El Centre Delàs ha esbrinat que els préstecs de R+D són una trampa comptable per amagar "ajudes" a la indústria militar.

Des de la Gerència de Cooperació del Ministeri de Defensa, el 1997 es va posar en marxa una operació consistent en atorgar préstecs en R+D a les empreses d’armes espanyoles. El seu objectiu era satisfer les necessitats de nous armaments de l’exèrcit espanyol: fragates i submarins, helicòpters i avions de combat, blindats, míssils, components de guerra electrònica i satèl·lits d’informació militar. L’adequació de les forces armades espanyoles a les exigències de l’OTAN  suposava en aquell moment una inversió en armament de 20.000 milions d’euros, per la qual cosa es van atorgar préstecs en R+D a les indústries militars, a retornar en vint anys, a zero interès. Tanmateix, aquests crèdits no van sortir del Ministeri de Defensa, sinó del Ministeri d’Indústria. La quantia total d’aquests crèdits, considerant la proposta prevista en el pressupost pel 2009, ha estat de 13.254 milions d’euros.

Des del Centre Delàs teníem la sospita que aquests crèdits eren una trampa comptable, el que alguns anomenen “comptabilitat creativa”, per amagar “ajudes” a les indústries militars, i hem considerat aquests crèdits de R+D una despesa militar. És per això que vam adreçar una pregunta parlamentària a traves del grup ERC-IU-ICV, per esbrinar quina quantia d’aquests crèdits havia estat retornada. La resposta del Secretari d’Estat d’Assumptes Constitucionals i Parlamentaris va confirmar les nostres sospites. Després de tretze anys només s’han retornat 81,45 milions d’euros, és a dir, un 0’6% de la quantia total. Si bé és clar que es tracta de crèdits a 20 anys i que encara queden set anys per retornar-los, molt ens temem que mai seran retornats i que es tracta, efectivament, d’un engany a l’erari públic i d'una ocultació de les finalitats reals de la partida pressupostària..

Considerem que aquests crèdits en R+D, de 13.254 milions d’euros, són només la part visible de l’iceberg. Perquè al darrere hi ha grans inversions en armament que, en trenta anys (1990-2020), acumularan una despesa de 40.000 milions d’euros. Cal recordar que, tractant-se d’indústries militars que produeixen armes de nul·la eficiència productiva per l'economia real, en una època de crisi i recessió econòmica són un escàndol de proporcions colossals.

Centre d'Estudis per a la Pau JM. Delàs de Justícia i Pau.

29/11/2008