CIRK - Centre de Recerca i Informació sobre el Poble Kurd, de Justícia i Pau.

Turquia amenaça el Kurdistan iraquià amb una intervenció militar si les autoritats d’aquesta regió autònoma no entreguen els 3.500 guerrillers del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) que van trobar refugi a les muntanyes de Kandil als anys noranta. La mort de 12 soldats turcs ha estat el desencadenant d’aquesta crisi diplomàtica iniciada al mes d’octubre. Els objectius de Turquia, però, són ben diferents.
El govern de Turquia vol desastibilitzar el Govern Regional kurd, la primera experiència reixida d’autonomia kurda a l’Orient Mitjà després de la desaparició de l’Imperi otomà el 1918. La República turca ha intentat frustrar totes les tentatives d’autonomia kurda ja sigui dins del seu territori com a d’altres Estats, sobretot a l’Iraq i l’Iran. L’autonomia dels kurds iraquians, aconseguida el 1992 i consolidada des del 2003, és vista amb recel per l’Estat turc ja que aquesta ha esdevingut un model pels kurds no només de Turquia sinó també de l’Iran i Síria. Les èlits nacionalistes turques semblen doncs disposades a iniciar una aventura militar al nord de l’Iraq per acabar amb el « perill kurd », mentres que la presència del PKK en aquest territori és tan sols l’excusa. Diversos arguments donen pes a aquesta afirmació ?
1. L’exèrcit turc, segon en importància a l’OTAN després dels Estats Units, ha estat incapaç de vèncer la guerrilla del PKK des del 1984. Tanmateix, Turquia exigeix a un Estat iraquià en paràlisi i a una autoritat kurda sense el recursos militars comparables als de l’exèrcit turc de posar fi a les activitats del PKK de manera immediata.
2. Si bé la frontera turco-iraquiana és un dels centres d’activitat del PKK, l’altre gran centre és la regió de Dersim, situada al nord-est de Turquia. En aquesta zona, el PKK segueix actuant sense que l’exèrcit turc llançi cap gran ofensiva.
3. La tensió entre Ankara i els kurds iraquians arriba en un moment clau a nivell intern i extern. A nivell intern, les eleccions legislatives i presidencials han donat la victòria al partit de la Justícia i desenvolupament (AKP). Aquest partit, favorable a l’adhesió de Turquia a la Unió europea ha redactat un projecte de reforma de la Constitució turca amb l’objectiu de retallar el poder dels militars sobre la vida política del país i d’obrir la via al reconeixement oficial de la llengua kurda. Davant d’aquestes reformes, el lobby militar, amb el suport de l’oposició nacionalista, estan fent tot el possible per posar el gabinet d’Erdogan a prova, empenyent-lo cap a una guerra on els guanyadors serien els sectors durs de l’establishment turc frustrant tota perspectiva de reforma. A nivell extern, Turquia vol evitar la convocatòria del referèndum previst per desembre 2007 sobre el futur de la regió de Kirkuk, rica en petroli i on viu una minoria turcmana. Des del 2003, Turquia ha intentat per tots els mitjans (suport a partits polítics i atemtats terroristes) evitar que Kirkuk passi sota l’administració del govern autònom kurd. El fracàs d’aquestes iniciatives ha conduït els falcons de l’administració turca a intentar una darrera estratègia, la intervenció militar.

Els Estats Units semblen disposats a sacrificar els kurds d’Iraq per mantenir Turquia dins del cercle de països aliats a l’Orient Mitjà, mentres que la Unió europea es mostra passiva davant d’aquesta crisi, donant la raó als Estats que volen impedir l’adhesió de Turquia al club europeu. Per tots aquests motius és important que la societat civil alerti als governs respectius dels objectius no declaratsde Turquia i faci pressió per evitar una guerra que seria un desastre per a tothom, però especialment pels kurds, un poble que ja ha sofert prou des del 1920.


CIRK - Centre de Recerca i Informació sobre el Poble Kurd, de Justícia i Pau.
05/11/2008