REFLEXIONS SOBRE EL FENOMEN DE LA GUETITZACIÓ

 

Aquest treball es va realitzar durant les reunions mensuals de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants que tingueren lloc des del 25 de maig del 2006 fins al 19 d’abril del 2007.

 

1- Motivació

 

Dins el modest treball que va realitzant en els darrers anys la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants, juga un paper molt important el veure. Ja sigui a través de l’experiència directa i el treball quotidià que algunes entitats realitzen en els barris, ja sigui per l’interès i el seguiment de la realitat social  que fan d’altres entitats. Aquest veure va portar a una clara i preocupant constatació, que volíem al mateix temps compartir i denunciar: hi ha, avui per avui, una clara tendència a la concentració dels immigrants en poblacions i barris molt concrets.

 

Aquesta concentració s’accentua per dos fenòmens associats:

 

1- La mobilitat dels immigrants que porten un temps vivint entre nosaltres i que es traslladen a viure en aquests barris o àrees específiques. Mobilitat, especialment alta a partir dels fluxos provinents del reagrupament familiar  i que ha requerit en molts casos un reassentament de les famílies.

 

2- La mobilitat dels autòctons, que en la mesura de les seves possibilitats es traslladen d’aquests barris a altres zones amb una concentració migratòria menys elevada.

 

En aquest fenomen, doncs, s’hi barregen causes de caràcter objectiu,  fonamentalment econòmic, en els quals les polítiques d’habitatge juguen un paper central, amb causes de caràcter més cultural o fins i tot racial. La diversitat és sempre un repte difícil i la tendència tant d’immigrants com d’autòctons a «voler estar cadascú amb els seus»   esdevé un factor de racisme passiu gens menyspreable.

 

En tot cas consideràvem que la guetització, tot i no ser un tema excessivament reconegut, mereixia que hi dediquéssim tot un curs, animats per la intenció, ben expressada per un dels convidats, «d’anar sempre pel davant del problema i no esperar que aquest arribi a un punt de consolidació que en faci difícil el retorn».  Per aquesta raó, a les experiències de primera mà de les diferents entitats de la Plataforma, hi vam voler sumar les experiències d’algunes persones que ens poguessin aportar llum des d’àmbits tan rellevants per al fenomen com són l’escola, les associacions de veïns o les parròquies de barri. Interessava veure i prendre consciència tant de les causes i la dimensió del fenomen, com també de possibles vies o experiències de solució.

 

Un últim apunt sobre la motivació. En tractar-se d’una Plataforma d’entitats cristianes i per tant entitats d’Església de l’àrea de Barcelona, aquest va ser sobretot el nostre àmbit de coneixement i de contactes. Certament, però, ens movia un interès i una preocupació certa, no tant per les qüestions explícitament relacionades amb la religió o la pastoral, sinó per les repercussions que sobre la cohesió social pot tenir el fenomen. Sense treure, però, que l’element religiós pot jugar un paper en positiu o en negatiu, segons com sigui abordat.
2- Un fenomen de causes complexes

 

La decisió que mou una persona a viure en un lloc determinat i no en un altre pot estar motivada per una multitud de factors. Molts d’aquests factors, en el cas de la immigració que estem vivint recentment, romanen encara poc estudiats o coneguts. A partir del nostre veure i de les intervencions de les persones que ens ajudaren en el treball, destaquem el paper que hi juguen:

 

2.1 L’habitatge. El preu de l’habitatge és segurament un element essencial en aquesta decisió. Durant anys, i això abans de l’arribada de la major part dels immigrants, Barcelona ja havia anat perdent població a favor de ciutats mitjanes del voltant. Els fills d’un barri determinat no podien assumir uns preus que s’havien desorbitat en pocs anys. Sense desitjar-ho, les parelles joves eren «expulsades» dels seus llocs d’origen cap a pobles o ciutats que oferien preus i condicions més assequibles a l’hora d’iniciar projectes familiars.Per això la mobilitat no és un fenomen nou fruit de la immigració, sinó que ha existit sempre, si bé accentuat en els darrers anys pel preu de l’habitatge.  Aquesta expulsió s’està reproduint actualment en el cas dels immigrants. La rehabilitació d’alguns barris dels considerats populars ha requerit fortes despeses que s’han sufragat en part amb diner provinent de les llicències de construcció. La insuficient promoció d’habitatge públic ha provocat que moltes persones no poguessin assumir les “noves” condicions d’un barri rehabilitat, on tant els preus del lloguer com els de propietat s’han incrementat fins a nivells prohibitius per a determinades rendes. Manel Andreu de la FAVB denunciava aquesta realitat en el cas que ell coneixia del Poblenou. Els immigrants que s’havien instal·lat en aquest barri i que havien fet una primera etapa de socialització eren ara “expulsats” cap a altres àrees que per raons diverses havien mantingut uns preus més assequibles. Això ha afavorit una guetització no voluntària, és a dir, per expulsió econòmica, i ha afectat i continua afectant persones que havien començat a “fer arrels” en els anomenats barris d’entrada.

