Davant la celebració a Barcelona de la "CIMERA EUROMEDITERRÀNIA DE CAPS D'ESTAT I DE GOVERN", que reunirà a finals de novembre de 2005 els caps d'Estat i de Govern dels 35 països de la Unió Europea (UE) i de la Mediterrània (Algèria, Egipte, Israel, Jordània, El Líban, Malta, Marroc, Síria, Tunísia, Turquia, Xipre, Palestina), les persones sotasignants MANIFESTEM EL SEGÜENT:

Davant la celebració a Barcelona de la "CIMERA EUROMEDITERRÀNIA DE CAPS D'ESTAT I DE GOVERN", que reunirà a finals de novembre de 2005 els caps d'Estat i de Govern dels 35 països de la Unió Europea (UE) i de la Mediterrània (Algèria, Egipte, Israel, Jordània, El Líban, Malta, Marroc, Síria, Tunísia, Turquia, Xipre, Palestina), les persones sotasignants MANIFESTEM EL SEGÜENT:

El 28 de novembre de 1995, és a dir, ara fa 10 anys, la Unió Europea i dotze països del sud de la Mediterrània van reunir-se a Barcelona i van crear l'anomenat Procés de Barcelona o Partenariat EuroMediterrani amb els següents objectius:

-Instaurar un "espai de pau i estabilitat" a través del diàleg polític i del reforç de la seguretat
-Establir una "zona de prosperitat compartida" amb l'establiment d'una Zona de Lliure Canvi el 2010
-"Apropar els pobles" i desenvolupar "intercanvis entre les societats civils"

El resultat d'aquest procés que va suscitar una gran esperança, és, deu anys després, molt decebedor atès que a l'espai mediterrani no solament no s'ha avançat cap a una situació de pau i estabilitat sinó que han augmentat els conflictes i ha crescut la inestabilitat i les desigualtats entre el Nord i Sud amb totes les conseqüències dramàtiques que això comporta, particularment per als pobles del Sud: emigració clandestina, fam i repressió.

Per exemple, en l'àmbit de la democràcia, la UE, lluny de pressionar els règims dictatorials o autocràtics del Sud per fer respectar els drets humans i afavorir l'avenç democràtic, ha mantingut una política de reforç dels mateixos. Tots els acords d'associació al Partenariat Euromediterrani, que inclouen una clàusula de respecte als drets humans, han estat vulnerats en la major part dels països del Sud sense que la UE hagi aixecat la veu per impedir-ho. En canvi, la política de la UE s'ha concentrat en incrementar notablement els recursos econòmics dedicats a reforçar "la cooperació militar" amb aquells països, amb el pretext del perill terrorista.

Respecte a l'establiment d'una "zona de prosperitat compartida", els resultats són igualment decebedors. Els programes de cooperació multilateral (MEDA) que havien de ser l'instrument de "cooperació pel desenvolupament del Sud" no representen més que un ridícul 1'2 % del pressupost de la UE enfront el 44 % invertit en subvencionar l'agricultura de la UE.

El Partenariat Euromediterrani s'està convertint, en la pràctica, en un espai polític i econòmic en el qual la UE ha imposat un projecte d'aplicació d'una Zona de Lliure Canvi que s'inspira en les doctrines neoliberals de l'anomenat "Lliure Comerç" i de privatització dels serveis públics, que impulsen les institucions financeres internacionals (FMI, OMC, Banc Mundial). Aquest projecte, tal com està concebut, no farà més que agreujar els desequilibris entre Nord i Sud, l'intercanvi desigual i l'exclusió.

Així, per exemple, la política europea de liberalització dels mercats ha afavorit en el terreny agrícola que els països del sud del Mediterrani no tinguin altra opció que desenvolupar una agricultura d'exportació en detriment dels cultius d'autoconsum i de seguretat alimentària de la seva pròpia població. Un fet que ha agreujat la pobresa de la població i ha accelerat l'abandonament de l'agricultura per part de molts camperols convertint-los en immigrants forçosos.

Pel que fa als conflictes que es viuen al Pròxim Orient, la política de la UE ha estat errònia i sovint alineada al costat de la dels Estats Units. Així, les reiterades violacions d'Israel en els territoris ocupats de Palestina no tenen cap resposta dels governs de la UE. I la política exterior de la UE col·labora amb la presència de l'Aliança Atlàntica i la VI flota nord-americana a la Mediterrània, un factor que desestabilitza i militaritza tota la regió

També, sota l'excusa de combatre el terrorisme, es proposen en els països europeus reformes de lleis per retallar les llibertats i els drets dels ciutadans dins de l'àmbit de la UE, la qual cosa és totalment inadmissible. Com també ho és adjectivar el terrorisme d'islàmic, doncs criminalitza tot el món musulmà i entorpeix la necessària comprensió i diàleg entre els pobles del Nord i del Sud.

