1. QUI SOM?

Som l' associació "Stop Bales de Goma", formada per vìctimes que han sofert danys de diverses gravetats a causa d' aquests projectils, a Catalunya, i altres persones que es solidariten amb la causa; i la ONG "Justìcia i Pau", amb una llarga trajectòria i projecció internacional i a nivell d' Espanya. El seu president és l' Arcadi Oliveres i el seu director l'Eduard Ibànez. Tenim l' adhesió i ajuda també d' altres associacions, com "AltraItalia" de Barcelona i esperem que aviat poguem comptar amb més adhesions.

2. QUÈ VOLEM I PERQUÈ?

Demanem que es deixin d' utilitzar aquestes armes per part de la policia catalana. Considerem que aquesta arma és altament perillosa ja que tot i que està considerada dins del grup de les armes "less-lethal" (menys letals), no exclou la possibilitat de la mort en cas que colpegi a parts vulnerables del cos, especialment al pit i al crani. Nombrosos estudis cientìfics publicats  evidencien que els ferits greus a causa d' aquests projectils no són un fet anecdòtic o fortuit, sinò que hi ha una probabilitat molt alta que els subjectes rebin l'impacte d' aquestes bales de goma en parts del cos vulnerables, per sobre de la cintura.

Donats el casos i les ferides que ha provocat, també s' ha de denunciar que aquestes armes no respecten el principi de proporcionalitat sobre el qual s' han de basar totes les mesures antidisturbis i de control de masses: el dany que es causa no pot ser superior a aquell que s' està intentant evitar. Aquest principi, veient les vìctimes i els danys que han sofert, clarament no es respecta, sino que fa tot el contrari, causant danys molt greus a persones que no tenen res a veure amb cap bretolada. Coneixem els darrers temps els casos de l' Oscar Alpuente, Jordi Naval, Jordi Sallent i Nicola Tanno; els quatre han perdut l' ull a causa de l'impacte d' una bala de goma, els tres primers el 2009 i el darrer el 2010. El Nicola ha tingut, a més, fractura de les parets de la òrbita (ossos del voltant de l' ull), al nas i un hematoma al cervell, que afortunadament no ha portat més consequències. Hi ha també el cas del Gerard Molins, ferit a l’ orella i amb una hemorràgia interna que afortunadament es va aturar, i l' Edgar López, un noi que fou disparat al pit el 2009, trencant-se-li les costelles, que li van perforar el pulmò i rossar el cor. Va estar una setmana a la UCI i ara encara arrossega seqüeles de l' incident. Menys greu però igualment injustificat és el cas de Danny Pérez, que va ser ferit a la cama aquest passat juliol, a la Gran Via, quan venia de l' aeroport i tornava cap a casa amb la seva dona. Hi ha també el conegut cas Vilarò, cap de la Guàrdia Urbana, que encara que ha creat controvèrsies, sembla força clar que li van haver d' extirpar la melsa a causa del cop d' una pilota de goma. A aquests casos s' hi podrien ajuntar altres de diverses gravetats, i també les amenaces sofertes per part de persones que no estaven participant en cap mena d'aldarull.

Sortint de Catalunya, a Espanya sòn 23 les persones que han perdut un ull els darrers 20 anys, i a Euskadi hi ha casos de morts a causa d' aquests projectils, com el de Rosa Zarra, una dona de 59 anys que va morir en perforar-se-li l' intestì gros, una setmana després d’ haver rebut l’ impacte d’ una bala de goma. Si ens posem a buscar víctimes, hi ha una llista molt llarga de casos que no es poden ignorar.

Les bales de goma sòn uns projectils difìcils de controlar, tant el tret com la trajectòria que fa el projectil, ja que, en primer lloc, sota stress o excitaciò el policia pot equivocar-se en la direcciò i distància que dispara, com passa tot sovint. I en segon lloc perquè les bales de goma reboten, i aquest rebot no es pot controlar; a més, malgrat perden velocitat, segueixen fent molt de mal. D' igual importància és el fet que en una situaciò de grans masses de gent al carrer, fàcilment pot resultar ferida una persona que no està participant en cap acte vandàlic o bretolada, justament per aquesta manca de control: aixì doncs es converteix en una arma amb un alt nivell d' arbitrarietat, la qual cosa atempta contra la llibertat d' expressiò i la lliure circulaciò, que sòn drets civils/ humans fonamentals, acceptats i ratificats pel nostre paìs. En una societat com la nostra, que es vol considerar Europea i Democràtica, aquests fets no es poden acceptar.
 
