En el 80è aniversari del naixement de Martin Luther King, l'autor creu que l'arrel de moltes violències es troba en la forma de comunicar-nos i convida a voler-ne saber més i assajar de portar-ho a la pràctica

Avui, Martin Luther King podria haver celebrat el seu 80è aniversari si una bala d'odi no hagués truncat la seva vida l'any 1968. Hauria vist fet realitat el seu famós "I have a dream" (tinc un somni) en assistir el 20 de gener, cinc dies després del seu aniversari, a la presa de possessió del primer president negre del seu país, els Estats Units d'Amèrica. King va lluitar durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat per posar fi a un tipus de societat dividida en blancs i negres. Autobusos, cinemes, restaurants... arreu les persones quedaven segregades segons el color de la pell. Els negres sempre eren els de segona classe. El somni fet realitat hauria de fer pensar a tants "realistes", tants pragmàtics, que es riuen dels somnis d'avui.
Luther King va aconseguir els seus propòsits gràcies a la força de la noviolència, mètode que ha demostrat a bastament ser l'únic amb possibilitats de consolidar societats en pau. Mahatma Gandhi, Rosa Luxemburg, Albert ?Einstein, Lev Tolstoi, Henry David Thoreau, Bertrand Russell, Lanza del Vasto, Hélder Câmara, César Chávez, Pere Casaldàliga... són només alguns dels noms més emblemàtics dels últims temps entre la munió de persones que han apostat per la línia noviolenta. És una via que no és fàcil i requereix un aprenentatge mai del tot assolit. A mi em consola saber que un dels noviolents més respectats, Gonzalo Árias, solia signar els seus escrits amb el seu nom i un aclaridor "aprenent de noviolent".
La rel de moltes violències es troba en la forma de comunicar-nos i per aquesta raó, estimada lectora i estimat lector, us convido a voler-ne saber més i assajar de portar-ho a la pràctica. "No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí" (Mahatma Gandhi) i no valen excuses de mal pagador imputant als altres comportaments violents. "Hem de començar per nosaltres mateixos, si sempre esperem que comenci l'altre, ningú no veurà mai cap canvi" (Václav Havel).
Hi ha un mètode per aprendre'n que m'ha convençut força i que m'ha ajudat. Es troba en el llibre de Marshall B. Rosenberg, Ph.D.Comunicación no violenta, (Gran Aldea Editores); ens posa en evidència el perillosos que són els judicis moralistes i les comparacions. És imprescindible saber observar sense avaluar ni etiquetar; identificar i expressar els sentiments; descobrir les necessitats que ens originen els sentiments i, finalment, trobar les accions que demanem per enriquir les nostres vides. Que ningú pensi que llegint unes fórmules ja està tot resolt. El que cal és practicar la noviolència dia a dia i millorar els nostres sentiments, la comprensió i, en definitiva, aconseguir una empatia que desconcerti i descol·loqui la persona, o el grup, amb el qual estem en conflicte.
Particularment em va bé recórrer a Sòcrates i seguir el seu raonament: "No hi ha ningú dolent voluntàriament... perquè aquell que ha conegut el bé, ¿com no farà tot el possible per a practicar-lo?". És ben clar que s'aconsegueix més plenitud de vida procurant el bé i això ens ha de fer plànyer els practicants de la violència (física, verbal o de qualsevol altra mena) perquè no han conegut el bé. Des que ho practico m'és totalment impossible sentir cap tipus de rancor envers ningú i em facilita respondre de manera noviolenta a situacions conflictives que la vida em planteja. A més, és ben veritat el que King reflexionava: "Un no pot tenir cap influència per sobre d'aquells per qui té menyspreu subjacent".
Un dels llibres més emblemàtics de Luther King porta el nom revelador de la força d'estimar. Avui es podria reescriure actualitzant-lo, però la força d'estimar segueix sent absolutament vàlida per viure en pau. Pau amb nosaltres mateixos, pau amb els més propers i pau social gràcies a uns canvis radicals que ens acostin a la justícia social. Luther King fou valent per no caure en la violència que alguns desitjaven, però que ningú s'enganyi: la noviolència és compromís radical i desemboca obligatòriament a l'acció directa. King mateix va ser molt dur amb l'home blanc moderat, amb les "bones persones" (que no hem de confondre amb les persones bones). Deia textualment: "L'home blanc moderat prefereix una pau negativa, que vol dir absència de tensió a una pau positiva que vol dir presència de justícia". Per aquesta raó, es queixava: "... la roda de molí que porta lligada el negre i que no permet el seu pas cap a la llibertat, no prové dels membres del Consell de Ciutadans Blancs, o del Ku Klux Klan, sinó del blanc moderat que prioritza l'ordre a la justícia".
Tant de bo l'aniversari de Luther King sigui una bona ocasió per estudiar la seva vida que meresqué, de manera justa, el premi Nobel de la Pau.
King va sofrir, va patir presó i va ser vilment assassinat com, paradoxalment, acaben tots els que estimen incondicionalment. Desitjo que sigui motiu per aprofundir la força de la noviolència, que tots els bons mestres li facin un petit homenatge amb motiu del seu 80è aniversari i que els pares tinguin confiança en ells mateixos per educar en la noviolència. Mantinguem el somni, que ben segur que algú recollirà el que ara sembrem!

JOAN SURROCA I SENS, membre de Justícia i Pau
DIARI DE GIRONA – 16 de gener de 2009