Què són les finances ètiques i d’on vénen?

M’agrada entendre les finances ètiques com un moviment nascut de les demandes dels grans moviments socials (pacifista, ecologista) per mirar de salvar la contradicció de veure com els seus diners, a les seves entitats financeres, estaven treballant en la direcció contrària als seus plantejaments.

Es tracta doncs d’un moviment que comença basat en la idea «amb els meus diners, no», però que camina cap a una proposta molt més interessant que és “amb els meus diners, sí”.

És a dir, segons la terminologia emprada al món de les finances ètiques, estem parlant de la utilització de criteris negatius (armes, medi ambient, vulneració de drets humans…) per excloure’ls de l’àmbit d’actuació, o de criteris positius (economia social i solidària, inclusió sociolaboral de col·lectius desafavorits…) per escollir-los com a àmbits d’actuació. En el plantejament positiu és on, per sort, trobem la majoria d’iniciatives de les finances ètiques a Catalunya.

Per tant, podríem resumir que les finances ètiques ens proposen recuperar el paper de la intermediació financera (que no té per què ser negatiu per se) incorporant criteris ètics per definir el destí dels recursos intermediats i el comportament de les entitats. A més d’afegir-hi un aspecte clau: un objectiu de maximitzar el seu impacte social (no el benefici econòmic) i una manera de treballar realment trencadora en el món de les finances: la transparència.

A partir d’aquí, hi ha una part molt significativa de les finances ètiques que també aporten un qüestionament profund sobre l’estructura de propietat d’aquestes iniciatives (apostant per la propietat col·lectiva) i per una forma de gestió democràtica. I no puc, ni vull, amagar que a mi em semblen les més interessants.

Què aporten les finances ètiques?

Essencialment aporten un conjunt d’instruments per canalitzar recursos cap al finançament de l’economia social, entesa en sentit molt ampli.

També aporten solucions per a totes aquelles persones i entitats que no volen veure els seus diners involucrats amb els negocis de la banca tradicional.

I, finalment, sovint aporten solucions per a les persones i entitats (cada vegada més nombroses) excloses del sistema financer tradicional.

Com us deia, les finances ètiques neixen per evitar certs usos dels nostres diners i esdevenen, essencialment, instruments per canalitzar els nostres recursos estables (estalvis) en capacitat de finançament estable per a entitats d’economia social.

Després, a mesura que les entitats es van consolidant, els demanem més coses. Que no només ens ofereixin finançament, sinó també instruments d’inversió, capital risc, capital llavor... i que no només ofereixin serveis a les entitats, sinó també a les persones: comptes corrents, targeta de crèdit, crèdit hipotecari, sistemes de previsió...

I, en definitiva, deixeu-me afegir que al meu entendre aporten un bri d’esperança i honestedat en el món financer. Que no en sobra.

A qui beneficien?

M’atreviria a dir que beneficien a tothom.

A l’economia social i solidària, perquè posa els recursos necessaris al seu abast. Sovint i especialment aquests dies, són els únics a oferir finançament o aquells que l’ofereixen en millors condicions.

També ens beneficien, de forma evident, a totes aquelles persones que volem evitar que els nostres estalvis serveixin als interessos de la banca tradicional i a totes aquelles que volem que els nostres estalvis es dediquin precisament a potenciar la nostra economia social i solidària.

I estic profundament convençut que beneficien el conjunt de la societat en la mesura que una societat amb una economia social i solidària potent resulta molt més justa, humana i sostenible.

I deixeu-me que afegeixi una reflexió en aquest punt. Les finances ètiques són imprescindibles per aconseguir que l’economia social i solidària creixi i, per tant, al meu entendre, tenen una importància estratègica cabdal per a tots aquells que treballem per la transformació social.

En què es diferencien del sistema financer que coneixem?

Amb el que he dit fins ara, resulta evident que es diferencien molt del sistema financer tradicional en els objectius, en les pràctiques... però per apuntar alguna cosa menys positiva, i fent una mica d’autocrítica, també es diferencien, i molt, en l’extraordinària debilitat en termes de volum relatiu. I aquí m’agrada fer referència al principi d’acció significativa al qual sovint fa referència Pere Sasia, del Projecte Fiare: les finances ètiques han de ser ambicioses i perseguir l’acció més significativa possible.

Ahir, per casualitat, recuperava la meva primera intervenció en un mitjà de comunicació com a director de FETS. Era una tertúlia amb l’Arcadi Oliveres i l’Àngel Font i em fixava molt especialment en una idea que destacava l’Àngel Font i que sovint recorda en Joan Antoni Melé: les entitats financeres es mouen en funció de la demanda que perceben dels seus clients.

L’Àngel Font explicava que va ser la primera persona (l’única?) a demanar un pla de pensions ètic a la seva oficina, i també el meu pare, fa pocs dies, m’explicava que havia estat el primer (l’únic?) de contractar un fons d’inversió ètic i solidari a la seva.

A mi tot això em fa pensar en la necessitat imperativa de compartir una estratègia com a sector amb dues idees molt clares:

Treballar molt l’educació i la sensibilització i avançar per tenir cada dia una oferta d’alternatives més fàcilment elegibles per una gran part de la població.

