Segons estudis recents, 650.000 persones, l'11% de la població de Catalunya, viuen sota el llindar de la pobresa i no tenen mitjans per sortir-se'n (pobresa persistent). Aquests dies el Banc Mundial ha fet una crida als països rics perquè facin un donació extraordinària per tal d'evitar que la fam en el món prengui dimensions desorbitades. És un escàndol que en ple segle XXI , i havent-hi aliments per a tothom, hi hagi gent que es mori de gana. Segons l'economista Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, amb la despesa de quatre anys de guerra a l'Iraq es podria eradicar totalment la fam al món durant 12 anys.

L'Estat espanyol gasta més de 40 milions d'euros cada dia (sí, ho heu llegit bé, cada dia!) en defensa. Hom es pregunta: tants diners per defensar-nos de què? O de qui? El més lògic és que ens defensem dels principals mals que ens aclaparen: la pobresa, la sequera, l'atur, el canvi climàtic, les malalties, la ignorància, etc. Quan cada any es fa la Marató de TV3 penso per què no es fa al revés: tots els diners de Defensa els dediquem per intentar trobar remei a les malalties que proposa la Marató i que els senyors de Defensa facin una marató per recollir diners per comprar tancs, avions bombarders i, si la gent és prou generosa, algun portaavions, que és força més car.

Es podria riure d'aquesta situació si no n'hi hagués per plorar i fer un crit ben fort: Però que us heu tornat bojos? ¿Com és que bona part dels nostres diners (40 milions d'euros cada dia), que paguem en forma d'impostos, els destinem (o potser s'hauria de dir, els llencem) per comprar ginys destructius, cada vegada més sofisticats i eficients? Alguns d'aquests ginys, els míssils, poden matar i destruir a milers de quilòmetres amb un error de pocs metres! Em pregunto per què (com en els anuncis de propaganda de cotxes, que cada vegada te'ls presenten amb més prestacions i comoditats) no fan anuncis d'avions bombarders o noves armes de destrucció més eficaces, és a dir que maten més i millor? Per què no expliquen l'enorme quantitat de diners que destinem a la investigació militar (un 40% del total)? Podríem aguantar aquesta propaganda? Després de veure-la o sentir-la continuaríem assaborint el nostre sopar o canviaríem de canal per veure una mica d'esport o altres programes de "qualitat" que així ens distreuen (distreure: apartar l'atenció) i no hem de pensar tant?

Pot ser que encara hi hagi gent que ignori les enormes xifres de diners que es dediquen a armament, però segur que intueix que desviant un petit percentatge d'aquesta quantitat molts problemes que pateix la humanitat es podrien resoldre ràpidament. Altres persones coneixen el disbarat del que dediquem a Defensa, però uns i altres potser pensen que no hi podem fer res.
En acabar(?) la guerra d'Iraq l'any 2003, Justícia i Pau va llençar una campanya denunciant "la Caixa" perquè formava part d'un Consorci, dirigit per Morgan Stanley, que sota el pretext de reconstruir l'Iraq devastat per la guerra, va destruir i malbaratar tots els recursos que quedaven en el país. Davant l'inici de boicot que van començar a fer alguns clients d'aquesta entitat, "la Caixa" va renunciar a formar part d'aquest Consorci i va demanar a Justícia i Pau que parés la campanya. També recentment Justícia i Pau ha endegat una campanya contra la implicació del BBVA en el comerç d'armes. Uns directius d'aquest banc van explicar que no podien deixar de tenir accions en empreses d'armes, ara bé, pel que feia al finançament d'operacions de compra, van assegurar que l'any 2005 havien aprovat un codi intern de conducta de l'empresa que prohibia aquest tipus d'operacions.

Crec que una immensa majoria de gent, per sentit comú i per humanitat, estaria d'acord a canviar les prioritats actuals: cal atendre les necessitats bàsiques urgentment! Què ens impedeix fer aquest pas? Probablement pensem que darrera aquesta situació actual hi ha gent molt poderosa que hi guanya molt diners. I potser creiem que nosaltres no ho podrem canviar perquè tenim poc poder. Potser el principal obstacle som nosaltres mateixos. Que hom deixi de fer una cosa perquè creu que és poca cosa, és un gran error segons Edmund Burke. Si ens trobéssim en una societat on no deixessin votar les dones i ens trobéssim amb uns poderosos que reprimeixen qui protesti, deixaríem de protestar? I si no es reconeguessin els drets laborals (vacances, dret al subsidi, pensions) tampoc no faríem res? Podríem continuar amb més exemples: esclavitud, pena de mort, drets civils... Històricament molta gent feble, humil, sense cap força, com molts de nosaltres, ha treballat i actuat per canviar allò que li ha semblat injust, i molts d'ells no van veure realitzat el seu somni però no van deixar de treballar perquè creien que tenien dues opcions: no fer res i, per tant, deixar que les coses continuïn igual, o bé expressar el seu desacord encara que no veien la possibilitat de poder fruir del canvi, però creien que allò era el més just i que valia la pena fer-ho.

Davant el disbarat que suposa donar prioritat a les despeses militars davant les necessitats bàsiques de les persones s'han donat, entre d'altres, diferents respostes: banca ètica (saber el destí dels diners que tenim al banc i compromís ètic que no es destinaran a armament i altres afers innobles), objecció científica (més de 2000 científics han manifestat el seu compromís de no col·laborar a la investigació militar) i l'objecció fiscal (desviar una part o la totalitat dels diners que es destinen a la defensa militar a ONGs per la pau, desenvolupament, medi ambient o de fins socials). Aquesta última opció és la que ara teniu més a mà en fer la declaració de renda, fins el 30 de juny (més informació a www.solidaries.org). Deixarem d'aportar el nostre gra de sorra amb l'excusa que no hi podem fer res? O sabrem donar la resposta justa davant una situació tan escandalosa prescindint del temps que pot tardar en produir-se el canvi desitjat?

JAUME PERA ARENAS, membre de Justícia i Pau

Diari de Girona – 9 de maig de 2008