"Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets". Aquesta afirmació contundent obre la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l'ONU el 10 de desembre de 1948. Fa gairebé seixanta anys.

En llegir-la he pensat inevitablement en el cas de l'ésser humà Youb Saoudi. Youb, nascut a Algèria el 1960, va emigrar a l'Estat espanyol on va tenir permís de residència fins al 24 de maig de 2004. El 23 de gener de 2003, acaba de fer cinc anys, va ser detingut a casa seva, a Salt, en el marc de l'operació policial batejada com a "Operació Estany", a instància de les autoritats judicials franceses. En el marc del procediment penal tots els detinguts en l'operació van ser posats en llibertat entre març i maig del mateix any i el 23 de juny la causa va ser sobreseguda, cosa que tancà la investigació policial entorn de Youb Saoudi.

Posteriorment es van reobrir les actuacions contra una part dels imputats inicialment, no contra Saoudi, que van ser processats en el sumari 3/2004, acusats i sentenciats. Encara avui la sentència està pendent d'un recurs presentat a la Sala Segona del Tribunal Suprem.

El setembre de 2003, però, Youb Saoudi va ser detingut altra vegada, a causa de la petició d'extradició cursada per Algèria i va ser extradit a aquell país el desembre del 2006, malgrat les protestes de la societat civil catalana en forma de mocions a diversos ajuntaments, manifestacions ciutadanes i fins i tot una Resolució de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya.

Les autoritats algerianes van jutjar Youb, l'absolgueren i quedà en llibertat. Malgrat no haver estat trobat culpable de res ara, després de tot el temps que ha estat empresonat, hi ha dificultats per donar-li el visat de retorn a Salt, on té la feina i la família, i renovar-li el permís de residència.

Fa pocs dies hi va haver la detenció de catorze pakistanesos a Barcelona sota l'acusació de preparar actes de terrorisme a la capital catalana. Quatre dels detinguts ja han estat alliberats sense càrrecs i n'hi ha deu més que estan empresonats. Aquest cas, ple de contradiccions en la instrucció, motivat per la declaració d'un confident policial que sembla que ha desaparegut i amb la instrucció judicial plena de contradiccions, va camí de convertir-se en una altra "Operació Estany", com altres casos que han acabat en foc d'encenalls.

I em va sobtar desagradablement la declaració d'un conseller del govern català que, segons els mitjans, va dir que "val més pecar per excés que per defecte". Aquest pecar per excés pot desgraciar irreparablament la vida d'una o moltes persones, éssers humans, i em pregunto si el conseller ha llegit la Declaració Universal dels Drets Humans. Que, d'altra banda, a l'article 9 també proclama que "ningú pot ser arrestat, detingut ni exiliat abritràriament". I tot i que l'exili, semànticament parlant, és haver d'abandonar per voluntat pròpia o per força el propi país, el cas de Youb Saoudi, no pot ser considerat, també, com un exili forçat?

Kant, quan tracta el dret d'hospitalitat, diu que "ningú, per raons de l'origen, no té més dret que un altre a restar en un determinat lloc de la terra". La terra és de tots i la globalització ens porta cap a un cosmopolitisme total. Costa d'assimilar l'alteritat, la diferència (de color, procedència, nivell cultural, nivell social) dels nouvinguts. Com també costa d'acceptar els qui sense ser nouvinguts no s'ajusten a la "normalitat" social: sense sostre, indigents, persones amb addiccions perilloses a l'alcohol o altres drogues i, així, molts queden exclosos de la societat i esdevenen irrecuperables.

Des de l'11-S de Nova York hi ha hagut una psicosi cada vegada més accentuada envers l'amenaça del terrorisme internacional. És un perill que existeix realment i que cal vetllar. De vegades, però, no puc evitar de pensar que potser s'exagera per motius polítics o econòmics i es converteix en sospitosos els immigrants, sobretot els pobres i els sense papers, i no cal dir els que pertanyen a l'islam, i es mou la societat a acceptar unes mesures de seguretat que, sovint, van contra les llibertats personals de tots. Això sí, serveixen per crear llocs de treball en forma de forces de seguretat i afavoreixen el comerç d'armament i la construcció de presons.

No s'actua, en canvi, contra la desigualtat en l'àmbit mundial ni s'afavoreix un repartiment equitatiu dels béns i els recursos entre tota la humanitat, cosa que afavoriria una pau universal. Els immigrants, especialment els subsaharians, quan arriben a casa nostra, de vegades després de mesos o anys de viatge, són menystinguts i repatriats i si romanen al país sense permís legal, o són objecte d'explotació laboral o passen més misèria que al seu país d'origen, d'on han hagut de marxar per millorar les condicions de vida personals i de la seva família.

Els informes de l'ONU diuen que cada dia, al món, moren més de cent mil persones de fam o per falta de medicaments elementals. Això representa més d'una persona per segon. En som conscients, tots plegats? Cent mil morts, no haurien d'ocupar, cada dia, les capçaleres dels mitjans informatius de tot el món? No es pot parlar d'una altra mena de terrorisme, això sí, consentit?

La nostra societat, cadascú de nosaltres, creu realment que "tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets"?

Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau de Girona
Diari de Girona – 16 de febrer de 2008