Els darrers temps el bé comú i la confiança dels ciutadans en els seus representants, elegits democràticament, han estat sotmesos a un atac permanent per part d’obscurs interessos privats, que no han dubtat a cometre greus irregularitats en la gestió pública que tenien encomanada: la malversació i l'apropiació privada de fons públics, la prevaricació en la política urbanística, el finançament irregular de partits polítics, etc., ocupen els titulars dels mitjans de comunicació dia rere dia.

Molts casos es troben pendents de judici. No ignoram la presumpció d'innocència de cap dels implicats, però, al marge de les sentències i de les resolucions judicials pendents, la ciutadania ho té prou clar i ja ha emès el seu veredicte: prou corrupció i prou impunitat.

Hem arribat a un punt en el qual, malgrat que sols una minoria de les persones que es dediquen a la política són les corruptes, el descrèdit dels polítics és un sentiment de moltes, de massa persones. El trencament entre ciutadans i polítics ha esdevingut un abisme: el que mou els polítics i el que manifesten res no té a veure amb els problemes reals que afecten i preocupen els ciutadans i ciutadanes, que contemplen astorats i amb indignació creixent com la seva vida i els seus problemes quotidians van per una banda, mentre els polítics es barallen i ens ofereixen espectacles de cada cop més penosos, per sortir-se amb la seva, cosa que no coincideix amb la millora de vida dels homes i de les dones que els van votar.

Aquesta manera de fer política que denunciam, a més de fer-nos sentir vergonya aliena, porta no sols al desinterès de la majoria per a la cosa pública, sinó que reafirma la creença creixent que tots els polítics són iguals, que sols es dediquen a la política per treure'n profit i beneficiar-se del càrrec, i no fa més que augmentar el nombre de persones que es plantegen no anar a votar en les eleccions properes o de fer-ho en blanc, com a manifest del seu rebuig. D'aquesta actitud a creure que no val la pena implicar-se en res que tingui a veure amb la col·lectivitat sols hi ha una passa.

Davant aquesta trista realitat, estam indignats, farts i preocupats. Pensam que són molts els ciutadans i les ciutadanes que comparteixen la nostra frustració.

Indignats, perquè no pot ser que persones sense ètica s'aprofitin del poder que el poble ha delegat en elles per lucrar-se i que el seu delicte resti impune, la majoria de vegades sota l'empara del partit polític respectiu.

Estam farts de veure com fins fa dos dies els partits no han fet més que mirar cap a una altra banda, quan els presumptes delinqüents eren denunciats, arrestats o imputats. Sols ara, quan la taca de la corrupció els amenaça de prop, tenen paraules i propòsits d'esmena, que voldríem que no oblidassin i que reflectissin en mesures concretes en relació als propis militants, acusats de corruptes.
Estam preocupats, perquè el descrèdit dels polítics, i de retruc de la política, corca i emmalalteix la democràcia arreu de l’Estat. Si, des de fa anys, per manca de canvis legislatius que promoguin la participació ciutadana i de més dècades de rodatge democràtic, podíem qualificar-la com una democràcia de baixa intensitat, ara pateix, per la corrupció, una sagnia que la deixa més anèmica que mai.

Al mal ús públic del poder que massa polítics han comès per aconseguir un lucre il·legítim, personal o partidista, no podem oblidar que s'hi afegeix el trist paper que estan jugant els partits majoritaris, sobretot, uns més que els altres. L'activitat pública i parlamentària es troba construïda, per a uns, sobre les desqualificacions permanents i globals, sense el més mínim ànim constructiu, mentre que, els altres, la porten endavant sense cap capacitat d'autocrítica, confonent sovint paraules i promeses amb la realitat. Tot fa evident que el que els importa sobre totes les coses és recuperar o conservar el poder, però aquesta voluntat, democràticament legítima, no pot justificar de cap manera la praxis política actual.

Interpel·lats per la situació que vivim les entitats sotasignants volem transformar la nostra indignació en exigència. En conseqüència, manifestam que:

Necessitam més que mai unes institucions i uns representants democràtics que promoguin i defensin els interessos col·lectius amb honestedat i eficàcia.

Reivindicam el dret i el deure d'exigir responsabilitats, honestedat i transparència en la gestió pública.

Els greus problemes que tenim davant nostre -crisi econòmica, atur, empobriment de gran part de la població, canvi climàtic i de model econòmic- només es poden abordar amb respostes i accions col·lectives que la corrupció de la política poden fer impossibles.

És necessari promoure reformes en el funcionament de les institucions, les polítiques públiques i els partits polítics que evitin que els casos de corrupció es tornin a repetir.

Per enfortir la democràcia, caldrà, amb urgència, posar en marxa un paquet de mesures com ara la reforma del Codi Penal vigent en relació a la corrupció política; la modificació de la Llei electoral; l'obligació de reintegrar les sumes que s'hagin robat o defraudat a les arques públiques; la instauració de mecanismes que permetin a una ciutadania participativa el control de les polítiques públiques i del seu finançament.

Demanam als partits polítics:

* Total transparència pel que fa al seu finançament
*  Capacitat d'autocrítica davant els propis errors
* Imparcialitat i mà ferma davant les faltes o els delictes presumptament      comesos pels seus militants.
* Recuperar amb urgència el sentit ètic de la praxis política que sols troba fonament en la recerca i construcció del bé comú

Val la pena i és urgent aquest esforç col·lectiu per enfortir la nostra democràcia.

Palma, 21 de novembre 2009

Justícia i Pau de Mallorca
Artà Solidari
ATTAC Mallorca
Can Gazà, Institut contra l’exclusió social
Càritas diocesana de Mallorca
Creients i Feministes
Drets Humans de Mallorca
ETICENTRE, Centre per a la Gestió Ètica de l’Empresa
Filosofia de la Terra i de les Cultures
Fundació Serveis de Cultura per al Poble
Fundació +o2
Mallorca sense fam
Una altra veu d’Església