El proper dilluns 3 d’octubre, a les 19 h a la seu de Cristianisme i Justícia (Roger de Llúria 13, Barcelona), Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia iniciem els dilluns dels Drets Humans, cicle que organitzem de manera conjunta des de fa més de 10 anys.

La primera sessió, que porta per títol “Retallades socials: hi ha alternatives?”, la dedicarem a analitzar el procés de retallades socials: la persistent crisi econòmica i les dificultats amb el deute públic han portat a totes les administracions públiques a reduir el dèficit pressupostari, mitjançant una retallada de les despeses, especialment les relacionades amb els serveis públics i les prestacions socials. Tindrem com a convidats Jordi Roglà, director de Càritas Barcelona, Agustí Colom, professor de Teoria Econòmica de la UB, i Joan Majó, conseller assessor de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica.

De manera prèvia a la conferència, Agustí Colom ens respon unes primeres preguntes sobre la qüestió:

Són les retallades socials l'única mesura possible davant la crisi del deute tant a escala estatal com autonòmica? Hi ha alternatives? Quines?
Evidentment que ni són la mesura ni l’única possible. En cap cas són l’única possible, pel fet que el dèficit pressupostari és resultat de la despesa i els ingressos i per tant corregir-lo es pot fer mitjançant la reducció de la despesa o augmentant els impostos, en aquest cas a les rendes més elevades. Per tant, una alternativa seria restituir el nivell impositiu a les rendes més altes de manera que contribuissin en major mesura, i a més de reduirien dràsticament el frau fiscal, que a Espanya assoleix nivells altíssims. Per altra banda, si les úniques fonts de reducció de despesa és la despesa social, deu voler dir o bé, que hi ha un interès explícit de reduir l’Estat de Benestar o bé que no hi ha cap despesa supèrflua alternativa  de què puguem prescindir, la qual cosa ens indicaria un nivell d’eficiència de la despesa pública encomiable.

Quines creus que poden ser a mitjà i llarg termini les conseqüències d’una mesura així?

Aquestes mesures a mitjà termini tenen greus efectes socials. Afectaran la cohesió social, deterioraran les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes, especialment de les persones més vulnerables. Les retallades a l’educació afectaran el nivell de desenvolupament de les futures generacions i per tant el futur del país. Però també tenen costos econòmics, alguns ja es mostren a curt termini: la política d’austeritat ha deteriorat la incipient recuperació econòmica i ha portat l’economia a una nova fase d'alentiment econòmic de conseqüències imprevisibles.

Quines sortides ens queden per fer front a les conseqüències negatives d'aquesta decisió?
L'oposició de la ciutadania: ens hem d’armar de raons, guanyar la batalla de les idees i aconseguir que l’interès de la majoria prevalgui sobre els interessos econòmics d’uns pocs. Hauríem d’utilitzar totes les eines democràtiques al nostre abast, sense oblidar que una d'important és el vot. Els resultats electorals propers seran sens dubte utilitzats per les diverses forces polítiques com un plebiscit de suport a les polítiques engegades o a les que pretenen engegar si guanyen les eleccions. Les ciutadanes i els ciutadans tenim l’oportunitat de fer-nos escoltar, òbviament que és insuficient –necessitem més democràcia participativa- però en aquest context podria ser una eina important.