Fins quan veurem prostitutes al llarg de les carreteres de les nostres comarques? Com ocells perduts, viuen de les immundícies de la nostra societat i ens recorden com en som de lluny del país net i endreçat que havíem somniat.

El poeta Thomas Hardy té un poema molt dur, «El recordatori»; en ell s'exclama que mentre observa la flama de Nadal, al girar la vista, contempla en el paisatge nevat com un ocell afamat s'alimenta de les immundícies d'una baia podrida. A Hardy se li acaba el seu dret d'oblidar-se de la misèria i gaudir d'un dia de joia. Nadal, crec que per a molts, és cada any un dia rar perquè ha quedat transformat en el paradigma de la nostra societat egòlatra. Fins quan veurem prostitutes al llarg de les carreteres de les nostres comarques? Com ocells perduts, viuen de les immundícies de la nostra societat i ens recorden com en som de lluny del país net i endreçat que havíem somniat quan fa uns anys els somnis eren col·lectius i l'economia d'aquesta terra no donava per tant comerç humà, ni érem indiferents a les penalitats viscudes més enllà del nostre estret marc familiar. No ens enganyem, darrere la prostitució hi ha un dels negocis més sòlids. Segons els càlculs més prudents, el diner procedent d'activitats il·lícites d'organitzacions criminals suposa el 15% del comerç mundial i el tràfic de persones és la tercera activitat il·legal més lucrativa, superada només pel tràfic d'armes i el de drogues. L'organització Human Rights Watch estima que entre 800.000 i 900.000 persones són traficades anualment; la majoria són dones, noies joves i menors, i el 87% d'aquestes persones són explotades sexualment.

És alarmant: la història sembla retrocedir. Les nostres llibertats es veuen laminades amb el pretext de la seguretat. El colonialisme va guanyant terreny amb la biotecnologia: gens, éssers vius, llavors... queden a mans d'uns pocs que aconseguiran la dependència de tot el planeta. El tràfic de persones és el retorn a l'esclavisme més execrable, perquè moltes d'aquestes noies que veiem cada dia esperant clients, algunes d'elles joveníssimes, han estat enganyades al seu país d'origen, per gent sense escrúpols que els ha promès feines diverses en aquesta Catalunya «avançada», rica i miserable alhora. Un cop aquí, sense conèixer l'idioma, sense el passaport, les forcen a prostituir-se amb amenaces, agressions i violacions. Cobren molt poc i s'exposen a qualsevol cosa en aquests camins de boscos a mans d'un desconegut depravat.

Les condicions de vida de l'Europa de l'Est, de l'Amèrica Llatina i de l'Àfrica Subsahariana, d'on provenen, per aquest ordre, el major nombre de dones immigrants víctimes de la prostitució a Catalunya i el fet que els criminals obtenen bons beneficis sense el risc del tràfic de drogues i armes, fan pensar als organismes internacionals de cooperació policial que el problema anirà en augment.

No és pas que no s'hagi fet res. Hi ha un cos jurídic internacional per criminalitzar el comerç de persones i s'han signat convencions contra el tràfic d'éssers humans. El Codi Penal espanyol castiga amb molta més contundència el tràfic d'armes o de drogues que el de persones. Tot té la seva lògica: el tràfic de drogues té incidència negativa en els països rics, mentre que el de persones perjudica sobretot els pobres. Sembla que hom està d'acord que no disposem de prou eines jurídiques, però això no és pretext, perquè els parlaments hi són per aprovar les lleis que necessita la societat. Ara el que cal és que els qui governen tinguin prou coratge per posar en pràctica el que teòricament tots sabem. Necessitem polítics capaços de plantar cara a les poderoses xarxes de criminals i començar a pensar que una política sense ètica, que només estigui pendent dels valors que imposa el mercat, provoca, a la curta o a la llarga, la ruïna social i econòmica.

Joan Surroca Sens, membre de Justícia i Pau de Girona.

EL PUNT – 5 de gener de 2008