Ahir va ser el Dia Internacional en Suport a les Víctimes de la Tortura. El prestigiós jurista Francisco Tomás y Valiente, l'any 1971, deia: "En el món actual es tortura (...) anteposant l'interès o la raó d'Estat a les garanties o drets individuals dels ciutadans". Carlos Jiménez Villarejo, president del Comité d'Ètica de la Policia de Catalunya, esmenta la cita anterior i hi afegeix: "La gravetat del problema rau en què, quaranta anys després de les seves paraules, la tortura continua vigent en uns termes que no podien ser ni imaginats quan, fa vint-i-cinc anys, la comunitat internacional va aprovar la Convenció contra la Tortura". I també cita Joseph Stiglitz, que digué: "Ha succeït l'impensable: un President dels Estats Units ha defensat l'ús de la tortura, ha recorregut a tecnicismes a l'hora d'interpretar els Convenis de Ginebra i ha ignorat el Conveni sobre la Tortura, que prohibeix utilitzar-la en qualsevol circumstància".

La Coordinadora per a la prevenció de la tortura, de la qual formen part, a Catalunya, Justícia i Pau i ACAT (Acció dels Cristians per a l'Abolició de la Tortura), ha publicat fa poques setmanes el seu "Informe 2007. La Tortura a l'Estat espanyol", del qual en comentaré algunes dades.

L'any 2007, a l'Estat, se n'han conegut 319 casos, amb 689 denunciants, dels quals corresponen a Catalunya 67 casos i 144 denunciants. En aquestes xifres no s'han tingut en compte les denúncies de 341 persones, ja sigui per petició expressa dels afectats o bé perquè la informació era insuficient o no contrastada. Molts casos de tortura o maltractaments per part de les forces de seguretat o dels funcionaris de presons no es denuncien i, per tant, no es poden donar xifres totals de casos produïts, cal guiar-se només pels denunciats. Durant ?l'any passat també s'han conegut 129 denúncies que no havien estat detectades els anys anteriors.
A Catalunya la força més denunciada és el cos de Mossos d'Esquadra (72 denunciants), seguida per les Policies Locals (47 denunciants) i els funcionaris de presons (22 denunciants). A molta distància hi ha algun cas de denúncia contra el Cuerpo Nacional de Policia (dos) i la Guàrdia Civil (un). Això s'explica per la progressiva assumpció de funcions per part dels Mossos d'Esquadra en substitució dels dos cossos estatals.

És ben conegut el retard dels Tribunals de Justícia en els casos de tortura i/o maltractaments. Hi ha fonts que diuen que el retard mitjà arriba a ser de dotze anys i que en algun cas s'ha arribat als vint anys. Aquesta situació ha estat denunciada pel Comité de les Nacions Unides contra la Tortura i, darrerament, pel Relator especial de l'ONU per a la Qüestió de la Tortura que en el seu darrer informe fa referència a l'Estat espanyol i "crida l'atenció sobre la prolongada dilació de les investigacions judicials respecte a denúncies de tortura". A Catalunya, la primavera de l'any passat, es va difondre l'enregistrament fet per una càmera a la sala d'escorcolls de la Comissaria Central de les Corts, de diversos mossos que apallissaven brutalment un detingut. Després d'una investigació sobre els fets, cinc mossos van ser suspesos de feina i, sense haver estat jutjats, van ser reincorporats al treball el 16 de gener d'enguany, segons informació d'Amnistia Internacional. Mentre faig aquest escrit els mitjans donen la notícia que el fiscal demana gairebé sis anys de presó per a cadascun de quatre d'aquests mossos.

També segons informació d'Amnistia Internacional, el Tribunal Constitucional, el 14 d'abril d'enguany, va reobrir un cas de tortura que al seu moment no va ser investigat eficaçment per un jutge i diu "la gravetat del delicte de tortura i l'especial dificultat que presenta l'obtenció de proves en aquests casos, crea una obligació especial de diligència en les investigacions judicials".

Costa d'entendre, i espanta, que una persona, ja sigui militar, policia o funcionari de presons, que ha de tenir cura de l'ordre i treballar per a la bona convivència social, pugui abusar de la seva "autoritat" i acarnissar-se amb persones desarmades, o detingudes i emmanillades, que no es poden defensar. A l'obra Pere i el capità, de Mario Benedetti, que es va representar fa poc a Girona, el torturador diu: "Les primeres tortures són horribles, gairebé vomitava. Però la matinada en què hom deixa de vomitar, està perdut. Perquè quatre o cinc matinades després comença a gaudir". Gandhi afirmava que "sempre ha estat un misteri per a mi el fet que els homes puguin sentir-se gratificats en infligir humiliacions als seus semblants". Qui no ha vist les tortures i condicions de vida a les presons d'Abu Grahib o Guantànamo?

Ni com a persones ni com a cristians, els que mirem de ser-ne, no podem ser tolerants amb aquesta xacra social. A Catalunya s'ha constituït el Comitè d'Ètica de la Policia, que presideix el jurista i exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, fet que ens ha de donar esperances de millora de cara al futur. A les reunions que s'han fet a Girona en el marc del projecte Stepss, els/les caps de la Policia Municipal i dels Mossos d'Esquadra han manifestat, amb sinceritat total, la seva voluntat d'eradicar els maltractaments en els casos d'identificació i escorcoll de persones al carrer. Esperem que aquesta actitud abasti totes les actuacions d'aquests i tots els altres cossos policials.

Som en l'any del seixantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. L'article 5è d'aquesta declaració diu: "Cap persona no serà sotmesa a tortura o tractes cruels, inhumans o degradants". Cal que tots fem el que sigui al nostre abast per aconseguir l'acompliment d'aquest article, ben clar i taxatiu.

XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau
DIARI DE GIRONA – 27 de juny de 2008