El passat 10 d'abril es va celebrar el XXV aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya. És un bon moment per revisar fins a quin punt aquesta institució clau de la vida política respon a les exigències d'una societat democràtica, entre les quals hi ha la possibilitat de participació ciutadana.

 El passat 10 d'abril es va celebrar el XXV aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya. És un bon moment per revisar fins a quin punt aquesta institució clau de la vida política respon a les exigències d'una societat democràtica, entre les quals hi ha la possibilitat de participació ciutadana.

Sobre aquesta qüestió, Justícia i Pau vol expressar el següent:

1. La societat civil catalana ha col·laborat sovint en les tasques del Parlament. Ha estat cridada o s'ha ofert per aportar la seva experiència en els treballs de les comissions permanents o ad hoc. Un exemple molt rellevant i recent d'això han estat les valuoses aportacions de múltiples organitzacions davant la Ponència de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

2. La participació ciutadana en la presa de decisions polítiques és un factor clau en la vida de tot estat democràtic. A casa nostra, cada cop pren major importància la participació social en l'acció de les institucions públiques, d'àmbit local, nacional o estatal, mitjançant consells consultius, taules de participació, grups de treball, etc. També a nivell internacional és un fet rellevant, i ja antic, la participació d'organitzacions no governamentals en el treball dels principals organismes internacionals, com ara Nacions Unides, Consell d'Europa, UNESCO, UNICEF....

3. Per tot això, creiem que un dels reptes importants i urgents és impulsar la participació d'organitzacions socials en les activitats del Parlament, per tal de contribuir a que aquesta institució ocupi la centralitat que li pertoca en la vida política del nostre país, com a representant del poble de Catalunya.

4. La necessitat d'impulsar i regular la participació ciutadana es va debatre recentment en el Parlament durant la passada legislatura. En concret, el dia 26 de març de 2003 es va discutir la Proposició de llei de regulació de l'Estatut d'Organització Consultiva del Parlament de Catalunya. En aquella ocasió, la proposta va ser rebutjada per 63 vots a favor (PSC-CPC, ERC, IC) i 68 en contra (CiU, PP). El principal argument dels grups aleshores majoritaris va ser que la qüestió havia de ser examinada en el marc de la reforma del Reglament del Parlament de Catalunya.

5. Precisament, en aquests moments el Parlament estudia una possible reforma del seu Reglament. Per això, volem novament que s'estudiï i s'aprovi, en el Reglament del Parlament, un mecanisme que garanteixi la participació regular de les organitzacions socials catalanes més representatives en les activitats legislatives i no legislatives de la cambra.

6. L'esmentada proposició de llei del grup PSC-CPC, referida a entitats de segon nivell (federacions d'entitats) i vinculada a la creació d'un registre ad hoc, ens sembla, en termes generals, que podria ser una bona fórmula, sempre que no es limiti la possibilitat d'incorporar a altres organitzacions que, tot i no ser de segon nivell, puguin ser considerades representatives en determinats àmbits per raó de les seves característiques específiques o pel seu reconeixement internacional. I alhora, sempre i quan aquest mecanisme no limiti ni redueixi les possibilitats de participació d'organitzacions socials que actualment contempla l'art. 40 vigent Reglament del Parlament de Catalunya.

Justícia i Pau
Abril 2005