 

2.2. L’escola on portar els fills ha esdevingut un factor important a l’hora de decidir on viure. Certament, en aquest aspecte sí que hi ha una novetat amb relació a dinàmiques del passat. Els casos de persones que canviaven (realment o de manera fictícia) el seu lloc de residència per escolaritzar els fills en una “bona escola” era més aviat reduït. El sistema públic oferia unes condicions que en la major part dels casos es consideraven suficients i amb uns nivells d’assoliment equiparables, per exemple, a l’escola concertada. La immigració ha estat un element que ha canviat en poc temps el panorama educatiu català i, sense entrar en detalls, sí que hem constatat des de les entitats de la Plataforma que és avui un element que condiciona també el lloc de residència. El condiciona en diversos sentits:

 

- El dels autòctons que marxen de determinats barris amb alta concentració d’immigrants per buscar llocs que permetin una escolarització dels fills en ambients més homogenis. 

 

- El dels immigrants que es decideixen per una escola en lloc d’una altra també pel mateix criteri d’homogeneïtat: haver-hi una majoria o almenys un grup considerable de la mateixa comunitat nacional, religiosa o lingüística.

 

Enmig d’aquestes decisions conscients i meditades, altres persones sense possibilitat d’elecció romanen en els centres públics del lloc, centres molts cops reduïts a autèntics guetos i on s’hi sumen no només els alts índex d’alumnat nouvingut, sinó també situacions al límit de la marginalitat per part d’algunes famílies d’autòctons. Esdevenen sovint escoles difícils de gestionar, amb poca implicació dels pares. Nous nuclis de marginalitat que no són només fruit de la immigració sinó d’una deficient aplicació dels mecanismes de reequilibri, com la reserva de places i l’increment de la ratio, mecanisme, aquest últim, que permetria acollir en algunes escoles concertades alumnes que es van incorporant durant el curs.

 

Des de la Plataforma hem valorat d’una manera extraordinària el paper de l’escola com a factor bàsic per a encaixar la diversitat com una oportunitat i no com un problema. Moltes de les iniciatives de treball per a la convivència i la cohesió  es realitzen a l’escola tant amb els nens i nenes com també amb els pares, ja que sovint aquest és l’únic espai de trobada entre veïns autòctons i nouvinguts.

 

Qualsevol tendència a la guetització escolar no fa sinó accentuar d’una manera preocupant el fenomen més general de guetització, ja que esdevé un element important de socialització i condiciona directament la decisió sobre el lloc de residència.

 

2.3. Els serveis socials i els espais públics, sense ser uns factors determinants, sí que contribueixen a afavorir o contrarestar les dinàmiques de guetització. La massificació d’alguns serveis públics, sobretot serveis de salut però també altres serveis, com pot ser l’oficina d’atenció al ciutadà d’un ajuntament, provoca incomoditat. Igualment passa amb l’ús dels espais públics (carrers, parcs, pistes esportives…).  El nouvingut, per cultura, però també a vegades per precarietat de l’habitatge on viu, està molt present al carrer i això acaba provocant en el veïnat autòcton una sensació d’estranyesa davant un espai ordenat que hom sentia com a propi i que ara de cop s’ha omplert d’una presència amb múltiples i diverses manifestacions (llengües, olors, colors…). L’espai públic, lloc de trobada, pot convertir-se (afortunadament no sempre) en espai de competència que a vegades acaba en una deserció per part de la població autòctona o, el que és pitjor, en brots declarats de racisme, xenofòbia i enfrontament entre comunitats. Tot en detriment d’una interacció positiva entre les persones, bàsica per a una bona integració de la població.

 

2.4. Les associacions cíviques i religioses poden jugar un  paper ambivalent amb relació a la guetització. En general, les associacions de veïns son una eina fonamental en la integració i la cohesió. L’interès per la millora d’un barri acostuma a ser un interès compartit per tots els veïns sigui quin sigui el seu origen. És cert que la participació dels immigrants en aquest tipus d’associacions no arriba ara per ara als nivell idonis, i això obeeix a factors diversos que van des del desconeixement per la llengua al temor  d’associar-se o a la manca de tradició participativa. Cal confiar, però, que amb el temps aquestes dificultats s’acabin superant. Tampoc els autòctons es mostren avui excessivament proclius a participar en associacions de caire veïnal. Tot plegat ha debilitat aquests instruments que continuen sent, però, fonamentals per a la preservació d’una certa “cultura comuna de barri”, com la que es generà els anys 60 o 70 a Catalunya. Les associacions són també indispensables en la denúncia dels abusos que els poders públics i privats realitzen, per exemple, en el sector de la construcció, abusos dels quals s’han derivat les nefastes conseqüències en el preu dels habitatges, un dels factors bàsics de la guetització.

