Les comissions i associacions de Justícia i Pau de les diòcesis de Catalunya, Mallorca i Menorca, reunides en la seva trobada anual de l’any 2010 a la ciutat de Lleida, van debatre sobre el model econòmic i social imperant en les darreres dècades, en el marc de l’actual crisi econòmica.

Les comissions i associacions de Justícia i Pau de les diòcesis de Catalunya, Mallorca i Menorca, reunides en la seva trobada anual de l’any 2010 a la ciutat de Lleida, van debatre, amb l’ajut d’experts i a la llum del pensament social de l’Església, sobre el model econòmic i social imperant en les darreres dècades, en el marc de l’actual crisi econòmica.

Amb aquest document volem compartir públicament les nostres reflexions.

1. Estat de la qüestió: un model econòmic en crisi.

Estem vivint canvis importants en els diferents àmbits de la vida de les nostres societats i del món en general. Possiblement hem arribat a un punt d’inflexió en l’evolució del sistema econòmic capitalista que exigeix un canvi d’orientació important.

Des del punt de vista econòmic, l’objectiu del creixement pel creixement ens ha portat a potenciar l’acumulació de béns, l’afany desmesurat de lucre, la sobreproducció i l’excés de consum. Tot això acompanyat d’uns nivells de desigualtat creixents i inadmissibles, tant d'àmbit mundial com local.

Des del punt de vista de la sostenibilitat, hem arribat a un punt en el qual el model de creixement és difícilment viable. Un model sostingut amb les desigualtats i els plantejaments a curt termini. Es fa ús i abús de les matèries primeres, recursos naturals i energies fòssils, esgotant les seves capacitats d’autoregeneració i reproducció. No hi ha prou recursos en el planeta Terra per fer participar tot el món del nivell de producció i consum dels països rics.

Des del punt de vista cultural, és un fet que l’expansió mundial del neoliberalisme econòmic ha esdevingut la pauta general de comportament. El pensament únic i l’arrelament capitalista en les economies de tot el món ha portat a l’especulació i a l’ambició del benefici fàcil i ràpid. Aquests han estat els referents d’èxit en les economies dels països més rics que, a més, han estat imposats en les economies de la resta de països. 

2. Cap a on hem d’anar?

Tot això ens porta a plantejar-nos canvis importants en la manera de ser i en la forma de fer i de prendre decisions. Hem d’obrir espais cap a alternatives de fons viables. Ha arribat el moment d’iniciar un procés de canvi, una transició cap a un sistema econòmic amb un model de desenvolupament més cooperatiu, solidari i pacífic.

Cal transformar les relacions entre les persones, i entre aquestes i la natura. En aquest sentit, cal reorientar l’eficiència i la competitivitat per tal d’aconseguir una economia més justa i igualitària, orientada al bé comú.

Així mateix, cal tenir present que el progrés tècnic ha de servir més i millor al desenvolupament integral de les persones i de les societats. La seva finalitat ha de ser satisfer les necessitats humanes i no pas produir-ne més.

Si el creixement econòmic indefinit, com s’ha demostrat, és impossible, cal un model econòmic no expansiu. A les societats més desenvolupades, les propostes de creixement zero poden ser útils per garantir la viabilitat del model econòmic i social que volem. També es pot plantejar el decreixement com a forma de repartiment que permeti l’augment de la qualitat de vida de les persones amb un nivell de consum sostenible a escala mundial.

Un primer pas en aquesta línia ha de ser la lluita eficaç i continuada contra la recerca de beneficis immediats forassenyats, unes polítiques que massa sovint perjudiquen la qualitat i la sostenibilitat de l’economia en general. Cal que els parlaments legislin a favor de l’economia productiva de béns i serveis, i penalitzin l’especulació, tant financera com sobre productes bàsics.

Més enllà de lleis i solucions tècniques, una economia més justa requereix una major exigència ètica en totes les activitats econòmiques, sotmeses als principis de transparència, honestedat i responsabilitat, i també potenciar totes les iniciatives econòmiques no guiades per l’afany de lucre i, en general, obrir majors espais a la gratuïtat en el desenvolupament econòmic i social.

Per garantir la sostenibilitat de les nostres societats i del planeta, cal reduir el consum de recursos naturals no renovables, cal autolimitar-nos, cal millorar l’eficiència en l’ús de materials (ecoeficiència i estalvi), cal impulsar la ciència i la tècnica cap a tendències que no malmetin l’entorn i que ofereixin solucions, convé imposar altres modalitats de consum i més austeritat. En definitiva, hem de tenir molt més present el futur de les properes generacions.

3. L’actual crisi ens ha de fer despertar!

L’actual crisi econòmica i financera ens mostra com mai que cal transformar l’actual model econòmic. Per això, el desig de superar aquesta crisi no ha de perseguir tornar, sense anar més enllà, al mateix estat de coses anterior, amb els mateixos errors.

Així, hi ha estimacions inquietants de l’impacte negatiu del nostre model econòmic, com la petjada ecològica, l’efecte hivernacle i el pic del petroli (final de l'era del petroli o, com a mínim, del petroli barat). A més, hi ha indicadors que mostren que si no canviem el rumb l’escassetat acabarà imposant-se. Per si queda cap dubte, els creixements tan importants que experimenten els dos països més poblats del món, la Xina i l’Índia, encara ho condicionen més. Per tant, s’està produint un augment important de totes aquestes incerteses.

La situació actual ha de servir per a revifar els valors de la vida i de la consciència ecològica. Hem de fer de la crisi una oportunitat. Hem d’apostar per l’economia de la sostenibilitat. A les nostres societats desenvolupades ens ha arribat l’hora de canviar de mentalitat: prou de creixement pel creixement.

Cal, doncs, preparar una alternativa que ens dugui a un nou ordre econòmic i social més just i durador. Cadascú ha de prendre consciència en funció de les seves responsabilitats i compromís segons les seves possibilitats.

En aquest camí, les propostes haurien de ser assumides personalment i col·lectivament perquè realment siguin transformadores vers un món més just i més fraternal.

Associacions i comissions de Justícia i Pau a Catalunya, Mallorca i Menorca