Els nivells de coneixement del que representen les finances ètiques són encara molt baixos: menys del 3% manifesta conèixer les finances ètiques segons un estudi de FETS l’any 2011 i, en canvi, segons un estudi d’Economistes sense fronteres de fa uns cinc anys, més del 80% de la població voldria que els seus estalvis no tinguessin cap relació amb empreses relacionades amb la indústria armamentística o amb empreses acusades de vulnerar els drets humans en algun indret del món. La paradoxa és que la majoria treballen amb entitats financeres que no apliquen aquests criteris i desconeixen l’existència d’altres opcions que els permetrien ser coherents amb el que manifesten.

Caminar cap a la construcció d’una proposta que sigui més fàcilment elegible per a aquells que no estan fermament convençuts i implicats en la construcció de la banca ètica cooperativa també seria important per fer un salt endavant i ésser capaços de lluitar en un mercat salvatge en una certa igualtat de condicions.

A Catalunya, quina realitat existeix?

A Catalunya són moltes les iniciatives que miren d’obrir-se un camí en aquest món de l’ètica i les finances. En trobem de més “informals” i de més formals. De més innovadores i d’altres amb una llarga tradició.

El que realment em sembla rellevant és que la majoria entengués la importància de treballar per construir un veritable Sistema de Finances Ètiques ben articulat; una idea molt treballada des de FETS i especialment compartida amb en Jordi Via. La realitat és que ens resulta fàcil i còmode parlar de cooperar, però ens costa un munt portar-ho a la pràctica i, mentrestant... Quines són encara les principals entitats financeres de les entitats d’economia social? I de la gent amb sensibilitat social? Doncs aquí tenim el repte ben clar.

Una petita relació d’entitats vinculades a les finances ètiques

Les CAF (comunitats autofinançades)

El projecte de Caixa Cooperativa sense interessos nascut del moviment del 15 M

Algunes iniciatives de crowdfunding

Els inversors o grups d’inversors socials

El microcrèdit social: molt especialment la pionera Acció Solidària Contra l’Atur, però també plataformes molt joves, com 1x1 microcrèdit

Les assegurances ètiques o solidàries

Algunes mútues asseguradores

Societats de Garantía Recíproca com Oinarri

Societats de Capital Risc: com SICoop, Creas...

Cooperatives de serveis financers

Coop 57

Oikocrèdit

Projectes de banca ètica

Triodos Bank

Projecte FIARE

Algunes de les apostes o moviments d’alguna caixa d’estalvis petita i de la banca cooperativa

Caixa d’Enginyers

Caja Laboral

Cajamar

Caixa Pollença

Crédit Coopératif

I veurem aviat moviments més agressius provinents de la banca tradicional, que ja comença a fer força amb conceptes com la banca cívica, les finances o la banca social, a introduir l’ètica en la seva comunicació i a parlar d’inversions amb impacte social o de suport als emprenedors socials, com si fos el que guia la seva activitat principal.

Tot plegat resulta esperançador, neixen entitats i creix la sensibilitat de la ciutadania, però també resulta encara insuficient, com s’encarrega periòdicament de recordar-nos l’Observatori de les Finances Ètiques amb les dades del seu baròmetre, on les finances ètiques encara representen una part ínfima del nostre mercat financer.

Dues reflexions finals

Hem fet bona part del camí, però tenim molt de camp per córrer i ens cal cooperar més i pensar a llarg termini.

Les mobilitzacions actuals arreu del món aporten un altre bri d’esperança.

Alçar la veu, queixar-nos i manifestar-nos és essencial i imprescindible. Però també és insuficient si no passem a l’acció. Avui llegia que als Estats Units, segons un estudi realitzat per un centre anomenat Javelin, la iniciativa del Bank Transfer Day promoguda per l’Occupy Movement va aconseguir que en tres mesos que 5,6 milions de ciutadans nord-americans canviessin els seus diners d’entitat financera. No cap a entitats de banca ètica, però sí cap a entitats més petites o locals. Per mi és un gran exemple del tipus d’acció que es pot fer, de la receptivitat per part de la gent i de la necessitat de donar-nos a conèixer i esdevenir opcions elegibles per la majoria de la gent.

En el mateix sentit, també m’ha semblat interessant la proposta del www.moveyourmoneyproject.org i, molt més a prop, la iniciativa de les assemblees del districte de Sarrià - Sant Gervasi, que s’han marcat com un dels seus objectius aconseguir que un 5% de la seva població obri un compte o es faci sòcia d’alguna entitat de banca ètica.

El títol de la trobada d’avui “Cap a unes finances ètiques al servei dels pobles” m’ha fet pensar en una xerrada que va fer Ugo Biggeri, president de la Banca Popolare Etica a Bilbao ara fa uns dies. L’Ugo reivindicava la necessitat de recuperar el valor de les relacions humanes en la nostra societat i, per tant, també una dimensió més humana de les finances. Tornar a cercles de finançament vinculats als nostres cercles de relacions humanes per tal de poder recuperar valors essencials com el de la confiança i tenir molt present que, en un moment com l’actual en el qual es debiliten les estructures de l’estat del benestar, ens cal construir sortides col·lectives i mutualistes.

Ens cal passar a l’acció, deixar de ser espectadors per ser protagonistes.