Davant d'aquesta situació PROPOSEM QUE LA "CIMERA EUROMEDITERRÀNIA DE CAPS D'ESTAT I DE GOVERN" acordi mesures efectives i concretes en relació a:

-Un ferm compromís dels governs de la UE dur a terme polítiques de pressió als governs de la riba Sud que afavoreixin una real i immediata transició democràtica i de ple respecte als drets humans.
-Una modificació de l'actual política de cooperació i de comerç entre Nord i Sud que garanteixi un desenvolupament equilibrat sostenible i progressiu de les economies del Sud.
-Un replantejament de les polítiques d'immigració basades en el respecte rigorós dels drets humans, de la dignitat personal del emigrants i del dret inalienable que els hi correspon per buscar una vida millor. Es fa necessari un canvi fonamental en les polítiques d'immigració basades fins a aquest moment en la contenció i repressió. És per això que la Unió Europea no pot pretendre convertir els països de la riba Sud en espais de contenció, on es practiqui la dissuasió i repressió d'una immigració de la qual, en part, n'és responsable.
-Un paper més actiu de la UE per tal que Israel abandoni tots els territoris ocupats de Palestina i cessi en les seves pràctiques militaristes i agressives.
-Un nou espai de cooperació i de solidaritat compartida amb un compromís de la Unió Europea a portar els ajuts i els recursos necessaris per impulsar projectes de desenvolupament socioeconòmic amb participació de les organitzacions socials, a fi de crear les condicions que permetin establir unes relacions d'igualtat de dret i d'exigència de justícia social per assegurar el repartiment de les riqueses i la pau entre els pobles.

· UN ALTRE MEDITERRANI ÉS POSSIBLE !
· PER UN MEDITERRANI DE PAU, DE JUSTÍCIA I D'IGUALTAT!

Federico Mayor Zaragoza; Carlos Jiménez Villarejo; José Saramago; José Ignacio González Faus; Rosa Regàs; Ignacio Ramonet; Eudal Carbonell; José Luís Sampedro; Ignasi Carreras; José Antonio Marina; Jordi Borja; José Manuel Caballero Bonald; Joan Subirats; Iciar Bollaín; Luis Edo; Luis Eduardo Aute; Arcadi Oliveres; José Vidal-Beneyto; Almudena Grandes; Salah Jamal; Juan José Tamayo-Acosta; Marina Rossell; Vicente Molina Foix; Juan Cueto; Víctor Erice; Francisco Fernández Buey; Fernando Savater; José Manuel Naredo; Juan José Millás; Carlos Berzosa; Miquel Caminal; Rafael Díaz Salazar; Pepa Roma; Ana Belén; Víctor Manuel; Imanol Arias; Adela Cortina; Carlos Fernández Liesa; Jorge Fonseca; Julio Rodríguez López; José María Ridao; Fernando Trueba; Lucía Etxebarría; Fernando Vallespín; Virgilio Zapatero; Isaac Rosa; Luis Enrique Alonso; Jorge J. Montes Salguero; Carlos Ballesteros; Víctor Sanpedro; Enrique Gil Calvo; Carlos Varea; Santiago Alba; Jaime Pastor; Antoni Espasa; Nuria del Río; Daniel Raventós; Jordi Agulló; Anna Alabart; Tono Albareda; Núria Almiron; Jordi Armadans; Alfons Barceló; Anna Mª Bastida; Dolors Calvet; Dolors Camats; Anna Camps; Bernat Carreras; Pere Comas; Pere Comin; Simonetta Costanzo; Dària Esteva; Eva Fernández; Tica Font; Ramon Garrabou;; Rafael Grasa; Eduard Ibañez; Ma. Teresa Iribarren; Joan B. Isart; Ferran Izquierdo; Joaquím Lleixà; Albert Marzà; José Maria Monferrer; Anna Monjo; Teresa Monsegur; Gaspar Mora; Josep Mª Navarro; Andrés Naya; José Nieto; Mª Josep Olivé; Martí Olivella; Mª Lluïsa Oliveres; Pere Ortega; Miguel Pajares Núria Pedrals; Albert Recio; Alfons Ribera; Josep Ricart; Francesc Riera; Miguel Riera; Jordi Ribo; Anna Sallés; Jesus Salvador; Ignasi Salvat; Jaume Saura; Joaquím Sempere; Gabriela Serra; Verena Stolcke; Carlos Taibo; Enric Tello; Joan Travé; Laura Tremosa; Pilar del Río; Olga Lucas; Ángel Gabilondo; Francesc Tubau.; Luis García Montero; María Comin.