El proper 20 de novembre la ciutadania ha estat novament cridada a les urnes. Com ja és habitual en cada convocatòria electoral, les comissions de Justícia i Pau a Catalunya volen oferir, des de la seva perspectiva del pensament social de l’Església, algunes breus reflexions.

El proper 20 de novembre la ciutadania ha estat novament cridada a les urnes. Com ja és habitual en cada convocatòria electoral, les comissions de Justícia i Pau a Catalunya volen oferir, des de la seva perspectiva del pensament social de l’Església, algunes breus reflexions.

1. Ens trobem davant d’un escenari altament complex i preocupant, marcat per una crisi econòmica i financera greu, de durada i evolució incerta, que ha posat en qüestió alguns aspectes essencials del nostre model social i polític, tant a escala nacional com internacional. Per això, més que mai fem una crida a la participació ciutadana en aquestes eleccions, exercint el dret de sufragi,  formant-se una opinió personal crítica, raonada i independent sobre les diferents opcions polítiques i prenent part activa en el diàleg democràtic, tant abans com després de les eleccions. Paral·lelament, cal exigir, un cop més, als futurs responsables polítics i en general als professionals de la política, un esforç suplementari per dignificar i prestigiar l’activitat política com a servei al bé comú, que inclogui una major exigència de transparència, absoluta determinació per eradicar tota mena de corrupció i estricte rendiment de comptes davant la ciutadania.

2. És evident que la principal preocupació ha de ser la superació de la crisi econòmica i la reducció de l’elevada taxa d’atur que patim. Qualsevol estratègia política que s’adopti haurà de tenir en compte la necessitat de corregir en profunditat les causes que han portat a l’actual crisi. Més que mai, cal abordar una revisió global el model econòmic vigent, a fi de sotmetre’l criteris ètics, prevenir crisis futures, atendre veritablement les necessitats de totes les persones, abandonar l’obsessió pel consumisme i el creixement il·limitat a qualsevol preu, donar un major suport a l’economia productiva i a les iniciatives d’economia social, promoure una distribució global més equitativa de la riquesa, fer compatible el desenvolupament amb el medi ambient i afavorir mecanismes de governabilitat econòmica mundial.

3. Creiem que cal operar una profunda reforma del sistema financer mundial, principal causant de la crisi. Les finances globals, afavorides per la manca de regles i controls i impulsades per les noves tecnologies, han oblidat les seves funcions de suport a l’economia real, expandint-se fins a nivells absolutament excessius, promovent l’especulació massiva, l’endeutament insostenible, la inestabilitat de les economies de molts països, l’enriquiment injust d’uns pocs, el frau fiscal i l’encariment dels preus de bens bàsics com els aliments o l’habitatge. És l’hora d’establir una intervenció profunda en aquests mercats, amb mecanismes de control internacional, noves regles de transparència i prudència sobre tots els actors financers, mesures per frenar l’especulació i eliminar paradisos fiscals, impostos internacionals sobre els moviments especulatius per tal d’obtenir fons per al desenvolupament dels països més pobres, etc. Així mateix resulta imprescindible avançar cap a una cultura de major responsabilitat per part dels estalviadors i de suport a les iniciatives de banca ètica.

4. Més enllà de polítiques econòmiques concretes, cal que es tingui sempre com a horitzó la consolidació de l’Estat del benestar, conquesta absolutament irrenunciable, així com la millora de les polítiques socials, per tal de garantir universalment una educació i una sanitat de qualitat, habitatge digne, ocupació laboral estable, pensions suficients i un ingrés de subsistència per a tothom, així com avançar cap a l’eradicació de la pobresa i l’exclusió social, que afecta ja a més del 20% de la població, tot això sense reduir el nostre compromís amb el desenvolupament dels països més pobres. En cas que s’aposti per reduir el dèficit públic, caldrà fer-ho retallant l’excessiva despesa militar, lluitant més decididament contra el frau fiscal i exigint una major contribució fiscal de les rendes més altes i dels grans capitals.

5.  Considerem del tot necessària una política més exigent per a la protecció dels drets humans en tots els àmbits on són vulnerats (tràfic de persones, discriminacions i explotació laboral dels immigrats, violència de gènere, maltractaments policials i penitenciaris, dificultats d’accés a un habitatge, etc). Cal també, en aquest moments de crisi, evitar el creixement de brots racistes i xenòfobs, l’ús partidista del fet migratori i les polítiques que comportin un tractament utilitarista dels immigrants o basat exclusivament ens els interessos d’un país. Reclamem una política d’immigració que tingui com a veritable prioritat el respecte dels drets humans de tothom i la promoció de la convivència, la integració i la cohesió social.

6. Un cop més, volem subratllar la necessitat que de desenvolupar una aposta ferma en favor de la cultura de la pau. Això exigeix iniciar el camí del desarmament, amb la reducció de la despesa i els efectius militars, la limitació de la fabricació i les exportacions d’armes i aturar projectes que poden promoure la cursa d’armaments, com ara l’anunciada instal·lació d’un escut antimíssils a Rota (Cadis), que poden promoure la cursa d’armaments. També és necessari una major implicació espanyola en la resolució de conflictes armats i revisar les intervencions militars a l’exterior (Afganistan i Líbia), generadores de conflictes sovint superiors als que es pretén resoldre. Cal també apostar decididament per l’educació per la pau, establint-la com una matèria transversal en el sistema educatiu.

7. Finalment, fem una crida als nous poders que sorgeixin de les urnes a afrontar decididament una qüestió encara pendent: l’establiment d’unes relacions polítiques i econòmiques més justes i equitatives entre les diferents nacions que integren l’estat espanyol, en el ple respecte i protecció activa de les seves llengües i cultures, i sota el principi irrenunciable del dret a la lliure determinació dels pobles. L’abandonament de la violència terrorista per part ETA obre un nou escenari que afavoreix la resolució d’aquestes qüestions.

Comissions i associacions Justícia i Pau a Catalunya

Barcelona, 15 de novembre de 2011