El govern espanyol ha presentat a la conferència per la prohibició de les bombes de dispersió que es celebra a Dublín una inacceptable proposta d’esmena al article 2 del futur tractat per la prohibició de les bombes de dispersió.

Un cop més Espanya sembla desaprofitar l’oportunitat de promoure la pau i ha oblidat el seu posicionament humanitari inicial per una ambigua postura que mostra una defensa, aquesta vegada sense ambigüitats, dels interessos d’una empresa militar espanyola.

Instalaza informa a la seva pàgina web sobre els avenços tecnològics de la bomba de dispersió que fabriquen, la MAT-120, el que ells anomenen el concepte SD2 que “engloba tant l’autodestrucció com l’autodesactivació” com la novetat que en les seves bombes aconsegueix mitjançant “un sistema d’espoletes electròniques, sense energia electrònica emmagatzemada abans del tret . La proposta que el govern espanyol ha lliurat a cada un dels països participants a la conferència de Dublín diu que ha de ser exclo0sa del tractat “aquella munició o submunició equipada amb mecanismes d’autoseguretat”, és a dir, “una combinació de mecanismes d’autodestrucció i autodesactivació”.

Resulta evident la similitud d’arguments entre el govern espanyol i l’empresa d’armes Instalaza.

Per la seva part, no és menys preocupant la posició del govern finlandès qui amb intervencions com aquesta “si les bombes es poden tocar, treure, patejar i fins i tot cremar, on és el problema humanitari?” fent referència a l’informe tècnic que sobre la MAT-120 Instalaza ve fent públic els últims mesos, on promou l’idea de que hi ha bombes “bones” que cal salvar del tractat, oblidant-se de l’aspecte humanitari del mateix, legitimant l’ús d’algunes bombes de dispersió, el que indubtablement provocaria major sofriment i mort gràcies a aquestes municions.

És per això que ens preguntem si el govern espanyol representa als més de 40 milions de ciutadans espanyols, que sens dubte desitjarien que les bombes de dispersió siguin prohibides i que es deixi de matar, ferir i mutilar a milers de persones per tot el món per culpa de l’ús d’aquest tipus de munició, o bé als propietaris de l’empresa d’armes aragonesa Instalaza, que tot i que legítimament han de defendre els seus interessos econòmics, no poden ser més importants que l’opinió pública espanyola i sobre tot, no poden estar per sobre el dret a la vida de les víctimes que produeixen.

Jordi Calvo, membre del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau.