Aquests dies recordem la mort, fa quaranta anys, de Martin Luther King. Malgrat el temps transcorregut, la seva figura segueix essent un exemple i una referència vàlida si de debò aspirem a una convivència sense desigualtats amb els nous arribats a les nostres comunitats establertes.

No anem sobrats de personatges exemplars que ajudin amb la seva actitud i amb el seu exemple a superar els enfrontaments de tota mena que flagel·len el món en l'actualitat. Potser mai hi ha hagut tants conflictes i guerres que demanen un diàleg urgent i necessari. Entre antagonismes tribals o territorials i guerres obertament declarades, cada dia els mitjans de comunicació ens serveixen un abundós ventall de testimonis. És evident que una bona part d'aquestes hostilitats són fruit d'una mala distribució de la riquesa i d'interessos inconfessables que perpetuen la pobresa, però no podem oblidar que, sovint també a un nivell domèstic, és la por de perdre el benestar assolit el que fa dificil l'acceptació de les diferències i l'acolliment dels nous arribats.

Acceptem la diferència, però no acabem d'assumir que aquesta diversitat sigui una riquesa en ella mateixa. En realitat oblidem la Declaració Universal de Drets Humans que en l'article 1er proclama: "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres". La mera qüestió del naixement (ubicació geogràfica, família, etc) no pot justificar per si sola, per a cada persona concreta, l'accés al desenvolupament humà o el fet d'estar-ne exclòs.

Martin Luther King va tenir sempre molt clar aquest precepte, que el portà a adoptar una actitud tenaç, exemplar i admirable en favor de la integració i la pau. King va ser pastor de l'església baptista inicialment a Montgomery, Alabama, i més tard a Atlanta, Georgia, també als Estats Units. De raça negra, era casat i va ser pare de quatre fills.

La seva lluita al capdavant del moviment d'alliberament de la segregació racial a la qual estaven sotmesos els negres americans el portà a participar en molts altres moviments mundials per a la pau. Va ser designat "Home de l'any" per la revista americana Time. Va rebre el premi John Kennedy el 1964, el mateix any que li fou concedit el Premi Nobel de la Pau. Va morir assassinat el 4 d'abril de 1968 quan tenia tan sols trenta-nou anys. Ara fa, doncs, quaranta anys de la seva mort violenta esdevinguda després de reiterades amenaces de mort.

L'exemple de Luther King és tan actual ara com fa quatre dècades. La seva contribució a abolir les diferències racials i el seu treball per la concòrdia i la pau entre els homes li van crear nombrosos enemics. La societat del seu temps vivia "encoixinada" i no va acceptar una veu profètica que alterés el seu son tranquil. King va ser un destorb per als "situats". Si fa no fa com ara mateix. Segueix essent vàlid que "les grans veritats comencen essent grans heretgies". El temps, però, sol donar la raó a aquells que malgrat els contratemps i les opinions contràries, romanen ferms en les seves conviccions raonades i justes.

El llegat i l'exemple de King continua essent vàlid també per a la nostra societat, no exempta de tensions originades pels moviments migratoris que cerquen un mínim benestar que els és negat en les seves comunitats d'origen. El motor del veritable "efecte crida" no el provoquen les demonitzades regularitzacions administratives, sinó els elements de benestar que caracteritzen les condicions de vida d'una part de la població dels països desenvolupats.

El missatge d'amor, de pau i de convivència de King, és necessari que l'assumim amb generositat. L'exemple d'aquest pastor protestant és encara avui un model de compromís cristià no violent, comprensiu, ple de caritat, de bondat i de justícia.

Influït per Gandhi, afirmava que "la violència crea més problemes socials que els que vol resoldre". I assegurava que de la formació cristiana havia obtingut els seus ideals i de Gandhi la tècnica de l'acció. King, que va escriure alguns llibres expressant les seves conviccions, ha deixat un corpus de sentències i opinions que són recordades per la seva clarividència i realisme. Una és aquesta: "Si sapigués que el món s'acaba l'endemà, jo, avui encara, plantaria un arbre".

La seva inquietud per la pau i l'agermanament li va fer escriure: "Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos; però no hem après l'art senzill de viure com a germans".

L'aniversari de la mort d'aquest apòstol de la resistència pacífica per a l'obtenció de la igualtat de drets per als negres americans és una nova crida a la convivència amb tots aquells que cerquen benestar i treball esperant de nosaltres el testimoni de la força d'estimar.

Francesc Compte i Cervera, membre de Justícia i Pau

Diari de Girona – 5 d‘abril de 2008