Davant el debat sorgit a la societat espanyola sobre l’alto el foc permanent d’ETA i les possibles conseqüències que se’n poden derivar, la Comissió General de Justícia i Pau dóna a conèixer a l’opinió pública les seves reflexions pensant que amb això pot contribuir d’una manera positiva a tot aquest procés.

Davant el debat sorgit a la societat espanyola sobre l’alto el foc permanent d’ETA i les possibles conseqüències que se’n poden derivar, la Comissió General de Justícia i Pau dóna a conèixer a l’opinió pública les seves reflexions pensant que amb això pot contribuir d’una manera positiva a tot aquest procés.

1. Considerem necessari contribuir a consolidar en la nostra societat una cultura de pau. La pau és un assoliment que ens incumbeix a tots i que afecta per complet la nostra vida. Tots els nostres actes han de ser guiats pel desig que hi hagi unes relacions positives entre les persones. Construir la pau suposa un procés dinàmic en el qual uns passos ajuden o afavoreixen que se’n realitzin uns altres. La pau no serà el resultat d’un sol factor, sinó d’un conjunt d’iniciatives positives i de nombrosos factors. Per generar una cultura de pau i conciliació cal la implicació de tota la societat, de tots els estaments i institucions. Tots junts podem aconseguir que la violència terrorista passi a ser una cosa del passat. Aconseguir-ho exigeix la participació de cada un de nosaltres (bascs i no bascs) i ens ofereix, a nosaltres i a les generacions futures, valors per construir un món més just, més solidari, més  lliure, més digne i més harmoniós perquè la premissa bàsica és en cadascú. Per construir la pau s’ha de ser en primer lloc pacífic. Es tracta de promoure entre tots la generositat, l’empatia, el respecte a la diferència, l’autoestima, el penediment i el perdó. Això no s’aconseguirà si no transformem les dificultats que van apareixent en les nostres relacions amb  els altres en una oportunitat per dialogar. És necessari també que tinguem cura del llenguatge: les paraules no són neutres i poden contribuir de forma positiva o negativa a l’enteniment entre persones.

Els mitjans de comunicació no són aliens al procés de potenciar una cultura de pau. Tenen un paper destacat en l’educació dels sentiments, els valors i les actituds. Fem una crida als qui a la ràdio, la premsa i la televisió treballen per informar-nos i els demanem precisament això: que informin amb mesura, que busquin la reflexió, que propiciïn la serenitat, l’equilibri. En definitiva, que assumeixin un paper educatiu a favor de la construcció de la pau.

Aquest mateix interès han de tenir totes aquelles persones que poden ser escoltades a la societat, especialment els polítics. Els demanem que anteposin els interessos de la ciutadania als del seu partit. Tenen una gran responsabilitat a fer una societat més tolerant i dialogant, posant tots els mitjans que estiguin a les seves mans per aconseguir un ampli consens en aquells aspectes que siguin més difícils d’assumir per tots.

2. Considerem que el diàleg és fonamental per construir la pau. El diàleg i la paraula són els únics mitjans per abordar qualsevol conflicte. El diàleg ha de ser sincer, lliure, serè i obert. Per això animem a crear espais múltiples i variats on es puguin trobar i escoltar totes les opinions, debatre punts de vista diferents, escoltar els temors, preocupacions, pors, esperances… de tots.
    
El diàleg que propiciem no s’ha de deixar només als polítics i entre polítics, sinó que s’ha d’estendre a tots els ciutadans. Com més institucions hi participin,  com més fòrums de diàleg hi hagi, millor podran arribar a tothom opinions diferents, punts de vista diferents, arguments complementaris. És bo escoltar els altres. Visquem-ho com una oportunitat per a l’enriquiment mutu, per a l’apropament entre persones.

Admetem que es pot i s’ha de parlar amb qualsevol persona, sigui quina sigui la seva visió o adscripció política, fins i tot el seu comportament personal ètic, passat o actual, cosa que no suposa l’acceptació de postures antiètiques i violentes. Un cop escoltats tots, s’ha de deixar que les decisions es prenguin per procediments democràtics.

