1 DE GENER 2009   

SOTA LA CLAROR D’UNA MIRADA

Ahir arrencàvem el darrer full del calendari de l’any 2008.  Avui inaugurem un altre any. El pas d’un any a un altre ens fa  prendre consciència del fluir del temps, o potser millor, del fluir de la nostra vida, i del fluir de la història. Vivim en el temps, que esdevé, juntament amb l’espai, les coordenades  en les quals s’inscriu la nostra vida concreta, la de cada u, original, única, irrepetible, i la de tots  La nostra vida amb tot el que comporta d’il·lusions i de decepcions, d’èxits i de fracassos, d’alegries i de tristeses, de salut i de malaltia, de noves oportunitats i de portes que es tanquen, de noves relacions i de ruptures, d’amors i de desamors. I tot això tant a nivell individual, com familiar, de país, i de món.

El temps, cada instant que passa, és la nostra única riquesa, és la condició de possibilitat de la nostra vida. El passat ja és passat, i el futur encara no és. Allò que val la pena, s’ha dit amb raó, no és tant omplir la vida d’anys, sinó omplir de vida els anys que tenim, els dies que tenim, els instants que tenim. Viure ara i aquí, sense evasions, amb maduresa i responsabilitat.

¿Què ens portarà l’any que comença? ¿Què passarà, que ens passarà en el transcurs d’aquests 365 dies que tenim al davant? ¿Amb quina actitud ens hi encarem?  ¿Tenim motius per esperar que sigui, tal com ens desitgem  els uns  als altres, un bon any? ¿I què vol dir un bon any?  ¿Per a qui  el desitgem: per a nosaltres, pels nostres, per a tots? ¿Què estem disposats a fer, quins passos podem donar i en quina direcció, què ens caldria corregir, quins compromisos hauríem d’assumir o renovar, en tots els camps  on transcorre la nostra vida familiar, eclesial, laboral, ciutadà, perquè aquest any sigui més bo per a tothom?

En l’eucaristia que celebrem en la capvuitada de Nadal, que coincideix amb el dia primer de l’any civil,  interposem el nom de Déu en favor del poble i el beneïm amb aquestes paraules. “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu,; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau” (Nm.6,22-27) Posem l’any que comença sota la benedicció de Déu, ens posem nosaltres sota la mirada amorosa de Déu, i li demanem que ens guardi i que no perdem mai de vista, en totes les coses que ens tocarà de viure, la claror de la seva mirada. I demanem que aquesta mirada es giri cap a tots els homes i dones del món, perquè arribi a tots aquells que viuen i viuran sotmesos a la desgràcia, la malaltia, la violència, la injustícia, la falta d’amor. I demanem que la nostra mirada vers els altres, siguin com siguin,  sigui una mirada comprensiva, encoratjadora, amorosa, que reflecteixi la mirada de Déu. I demanem  de ser constructors de pau en els nostres ambients i defensors de la pau  fins on puguem arribar.

Certament aquesta és una bona manera de començar l’any, enfortits amb l’esperança que neix de la fe en Jesús “nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim la condició de fills” (Ga 4,4-6)  Avui nosaltres fem allò que feren els pastors “que anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep amb el nen a la menjadora”. Com ells posem la nostra mirada en Jesús, home com nosaltres, indefens i vulnerable: ell ens fa sentir fills de Déu, i ens crida a viure com a fills de l’Abba i com a germans de tothom. Avui i durant l’any voldríem fer el que feia Maria “que conservava aquests records en el seu cor i els meditava”  No sabem què passarà aquest any ni què ens passarà,  però passi el que passi, si mantenim aquests records en el cor i els meditem, sabrem que no estem sols i sentirem com la mirada de Déu és gira cap a nosaltres i cap el món que ell estima.

De tot cor us desitjo un bon any!

Mateu