situar la resposta a la crisi. Només empobrint-nos farem camí cap a una solució duradora de la crisi.

Hi ha dos camins per viure i fer realitat aquesta pobresa:

1) Recolzar i ajudar les institucions que lluiten eficaçment contra la injustícia: Càritas, Intermón i tantes altres. Són institucions amb una llarga trajectòria d'atenció als més necessitats. Donant-los el nostre suport i ajut concret fem possible la solució. Empobrint-nos enriquim qui més ho necessita.

2) Des de plataformes diverses (per actitud de fe, perquè som persones de bona voluntat i voldríem que les coses anessin bé, per solidaritat, perquè volem un món més fratern i just, donem un cop de mà a les víctimes de la crisi. No costa gaire trobar aquestes víctimes. I cal portar-los un ajut concret. Ens fem pobres per tal que els més desafavorits en siguin menys. Cal que tinguem un xic menys per tal que els més pobres tinguin un xic més.
Ser solidaris vol dir viure sòbriament i compartir el que som i el que tenim amb els més necessitats. Hem d'exercitar la virtut de la "compassió" (patir amb els que pateixen). No és just que nosaltres tinguem tant i altres tan poc. Ens hem d'igualar. Respondre a aquesta crisi ens farà més dignes, més rics, més lliures i més feliços.

Aquest raonament no és "un sermó pietós", sinó que vol assenyalar pistes per fer front a la crisi i ajudar a prendre consciència que podem aportar el nostre granet de sorra per millorar el nostre món, la nostra societat i que cal que ho fem.


DIARI DE GIRONA – 4 de febrer de 2009