En aquesta fotografia s’ aprecia com el mosso del mig carrega l’ arma, un company li assenyala un objectiu, i apunta per disparar. Com es pot veure, l’ alçada  del tret és molt alta. Aquesta foto va ser feta per un aficionat la nit de l’ 11 de juliol, a la festa del Mundial que es va celebrar a la plaça Espanya.

3. ARGUMENTS

- Articles cientìfics

La literatura cientìfica que parla dels projectils de goma i dels danys que pot causar és bastant extensa. La conclusiò final de tots aquests articles és que aquestes armes no s' haurien d' utilitzar mai com a eina de dispersiò de masses, ja que no resolen el problema sinò que en creen de més greus. Aquì subratllem la informaciò més destacada d' alguna articles trobats. Si es volen llegir els texts originals, es poden trobar a la pàgina web www.stopbalesdegoma.org :

Ocular injuries caused by plastic bullet shotguns in Switzerland

Florian K.P. Sutter
Department of Ophthalmology, University Hospital Zurich, CH-8091 Zurich, Switzerland
Injury, Int. J. Care Injured (2004) 35, 963-967

L’ article “Ocular injuries caused by plastic bullet shotguns in Switzerland” documenta el cas de cinc pacients hospitalitzats després d’ haver rebut el tret d’ un projectil de goma a l’ull, a Zurich (Suïssa) entre el desembre de 2000 i el maig de 2001.

Els cinc ulls mostraven contusions oculars, tres dels cinc amb un dany greu al segment anterior de l’ ull, 2 d’aquests també danys a la part posterior. 2 d’ells van recuperar la vista completament, 2 més van recuperar un 6/12 de la vista, i un va perdre l’ ull completament.

Les probabilitats de ferir una persona al coll o al cap són calculades en aquest article, on es diu que la probabilitat a una distància de 20 metres és del 35%, el 2% del qual hauria de colpejar els ulls; a 10 metres de distància la probabilitat és del 50%, el 4% dels quals pot colpejar els ulls, i a 5 metres de distància la probabilitat és del 80%, amb una probabilitat del 9% de colpejar els ulls.

Ocular rubber bullet injuries

Lavy and Abu Asleh
St John Eye Hospital, Jerusalem, Israel
Nature Eye (2003) 17, 821–824

L’ article “Ocular rubber bullet injuries”, documenta una recerca que es va fer en 42 pacients ferits als ulls a causa de projectils de goma, durant la segona intifada Palestina, de l’ octubre de 2000 fins al desembre del mateix any. Dels pacients, el 54% tenia laceracions cutànies, el 40% hypanema, el 38% el globus ocular fracturat, el 33% una fractura orbital (ossos que envolten l’ ull, i que en la seva part superior comuniquen amb el cervell) 26% danys a la retina, i en el 21% dels casos el projectil va quedar dins de l’ ull. Els autors afirmen que quan l’ ull rep un tret d’ un projectil de goma és extremadament probable que el pacient el perdi.
 
Injury pattern of the Flash-Ball (R), a less-lethal weapon used for law enforcement Report of two cases and review of the literature

Peter Wahl, MD, Nicolas Schreyer, MD, and Bertrand Yersin, MD
Centre for Emergency Medicine, University of Lausanne Medical Centre, Lausanne, Switzerland
The Journal of Emergency Medicine, Vol. 31, No. 3, pp. 325–330, 2006

L’ article analitza el cas de dos pacients hospitalitzats després d’ haver rebut el tret d’ una pilota de goma (flashball). Els projectils eren del tipus “buck-shot”, que contenen 9 boles cada un. El primer dels dos es va recuperar al cap de poques hores, però el segon va patir greus contusions cardíaques i pulmonars. La policia del lloc, Losanna (Suïssa) va abolir l’ ús d’ aquesta arma fins que no en fos aclarida la seva perillositat.
 
