El proper dilluns 7 d’octubre, a les 19 h, a la seu de Cristianisme i Justícia (Roger de Llúria, 13, Barcelona), Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia organitzen una nova sessió dels Dilluns dels Drets Humans, cicle portat a terme de manera conjunta des de fa més de deu anys.

Aquesta sessió porta per títol “Crisi i dret a l'habitatge”. Tindrem com a convidats Ada Colau, membre de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques i membre de l'Observatori DESC, Xavier, CCOO i Plataforma pel dret a un habitatge digne  i Eudald Vendrell, advocat, actual vicedegà del Col·legi d'Advocats de BCN, professor de Dret Civil a la UB.

De manera prèvia a la conferència, Eudald Vendrell ens respon unes primeres preguntes sobre la qüestió:

Què impedeix convertir l'habitatge en un dret garantit a totes les persones? Per mi, el principal obstacle és de tipus estructural: el sistema  econòmic liberal capitalista que promou l’especulació del sòl i aprima cada vegada més les polítiques de protecció social. En el camp legal (però en realitat és la conseqüència del que acabo de dir), és important posar en relleu que la Constitució espanyola no inclou el dret a l’habitatge entre els “drets i llibertats fonamentals”, ni tan sols entre els “drets dels ciutadans”, sinó que queda relegat a la difusa categoria de “principis rectors de la política social i econòmica”.

Què fa falta per a construir un nou marc que pugui avançar cap a l'assoliment d'aquest dret?Bàsicament cal decisió política (que s’origina en la necessitat d’escoltar i atendre les necessitats socials que reclama la ciutadania) per a canviar el sistema a què m’he referit, introduint mesures de control de l’especulació i de foment de l’habitatge social. I això s’ha de traduir en una legislació més “atrevida” d’intervenció en el mercat de l’habitatge.

Quines experiències locals apunten en aquesta direcció?
Les lleis sobre habitatge que es van impulsar per l’anterior govern de la Generalitat anaven en la bona direcció, encara que eren millorables. Però van ser, per una part, mal explicades i, per l’altra, “boicotejades” amb duresa per l'oposició i no van arribar a ser plenament aplicades. Pel que fa a la situació actual, em sembla una mesura encertada (encara que segurament insuficient) impulsar i fins i tot imposar mediacions prèvies a les execucions hipotecàries i de desnonament de llogaters.