El 9 de maig de 2007, Justícia i Pau de Girona, juntament amb Càritas Diocesana i Intermón-Oxfam i amb el suport de la Coordinadora d'ONG, van convidar les diferents candidatures que es presentaven a les eleccions municipals a Girona a signar un full de compromís amb la Cultura de Pau, la Solidaritat, la Participació i la Transparència. A l'acte de signatura hi van assistir els partits i coalicions que ja eren al consistori i una bona part dels altres. Una de les clàusules del compromís era la revisió anual de l'acompliment dels diferents punts en un acte amb els promotors del projecte.

Ara fa unes setmanes, després del primer any del nou consistori, es va fer la revisió a la qual van ser convidats els grups municipals de l'equip de govern, PSC, ERC i IC-V, i CiU com a grup de l'oposició. No es va convidar el PP que, fa un any, no va signar el compromís ni es va presentar a l'acte de signatura i, per tant, es va autoexcloure. Remarcaré els punts que em semblen més interessants del que es va dir a la trobada:

- pel que fa al diàleg interreligiós es va fer notar que per a la ciutat és una novetat la diversitat actual de confessions religioses minoritàries i que fa falta una reflexió a fons del Consell de Presidència sobre aquest tema. També es va assenyalar que el Parlament té pendent d'aprovació la Llei de confessions religioses que regularà els locals de culte i obligarà els ajuntaments a reservar sòl als cementiris per a totes aquestes confessions. El representant de CiU va precisar que el seu grup havia demanat l'ajornament, fins a l'aprovació de la llei catalana, de l'ordenança que ha de regular els locals de culte i que l'equip de govern hi va accedir.

- quant a la participació es va dir que el Pla Director de la ciutat obre camins a través de diversos consells i de les taules de barri. S'han fet experiències amb la Frontissa de Santa Eugènia i el Pla de la Devesa. En aquest punt, el representat de CiU va dir que la participació i la transparència havien fallat en tot el procés de les obres del TAV i que pel que fa a la Devesa s'havien d'haver emprat tots els instruments de participació, com ara la consulta popular que, d'altra banda, hauria de ser vinculant per a l'Ajuntament. També va remarcar que el seu grup ha demanat repetidament la retransmissió dels plens a través del web municipal, cosa que crearia un interès en la ciutadania i augmentaria l'assistència als plens. L'equip de govern va dir que en aquests moments no hi ha mitjans tècnics per fer-ho i que tenen en estudi de possibilitar-ho.

- en parlar de la transparència l'equip de govern va dir que el Consell de Presidència l'ha millorada molt i que s'ha dotat l'oposició amb recursos humans i que se'ls facilita tota la informació al dia. CiU va confirmar que hi ha hagut una millora notable en la comunicació i la transparència entre l'equip de govern i l'oposició. De moment, però, es descarta la participació de la ciutadania en la confecció i seguiment dels pressupostos municipals perquè podria representar una font de conflictes i no seria operatiu. Em pregunto, per què els polítics temen la ciutadania?

- la creació d'una Comissió per a la Convivència no s'acaba de veure clara. Una part de l'equip de govern diu que hi treballa i veu que ha de ser molt transversal i que ha d'abastar tots els àmbits, mentre que una altra part creu que la feina ja es fa des dels Consells de Cooperació i d'Educació. Un altre grup municipal pensa que cal seguir treballant en els Consells Socials i crear Consells de Barri. Crec que una Comissió per a la Convivència que abastés tota la ciutat i, fins i tot, l'àrea metropolitana, donaria una visió general de la problemàtica convivencial i permetria un treball coordinat i unitari de les institucions i la societat civil que abastés tota la població. Encara que representi un bon esforç, val la pena de fer-lo.

- les compres amb criteris ètics ja es fan en molts àmbits municipals i a tots els concursos per a l'adquisició de material hi ha la clàusula corresponent a la procedència dels productes. L'Ajuntament és adherit a la Xarxa Pública de Compra Ètica i properament incorporarà productes de Comerç Just a totes les màquines expenedores que són en instal·lacions municipals. També es parlà de finances ètiques i l'equip de govern diu que cal contractar els crèdits amb l'interès més baix possible, a fi de no perjudicar els ciutadans. No queda clar, però, si s'han estudiat els avantatges o inconvenients de treballar amb la Banca Ètica. És una mica la contradicció que assenyala sovint Arcadi Oliveres quan diu que podem fer grans mobilitzacions en contra d'una guerra que es fa pel petroli (Iraq) i l'endemà sortir del supermercat amb mitja dotzena de bosses de plàstic, que en són un derivat, a cada mà. Cal que l'Ajuntament estudiï a fons el tema de la banca ètica perquè el cost de les operacions pot ser molt semblant i, encara que sigui lleugerament superior, contribueix al canvi, lent però canvi, cap a un altre món més just. No es podria fer una consulta a la ciutadania sobre si prefereix que els diners municipals s'utilitzin èticament, encara que el cost hagués de ser lleugerament superior?

- un punt que també em va deixar preocupat és el dels serveis socials. Darrerament han millorat força però continuen sent insuficients. L'equip de govern va advertir que si la crisi de la construcció persisteix o s'agreuja, minvaran els ingressos municipals i això pot repercutir en les xifres destinades a l'atenció a les persones pobres, marginades, sensesostre, excloses, ... Cal que una política que es diu d'esquerres presti més atenció a tot el segment de població que viu per sota del llindar de pobresa, que ronda el 20%, i que, si cal, es disminueixin altres partides del pressupost que són més rendibles electoralment però menys socials i, de vegades, supèrflues. Els qui vam promoure aquest projecte estem raonablement contents dels resultats i creiem que ha estat ben positiu, tot i que caldrà anar vetllant que els grups municipals treballin fermament per aconseguir allò a què es van comprometre.

XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau

DIARI DE GIRONA – 25 de juliol de 2008