Injury patterns related to use of less-lethal weapons during a period of civil unrest

Joe Suyama, MD, Peter D. Panagos, MD, Matthew D. Sztajnkrycer, MD, PhD, Denis J. FitzGerald, MD, and Dawn Barnes, BS
Department of Emergency Medicine, University of Cincinnati Medical Center, Cincinnati, Ohio
The Journal of Emergency Medicine, Vol. 25, No. 2, pp. 219–227, 2003

L’ article documenta un estudi efectuat en 27 pacients hospitalitzats després dels aldarulls entre policia i manifestants a Cincinnati (USA) del 10 d’ abril de 2001 al 18 d’ abril de 2001. Tots els pacients van ser ferits per projectils de goma. En el 28 % dels casos les contusions eren rellevants a nivell general, en el 12% dels casos es patien contusions pulmonars, laceracions del fetge, trencament del tendó d’Aquiles, dos dels casos han derivat en pneumonia i un en síndrome post-contussiu.
 
Rubber Bullet Injury: Case Report With Autopsy Observation and Literature Review

Masahiko Kobayashi, MD, PhD, and Paul F. Mellen, MD
Department of Pathology, Ball Memorial Hospital, Muncie, Indiana (USA)
Am J Forensic Med Pathol • Volume 30, Number 3, September 2009

L’ article exposa les observacions fetes després d’ una autòpsia efectuada a un pacient, mort després d’ haver estat colpejat per un projectil de goma. Aquest pacient va ser reduït per la policia després d’ intentar fer un atemptat. La recerca és interessant perquè mostra els danys soferts als òrgans interns a causa de les bales de goma, en particular al pit i pulmons, tot i que en l’informe es diu que la mort és a causa de la fractura que li va causar una bala de goma al cap. 
 
Le armi cosiddette “non letali”

Silvia Bonomo
Centro Militare di Studi Strategici, Dip. S.T.E.P.I.

Què significa "no letalitat" associada al concepte de "arma"? Quina és la validesa tecnològica d' aquests instruments? quins sòn els seus efectes en la salut de les persones ferides? Com sòn de selectives o arbitràries? Quina és la dimensiò jurìdica a la qual van col.locades les armes "no letals" i en quin règim jurìdic s' aplica, en el pla internacional? Quins sòn els avantatges i desavantatges del seu us?

Aquestes sòn les preguntes que respon aquest article, fent un anàlisis detallat de tot tipus d' armes "no letals" que existeixen, de les funcions que compleixen i els danys que causen. Parla àmpliament dels projectils de goma, sobretot en les pàagines 63-75, però també fa un anàlisi extensiu d' altres tipologies d' armes, com les quìmiques (gasos llacrimògens, etc), les elèctriques (com el conegut TASER) o altres tecnologies, com l' us d' ones electromagnètiques o sonores, aixì com la utilitzaciò d' aigua. Analitza els danys que provoquen aquestes armes en relaciò a la declaraciò dels drets humans i els aspectes jurìdics que en deriven.

- Informaciò sobre l' escopeta i els projectils

Hi ha molts tipus d' escopetes que poden disparar projectils de goma, i igualment molts tipus de projectils de goma. Si bé tots ells tenen caracterìstiques molt similars, anem a analitzar aquì els que pròpiament utilitzen els Mossos d' Esquadra:

L' escopeta que utilitzen té el nom de SDASS PRO FORCES i està fabricada a Itàlia, a Brescia, per l' empresa d' armament FABARM. A aquesa escopeta s' hi adjunta un dispositiu al canó per tal que dispari bales de goma en lloc de bales normals. és a dir, que el projectil surt a la mateixa velocitat que qualsevol bala, i això és a més de 200 m/s (més de 720 km/h). Els projectils són boles de cautxú, d' un pes de 85gr i 54 mm de diàmetre (mida semblant a una pilota de tennis)

El protocol diu que no es pot disparar a menys de 50 metres, i que l' impacte amb la persona sempre ha de ser indirecte, és a dir, que primer ha de tocar al terra. Aquest rebot ha de ser calculat de manera que toqui a les extremitats inferiors del subjecte, perquè el que es vol és paralitzar-lo per uns moments, no causar-li una lesiò greu. Malauradament, massa vegades el tret no és ni indirecte, ni a la part inferior del cos, ni a més de 50 metres.

