En ocasió de les properes eleccions a les Corts Generals (9 de març), Justícia i Pau vol adreçar-se novament a l’opinió pública per contribuir a la reflexió de la ciutadania i a la presa de decisions polítiques justes.

Justícia i Pau és una entitat creada l’any 1968 que té per finalitats la defensa dels drets humans, la lluita contra la pobresa i la marginació i la promoció del desenvolupament dels països pobres i la cultura de pau. En ocasió de les properes eleccions a les Corts Generals (9 de març), Justícia i Pau vol adreçar-se novament a l’opinió pública per tal de donar a conèixer les seves reflexions. La nostra opinió no pretén alinear-se amb cap opció política ni presentar un programa detallat de govern, sinó que vol contribuir a la reflexió de la ciutadania i a la presa de decisions polítiques justes. En aquest sentit, l’Església té dret a manifestar-se públicament en els debats socials i la seva opinió ha de ser respectada, però cap projecte contingent, de caràcter sociològic o polític, no pot pretendre tenir l’exclusivitat de representar l’Evangeli i, si ho fa, genera divisió entre els creients i no aporta cap benefici a la difusió del missatge cristià.

1. Cap a un país sense pobresa ni exclusió

Avançar cap a una societat justa ha de ser el principal objectiu de qualsevol govern. En conseqüència, l’eradicació de la pobresa i l’exclusió social, que en el nostre país afecten fins a un 20% de la població, haurien de ser la preocupació prioritària i irrenunciable de totes les polítiques públiques, encara que les estratègies per a aconseguir-ho siguin diverses.

Per això, cal fer desenvolupar noves i millors polítiques, basades en una fiscalitat progressiva i sense defraudació, per tal de garantir universalment una educació i una sanitat de qualitat, un habitatge digne, una ocupació laboral estable, uns serveis bàsics per a totes les persones amb dependència o discapacitats, unes pensions suficients i un ingrés de subsistència per a tothom que viu al nostre país.

2. Major compromís contra la pobresa i les desigualtats mundials

En un món cada cop més interconnectat, on hi ha una clara corresponsabilitat de tots en el benestar de la humanitat, la preocupació per la pobresa ha d’anar més enllà de les pròpies fronteres. En conseqüència, la lluita contra les greus desigualtats econòmiques del nostre món, amb més de 2800 milions de persones en situació de pobresa i 800 milions patint fam, hauria de ser una preocupació contínua dels poders públics.

Per això, cal que s’estudiïn les responsabilitats d’Espanya, dels seus poders públics i de les seves empreses, en el processos que generen pobresa i desigualtat en molts països i que s’engeguin noves polítiques en favor del desenvolupament, molt particularment a l’Àfrica subsahariana: incrementar l’ajut al desenvolupament, que hauria de superar ja el 0,7% del PIB, i millorar la seva qualitat, pressionar per tal que s’eliminin les regles del comerç internacional que perjudiquen els països més pobres i cancel·lar totalment el seu deute extern, començant pel que prové d’Espanya.

3.  Desenvolupament dels Estatuts d’Autonomia de Catalunya i de Balears

Després de l’aprovació dels nous Estatuts d’Autonomia de Catalunya i de les Illes Balears, és fonamental que en la propera legislatura, per respecte a la sobirania popular, es desenvolupi íntegrament el seu contingut, modificant les lleis estatals necessàries, transferint les noves competències i acordant a un nou model de finançament més just, que corregeixi l’actual dèficit fiscal que pateixen Catalunya i Balears.

En tot cas, Espanya encara ha d’assumir, amb totes les conseqüències, la seva diversitat nacional en els àmbits polític, socioeconòmic, cultural i lingüístic, reconeixent a les nacionalitats històriques el grau de poder polític que lliurement reclami la seva ciutadania, així com el seu dret a decidir les seves relacions amb l’Estat. Així mateix, el reconeixement de la realitat plurinacional d’Espanya comporta la protecció efectiva de  totes les llengües presents a l’Estat i el seu ús en tota l’acció i la documentació estatal.


