Comunicat del Centre d'Estudis per la Pau, J.M. Delàs, de Justícia i Pau

La recentment finalitzada cimera de l’OTAN a Chicago volia confirmar el full de ruta de la coalició internacional en la guerra d’Afganistan, amb el qual el govern d’EUA pretenia una retirada ordenada de les forces multinacionals dels 50 països comandats per l’OTAN allà presents, amb l’objectiu de compartir l’esforç militar i econòmic d’aquesta costosa guerra fins la retirada prevista el 2014.

Però això no ha estat possible, i el nou president de França, François Hollande, fruit del seu compromís electoral del programa que l’ha portat a la presidència francesa, ha dit que retira les tropes de manera unilateral aquest mateix any obrint un escenari incert sobre el futur de l’Aliança Atlàntica. El president espanyol ha confirmat que la presència de l’exèrcit espanyol està assegurada fins els final de la missió. És a dir, que es continuaran dedicant centenars de milions d’euros dels Pressupostos Generals de l’Estat cada any a una guerra que, després de més de deu anys (bombardejos, invasió i ocupació) ofereix un balanç catastròfic.

La segona qüestió tractada en la cimera de Chicago afecta de manera especial l’Estat espanyol. Ha estat la confirmació de la instal·lació a la base militar de Rota (Badia de Cadis) de l’escut antimíssils amb què els Estats Units pretenen protegir Amèrica del Nord i Europa d’un atac amb míssils balístics. Aquest “Escut” que suposadament ha de protegir-nos d’atacs obre la porta a que els països rivals d’EUA i els seus aliats (és a dir, Espanya) desenvolupin tecnologies capaces de burlar i fer vulnerable l’Escut, amb la qual cosa s’afavoreix el rellançament de noves curses d’armament.

En aquest sentit, l’Estat espanyol preveu dotar les seves fragates del sistema antimíssils Aegis, el mateix de l’Escut i que suposa una despesa de 200 milions d’euros per les arques públiques. Però el que és més greu és el seguidisme d’Espanya de l’estratègia militar d’EUA, que ens posarà en el punt de mira dels enemics del bel·licisme nord-americà.

La guerra contra el terrorisme llençada per EUA a l’Afganistan no sembla que hagi servit per acabar amb el terrorisme internacional, sinó que deu anys després hi ha més possibilitats que succeeixin atacs terroristes. Perquè els mitjans militars no serveixen per combatre un fenomen tan complex com el terrorisme, que necessita d’una combinació de polítiques de seguretat interna (ajut al desenvolupament, drets humans i construcció de pau) que la lògica militar no contempla. Quelcom de similar passa amb l’Escut antimíssils, que és converteix en un esglaó més per la militarització de les relacions internacionals, quan el que cal són polítiques de seguretat humana compartides entre tots els països del món. L’activa participació d’Espanya a l’OTAN no ens fa un país més segur, sinó que ens fa partícips de les polítiques militaristes d’Estats Units. 

Centre Delàs d’Estudis per la Pau, de Justícia i Pau

Barcelona, 23 de maig de 2012