Justícia i Pau, com a entitat dedicada a la defensa dels drets i llibertats fonamentals i a la promoció de la pau, observa amb greu preocupació, com ja han expressat altres entitats en el nostre país, la Sentència recentment dictada per l’Audiència Nacional en el sumari 18/1998, que estableix penes de presó molt severes contra una llarga llista de persones, en considerar-les autores de delictes d’integració o col·laboració amb una organització terrorista, a més d’altres delictes.

Justícia i Pau, com a entitat dedicada a la defensa dels drets i llibertats fonamentals i a la promoció de la pau, observa amb greu preocupació, com ja han expressat altres entitats en el nostre país, la Sentència recentment dictada per l’Audiència Nacional en el sumari 18/1998, que estableix penes de presó molt severes contra una llarga llista de persones, en considerar-les autores de delictes d’integració o col·laboració amb una organització terrorista, a més d’altres delictes.

Després d’estudiar serenament l’esmentada sentència, Justícia i Pau vol fer públiques les seves reflexions:

La nostra reflexió es refereix únicament a la decisió del tribunal de considerar determinades conductes com a constitutives de delictes d’integració o de colaboració amb l’organització terrorista ETA (deixant de banda l’atribució d’altres delictes, com ara insolvències punibles, delictes contra la seguretat social o altres), entenent que l’esmentada decisió judicial, més enllà d’una interpretació tècnica jurídica, afecta a qüestions essencials per a una democràcia, sobre les quals l’opinió pública ha de poder formar-se una opinió fonamentada. En aquest sentit, Justícia i Pau vol expressar:

1. Sense entrar a analitzar la veracitat dels fets declarats provats ni de les accions i intencions atribuïdes concretament a cada acusat, que superaria les nostres possibilitats, creiem que el raonament del Tribunal és una interpretació jurídica errònia i perillosa, la qual, en comportar una duríssima pena de privació de la llibertat per als acusats, viola les garanties penals i processals pròpies d’un estat de dret i vulnera diferents drets i llibertats fonamentals de les persones condemnades, entre ells, la llibertat ideològica, la llibertat d’expressió i els drets de reunió, associació i participació política.

2. Així, pel que fa a la condemna pel delicte d’integració en banda terrorista, la Sentència es basa en el fet que a) els acusats lideraven o pertanyien a organitzacions o empreses (KAS, EKIN, XAKI...) que compartien i perseguien les mateixes finalitats de l’organització terrorista ETA (bàsicament la independència d’Euskal Herria) i b) que actuaven concertadament amb aquesta organització terrorista (o sota les seves directrius i dins la seva estratègia) per tal d’assolir aquelles mateixes finalitats Ara bé, entenem que, en un estat democràtic, aquestes dues circumstàncies, no atorguen en absolut caràcter íl·lícit ni molt menys “terrorista” a aquestes organitzacions si les seves activitats no són pròpiament delictives, ni tampoc fa d’aquestes organitzacions una “part integrant“ de l’organització terrorista. Perquè fos així, caldria que aquestes organitzacions per elles mateixes tinguessin una finalitat pròpiament il·legal o de suport directe a l’actuació delictiva o violenta de l’organització terrorista. Però, segons la mateixa Sentència, les esmentades organitzacions tenien per objecte la realització d’activitats polítiques, periodístiques, sindicals, culturals o similars, que no són delictives per se, les quals emparades per drets i llibertats fonamentals en una democràcia. Per tant, els membres d’aquelles entitats no poden ser considerats, per aquest sol fet, com a membres d’una organització terrorista.

3. Pel que fa a la condemna de determinats acusats per un delicte de col·laboració amb banda terrorista, la sentència considera que es dóna aquest delicte perquè a) aquestes persones compartien les mateixes finalitats últimes d’ETA (en aquest cas, subvertir l’ordre constitucional per aconseguir la secessió del País Basc d’Espanya) i b) que actuaven concertadament amb aquesta organització terrorista o sota les seves directrius o estratègies per tal d’assolir aqueslles finalitats, concretament promovent la desobediència civil davant els estats espanyol i francès. Aquest raonament és un error greu i supera totalment la barrera del que un Estat democràtic pot castigar, ja que si les finalitats perseguides per aquestes persones són legítimes (i la de promoure la secessió d’una part de l’estat és òbviament una finalitat lícita i moralment legítima, com la mateixa sentència inevitablement reconeix) i si les activitats tendents a aconseguir-les també són també lícites (en aquest cas promoure la desobediència civil de forma no violenta) i no són activitats de caràcter violent ni pròpiament delictives, el sol fet de desenvolupar-les amb acord o suport d’una organització terrorista no els atorga caràcter delictiu ni molt menys caràcter terrorista (amb independència que si un acte concret de desobediència civil és il·legal caldrà aplicar la sanció corresponent).  És a dir, no tota col·laboració amb una organització terrorista és un delicte de “col·laboració amb banda terrorista”, com no tot acte de col·laboració amb una persona que ha robat o es proposi robar fa còmplice de robatori. Només aquelles accions de col·laboració que directa o indirectament signifiquin donar un suport de qualsevol tipus a una acció de caràcter violent o delictiu o la seva preparació o encobriment poden ser considerades una delicte de col·laboració amb banda terrorista.

4. Finalment, considerem que algunes de les persones condemnades com a col·laboradores d’ETA pel fet de promoure la desobediència civil no tenien cap consciència ni intenció de col·laborar amb aquesta organització terrorista (amb independència de quines fossin les intencions d’aquesta banda expressades en els seus documents interns) i, en el cas del condemnat Sabino Ormazabal, es tracta d’una persona que rebutja en consciència i públicament tota violència (inclosa la d’ETA) i que l’avala tota una trajectòria de treball pacifista, la qual cosa fa més absurda i injusta la seva condemna.

5. És per tot això que esperem que les instàncies judicials superiors corregiran en profunditat les esmentades conclusions d’aquesta sentència, d’acord amb els principis essencials d’un estat democràtic i dret.

Justícia i Pau
Barcelona, 17 de gener de 2008