4.  Una aposta exigent en favor dels drets humans

Una societat justa és aquella que protegeix els drets humans de tothom. Al nostre país són molts els drets humans vulnerats, tant a causa de l’acció o omissió de persones individuals com dels poder públics (tràfic de persones, tortures i maltractaments policials i a les presons, discriminacions i explotació laboral de persones immigrades, especialment els sense papers, violència de gènere, dificultats d’accés a un habitatge digne, etc).

Cal doncs un major compromís en totes aquestes àrees. Aquí volem assenyalar particularment dos objectius: a) implementar el mecanisme que preveu el Protocol Facultatiu de la Convenció contra la Tortura, amb la participació de les organitzacions de defensa dels drets humans, i aprovar reformes legals que facin més difícils els maltractaments policials; b) introduir reformes legals a fi d’evitar l’actual ús excessiu de la presó provisional i apostar seriosament per penes alternatives a la presó, reduint l’abús que se’n fa, responsable de l’existència d’unes taxes d’empresonament de les més altes d’Europa i d’una massificació sense precedents en les presons espanyoles que vulnera drets humans fonamentals.

5. Un país d’acollida d’immigració

Reclamem una altra actitud i una altra política d’immigració, més seriosa i més acollidora. Una política que tingui com a veritable prioritat el respecte dels drets humans, la integració i la cohesió social.

En aquest sentit, cal racionalitzar i flexibilitzar les vies d’entrada legal a Espanya, garantir a tothom, mentre es trobi en el nostre país, tots els drets fonamentals, així com el dret a treballar per compte propi o aliè, avançar cap a la igualtat en el tracte de nacionals i estrangers, facilitar l’accés a la plena ciutadania, reconèixer el dret de sufragi als estrangers residents que ho sol·licitin i combatre la formació de guettos.

6. Un país compromès amb la construcció de la pau

Una societat justa és aquella que es compromet seriosament per construir la pau en el món. Això és incompatible amb el militarisme i l’armamentisme i amb l’oblit dels drames que generen els conflictes armats que pateixen tants pobles.

Per això, cal desenvolupar una política decidida en favor d’una cultura de pau, assumint, almenys, els següents objectius: a) la reconversió de la d’indústria d’armaments cap a finalitats civils; b) un treball més eficaç en favor de la resolució dels conflictes armats, especialment en els països més pobres, c) la reducció de la despesa espanyola en matèria de defensa, compra i recerca d’armaments, reconeixent el dret a l’objecció fiscal a aquesta despesa; c) la prohibició de la fabricació a Espanya d’armes cruels, com les denominades bombes “cluster” i afavorir un conveni internacional per a la seva prohibició; d) limitar i fer més transparent l’exportació d’armes espanyoles, especialment cap a països pobres, amb conflicte armat o en els quals es vulnerin drets humans.

7.  Major esforç de protecció del medi ambient i el paisatge

Una societat justa ha de garantir el gaudi de tota la població i de les generacions futures del medi ambient, el recursos naturals i el paisatge. Per això, calen polítiques més intenses amb aquest objectiu, amb una perspectiva mundial, així com un replantejament profund del nostre model de creixement econòmic, associat a un consum abusiu i sempre creixent, i promoure un consum més responsable i sostenible.

Cal fer una major aposta en favor de les energies renovables, reduir les emissions de CO2, millorar el transport públic, especialment el ferroviari (limitant el cotxe privat a les ciutats), establir noves limitacions a la construcció de grans infraestructures que perjudiquin greument el medi ambient, així com de segones i terceres residències, ports esportius, parcs temàtics o altres equipaments d’oci, en especial a la costa, i avançar decididament en la reducció, tractament o reciclatge dels residus.

8. Finalment, lamentem que en aquestes eleccions s’ha tornat a impedir judicialment la presentació de diverses candidatures al País Basc. Aquesta decisió comporta, de fet, impedir la participació política de determinades persones i sectors socials en base a la seva posició ideològica, la qual cosa és injusta i inacceptable en un autèntic sistema democràtic i vulnera el dret de sufragi i la llibertat ideològica. Alhora, pot fer més difícil el final de la violència que es diu combatre, ja que pot donar més motius o arguments als qui l’exerceixen. Tota organització política que no tingui per finalitat pròpia l’ús de la violència o la comissió de delictes ha de poder participar en les eleccions.

Comissions i associacions de Justícia i Pau a Catalunya i a Mallorca

20 de febrer de 2008