Per això, aquest diàleg haurà d’atènyer i afrontar també, en la forma i el moment oportuns, el nucli de les discrepàncies polítiques relacionades o que expliquen (encara que mai justifiquen) aquella violència, sense pretendre excloure o deixar al marge cap qüestió que els diferents interlocutors pretenguin plantejar seriosament.

En aquest diàleg, cada un dels interventors haurà d’acceptar prèviament que els altres poden tenir parcialment raó en les seves anàlisis o visions polítiques i tots hauran d’estar sempre oberts a qüestionar-se les pròpies preconcepcions, incloses les més arrelades, com les que tenen a veure amb els criteris respecte dels quals ha de conformar-se o mantenir-se una unitat política.

L’objectiu d’aquest diàleg haurà de ser el de buscar, amb imaginació i obertura de mires, amb paciència i constància, la formulació de mecanismes que permetin gestionar pacíficament les discrepàncies polítiques que hi hagi en la societat i atènyer marcs polítics i institucionals on tots els grups socials i sensibilitats, sense exclusió, puguin conviure còmodament sense la percepció de sentir-se perjudicats i sense la temptació de recórrer a la violència per justificar posicions polítiques.

3. La diversitat és enriquidora. És impossible que tots pensem el mateix, sentim el mateix, vulguem el mateix. Hem d’arribar a l’acceptació cordial del pluralisme, que ens porta a l’acceptació d’actituds diferents i ens convida a veure les oportunitats que ens ofereix. És empobridor veure’l com una càrrega o una amenaça. De la nostra actitud personal dependrà la interpretació, positiva o no, que hem de donar a la pluralitat pròpia de tota comunitat humana.

En política també el pluralisme és un valor i hem de veure com a positiu el fet de conviure, compartir espais, superar dualitats (dreta-esquerra, nacionalista-no nacionalista…) sempre que qualsevol postura política respecti la dignitat, la llibertat de totes les persones i el rebuig la violència i la coacció. Això és un valor irrenunciable.

4. Cal construir la pau i la convivència amb esperança en el futur, sense que això signifiqui oblidar-nos de les víctimes. Aquestes han de ser escoltades, ateses, respectades. Amb elles tindrem sempre un deure de memòria, de proximitat, de respecte, d’atenció, sense intentar treure profit polític del seu dolor i del seu sofriment. En aquest procés no s’ha de forçar situacions, no s’ha de violentar sentiments. Allò que ens toca fer a tots és treballar perquè l’odi i el rancor vagin desapareixent de les nostres vides.

Per això és important també parlar de penediment, perdó i reconciliació. Són valors cristians que hem de potenciar, acceptant que per a algunes persones serà difícil, que arribar a això serà lent, però també s’ha de reconèixer que moltes persones ja ho han fet i que en molts altres conflictes internacionals aquesta reconciliació ha estat possible.

5. En un Estat de Dret com és el nostre, és imprescindible el respecte a l’aplicació de lleis mitjançant el funcionament independent dels tribunals, sense pressions externes de cap tipus. Quan es cometen accions delictives és procedent l’aplicació de les penes previstes per la llei sense excepció, establint la forma de reparació del mal causat a les víctimes, evitant en tot moment obrir espais arbitraris d’impunitat.

Ara bé, les lleis han de ser aplicades segons una interpretació d’acord amb la realitat social del moment en què s’apliquen. Y més concretament, l’existència d’un camí cap a la pau ha de ser tinguda en compte en el moment d’aplicar les lleis que regulen el compliment de les penes d’aquells que han recorregut a la violència per motius relacionats amb aquest procés, especialment quan aquests renuncien formalment i de manera definitiva a la violència.

D'altra banda, les nostres lleis penals s’orienten a la reinserció social dels penats (això és, que abandonen el delicte), orientació que és la que marca la forma i el règim del seu compliment de les penes de presó.

Mirem al futur amb esperança, treballem per aconseguir la pau, fem un futur millor, més tolerant i obert per als nostres fills. Diguem amb Joan Pau II: “No tingueu por”.