El protocol estableix diversos passos per procedir a la dispersiò de les masses.Abans de disparar, s' ha d' avisar per megafonia que es procedirà a aquesta acciò, i això ha de ser desprès d' haver esgotat totes les altres vies de disuasiò de masses. Només es pot disparar en cas extrem, i després d' haver fet "salves", que sòn dispars sense projectil, que només fan soroll i que tenen com a finalitat dispersar la gent mitjançant la por.Si després d' haver esgotat totes les vies més pacìfiques encara hi ha perill per la integritat de les persones, inseguretat, violència, es pot procedir a disparar, seguint també un protocol indicat: no es pot disparar fins que un superior aixì ho indica, i ho fa amb la paraula "tret". El mosso d' esquadra ha de carregar l' escopeta cada vegada que vol disparar.

- Exemples d' altres països

En molts països Europeus aquesta arma no s' utilitza. Tan sols a Espanya i França se'n fa un us quotidià en les manifestacions i festes espontànies. A Itàlia estan contemplades però el seu ús esta tan restringit que no es poden utilitzar per a dispersar masses de gent, sinò en altres casos més extrems, per frenar alguna persona en concret que tingui una conducta perillosa. Tampoc s' utilitzen al Regne Unit (excepte irlanda del Nord), Irlanda, Alemanya o Suïssa. Aquest estats fan servir altres mètodes, com el gas llacrimògen, els canons d' aigua o la lluita cos a cos. Estem investigant l’ ús d’ aquesta arma als altres països Europeus, tot i que sabem que en la majoria no s’ utilitzen i el que ens falta és ratificar-ho.


4. ALTERNATIVES

Proposem tres alternatives a les bales de goma. Tot i no ser experts en la matèria, considerem que aquests tres mètodes poden complir la funciò de dispersar multituds en cas de necessitat sense arribar a la perillositat de les bales de goma, i coservant la seguretat dels agents. Tot i així, aquestes alternatives proposades s’ han d’ utilitzar en la proporcionalitat adequada, perquè altrament també poden causar lesions greus o inclús la mort.

-AIGUA: Els tancs amb dipòsits d' aigua s' utilitzen a Alemanya. S' ha d' ajustar la pressiò perquè sinò pot ser també altament lesiva. Aquest mètode és bo perquè, per una banda, no pot causar els mateixos danys per que bales de goma. I per altra banda, donada la dimensiò del tanc, és fàcilment visible i per tant es pot marxar si no es vol ser colpejat. A mès el vehicle que la porta és molt gran i robust i, per tant, segur per als policies.

- GAS LLACRIMÒGEN: Tot i que és molt molest, el policia ha d' estar a prop de la vìctima i per tant pot tenir la capacitat de discernir si justament aquella persona està causant aldarulls o no. Per altra banda, no es coneixen casos de ceguesa o sequeles greus a  causa del gas llacrimògen a Europa. A venezuela, on s' ha fet abus d' aquesta substància, que s' ha llançat amb granades massa potents, sì que hi ha hagut casos de ferits greus. Per tant, aquesta arma s’ ha d’ utilitzar també amb coneixement.

- GAS FÈTID: De l' estil del gas llacrimògen, aquest és un gas que desprèn una olor tant desagradable que és molt difìcil de resistir. Les persones no tenen més remei que marxar corrent del lloc on prové la olor. Considerem que aquest mètode ha de tenir una poderosa eficàcia sense danyar la salut de ningú.

- LLUITA COS A COS: Tot i que sempre no és possible, recórrer a la lluita cosa a cos, utilitzant les clàssiques porres, és un recurs clàssic i útil la majoria de les vegades.


5. QUÈ FAREM:

Per aconseguir l' objectiu que ens marquem, hem d' arribar a la gent i també als polìtics. Ens basem, doncs, en aquests dos eixos d'accions, fent us dels mitjans de comunicaciò per a informar de les coses que aconseguim fer.

· Conscienciaciò social: A través de la pàgina web, on s' informa de tot allò que fa referència a la bales de goma, a les notìcies que sorgeixen de la iniciativa, als casos de les vìctimes... anant a diverses entitats i ONG a explicar la nostra causa per tal que s' adhereixin a ella, i que aquestes al seu torn informin els seus adherits; fent alguna concentraciò al carrer; parlant amb mitjans de comunicaciò, escrits, ràdios i si cal televisiò, per difondre la notìcia. Creant debats al respecte.

· Conscienciaciò polìtica: Escrivint als polìtics explicant la nostra causa, i demanant una reuniò amb persones de pes polìtic que pensem que puguin incidir en aquesta decisiò.

6. CONTACTE

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.