 

Cal destacar també el paper d’integració quotidiana que representen associacions esportives, culturals i d’altres tipus quan són obertes i acollidores als nouvinguts. Aquestes associacions juguen un paper molt important en la convivència i la integració.

 

Més delicat i ambivalent pot ser el paper de les associacions de caire religiós o les associacions d’immigrants. Tot i que en un primer moment contribueixen a articular i cohesionar les comunitats de nouvinguts, oferint-los un suport afectiu i legal necessari, a la llarga poden esdevenir factors clau en el manteniment i el creixement de la guetització. I això en diferents sentits :
- Un barri amb una forta presència d’associacions d’una comunitat esdevé un barri atractiu per a les persones d’aquella comunitat en oferir aquest suport humà necessari que els preserva d’un entorn desconegut i a vegades hostil.

- Segons com sigui i quin sigui el lideratge d’aquestes associacions, fan possible o no l’obertura i el diàleg amb la comunitat d’autòctons. Un lideratge que assumeixi el paper d’intermediari entre les persones individuals i la relació amb l’entorn és un lideratge excessivament poderós si es manté en el temps, ja que genera dependència i limita l’autonomia dels subjectes i la seva lliure mobilitat i decisió dins l’entorn en el qual viuen.

 

El reconeixement del dret d’associació com un dret bàsic per a immigrants i   autòctons hauria de complementar-se amb una consideració realista del risc existent des del punt de vista de la guetització. És aquest un aspecte no menor que requereix estudi i interès per part de les administracions públiques. 

 

Finalment, un darrer factor que, més que factor, és una dinàmica fàcilment observable: el mateix gueto genera gueto. L’establiment d’una xarxa comercial amb uns productes i uns serveis específics per a la població immigrant (comerços, restaurants, locutoris, immobiliàries dels països d’origen, atenció en la pròpia llengua, etc.) fa que es creïn en determinades àrees uns “ambients” còmodes i atractius per a una determinada comunitat, però alhora desconnectats de la cultura i la població del país d’acollida. La disponibilitat d’aquesta xarxa de serveis és també un factor que té el seu pes en el moment en què hom ha de prendre la decisió d’on vol viure amb la seva família. 

 

3- Conclusions

 

En resum, doncs, atribuir la guetització de manera exclusiva al fet que “els immigrants no volen integrar-se” resulta un diagnòstic massa simple i unilateral. Cal tenir en compte multitud de causes: causes objectives i racionals, causes culturals i racials, que requereixen d’una atenció i un tractament divers,  però que afecten (i aquest és el punt on posem l’accent) no només els immigrants, sinó també la població d’acollida. Amb les nostres decisions individuals i col·lectives participem directament o indirecta en la creació de guetos, i és per això que cal que tots participem també en la recerca de solucions per evitar que es consolidin donant lloc, com va dir algú en una reunió, a “una munió de societats paral·leles que només comparteixen territori”.

 

Annex

 

– Cal un treball actiu de les entitats i persones d’Església a favor de la cohesió de la nostra societat

 

En una de les reunions que la Plataforma va tenir durant el treball sobre la guetització, es va llençar la pregunta “Quina és la tasca que realitzen les nostres entitats a favor de la integració dels immigrants?”. És una pregunta que ara volem fer extensiva a altres entitats i grups.

 

Va ser una satisfacció constatar que, de la mateixa manera que hi havia un ampli consens al voltant del diagnòstic de la guetització, també hi havia molts punts en comú quant a les línies d’actuació que s’estaven duent a terme.

 

- Algunes entitats treballen directament en la qüestió de l’habitatge.

- Altres entitats, davant la constatació d’un dèficit de comunicació i convivència, han creat “espais de trobada” o tallers i debats oberts a tothom i guiats per un esperit de diàleg i consens. 

- D’altres treballen en  formació, sobretot en habilitats lingüístiques bàsiques necessàries per trencar l’aïllament i la desconfiança davant la complexa societat d’acollida.

- Unes altres han participat en l’elaboració del Consens Social per a la immigració, un consens que ha posat sobre la taula la pregunta sobre la societat que volem construir i les conclusions del qual han servit de base per al futur Pacte nacional sobre la immigració.

- Encara que no eren directament representades a la Plataforma, s’ha reconegut també la tasca que es realitza en moltes parròquies de pobles i de barris. Amb recursos sovint limitats, moltes parròquies han esdevingut llocs públics d’acollida i d’integració.

Però no n’hi ha prou. Des de la Plataforma volem animar l’Església, amb totes les comunitats, entitats, associacions i persones de bona fe que aixopluga, a treballar activament, cadascú en el seu territori, per una més gran convivència i integració social entre nouvinguts i autòctons, entre persones d’una comunitat religiosa o lingüística i les d’una altra. És una tasca que respon tant al mandat evangèlic com a la responsabilitat amb la nostra societat present i futura.


Barcelona, octubre 2008