El proper dilluns 7 d’octubre, a les 19 h, a la seu de Cristianisme i Justícia (Roger de Llúria, 13, Barcelona), Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia organitzen una nova sessió dels Dilluns dels Drets Humans, cicle que porten a terme de manera conjunta des de fa més de deu anys.

Aquesta sessió porta per títol “Crisi i dret a l'habitatge”. Tindrem com a convidats Ada Colau, membre de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques i membre de l'Observatori DESC, Xavier, CCOO i Plataforma pel dret a un habitatge digne  i Eudald Vendrell, advocat, actual vicedegà del Col·legi d'Advocats de BCN, professor de Dret Civil a la UB.

De manera prèvia a la conferència, Ada Colau ens respon unes primeres preguntes sobre la qüestió:

Què impedeix convertir l'habitatge en un dret garantit a totes les persones?
Ho impedeix la mercantilització de l’habitatge, és a dir, el fet que en les darreres dècades a l’Estat espanyol els diferents governs han legislat considerant l’habitatge un bé d’inversió en lloc d’un bé d’us. Així, l’Estat ha fet una política econòmica que ha apostat en gran part per la totxana com a forma de generar activitat econòmica, inflant la bombolla immobiliària que ara ha esclatat i està deixant centenars de milers de famílies perjudicades. El model basat en la construcció il·limitada i la propietat privada com a forma d’accés a través del sobreendeutament ha deixat uns pocs beneficiaris (entitats financeres, immobiliàries, algunes administracions i responsables polítics corruptes) i una gran majoria de població damnificada que té grans dificultats per accedir a l’habitatge, o directament el perd a través dels milers de desnonaments per motius econòmics que es produeixen a l’Estat, sense que hi hagi un parc públic on reallotjar les famílies més vulnerables, ja que som dels països europeus amb menys habitatge en règim de lloguer social (al voltant d’un 1% del parc total).

Què fa falta per a construir un nou marc que ens faci avançar cap a l'assoliment d'aquest dret?Cal revertir la tendència anteriorment descrita: legislar per fer que l’accés a l’habitatge no impliqui més del 30% dels ingressos (quantitat màxima recomanada per Nacions Unides). Fer que el lloguer o el cooperativisme en règim de cessió d’ús siguin alternatives reals a la propietat, amb una reforma legal que garanteixi preus assequibles i estabilitat (que no et puguin fer fora als cinc anys o triplicar el lloguer, com passa ara). Cal també penalitzar el mal ús de la propietat dels habitatges i l’especulació, tal com indica la Constitució espanyola en el seu article 47, per exemple penalitzant fiscalment els pisos buits que incompleixen la seva funció social o directament expropiant el seu usdefruit. Cal garantir un servei públic d’habitatge en formes de tinença alternatives a la propietat, com ara el lloguer social realment assequible.

Quines experiències locals apunten en aquesta direcció?
A l’Estat espanyol malauradament encara poques experiències locals apunten en aquesta direcció. De fet, ara mateix la majoria dels ajuntaments estan en fallida precisament perquè van apostar (forçats per la manca de finançament estatal) per l’especulació del sòl com a principal forma de finançament. Algun exemple diferent sí que tenim, com Marinaleda, poble d’Andalusia on l’ajuntament ha fet una aposta decidida per garantir la funció social del sòl i l’habitatge, facilitant-ne l’accés a tots els seus ciutadans a preus molt assequibles utilitzant eines com l’autoconstrucció amb suport tècnic del municipi. A Catalunya, Sant Celoni va aprovar una penalització fiscal dels pisos buits. Ara sens dubte la crisi actual ofereix una ocasió única per forçar els ajuntaments a repensar-se en aquesta matèria, cosa que de fet la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca està aprofitant per impulsar l’aprovació massiva de mocions a favor de la dació en pagament i contra els desnonaments per motius econòmics.