41è Jornada Mundial de la Pau

LA FAMÍLIA HUMANA COM A COMUNITAT DE PAU

Les paraules que encapçalen aquest escrit reflecteixen una utopia capaç d’engrescar encara moltes persones. D’altra banda, la construcció d’una humanitat com a comunitat de pau exigeix el convenciment previ de què la percepció d’una destinació comuna i l’experiència del ressó, positiu o negatiu, de les nostres actuacions són factors esencials per al bé comú i per a la pau.

Tant la globalització com la paraula comunió –comú unió, tan grata als creients- són conceptes i realitats que cada dia ens aporten exemples clars de les conseqüències, positives o negatives, de l’activitat d’empreses i entitats  sobre altres grups humans.
Ara mateix, voldria il·lustrar el que afirm amb un cas concret, d’altra banda ben actual i amb molts lligams amb la pau, com és ara el canvi climàtic.

El canvi que experimenta la Terra és l’esdeveniment més important que ens afecta a tots.  Ja se n’ha tret una conclusió primera: que els riscs que el canvi implica –sequera, desertització, desplaçaments forçats- afectaran molts països, però sobretot els més empobrits. Però, el canvi climàtic ens porta així mateix un avantatge que no he vist comentat i que cal subratllar: dia rere dia, ens adonam i ens adonarem encara més, a escala mundial i de forma experimental, que les nostres accions i omisions tenen un ressó mensurable, sovint fatal, en altres indrets i entre molts pobles. Si aquesta convicció augmenta, pot créixer el sentit d’una activitat humana més responsable.

A més, des de l’òptica de la justícia i de la pau, el canvi llavors esdevé una oportunitat per fomentar la pau col·lectiva o una ocasió per plantar la llavor de conflictes futurs entron de l’aigua i del seu control.

Els interessos en aquest camp són immensos i, per aquesta raó, les perspectives de pau són fràgils. La tensió entre els països més rics i desenvolupats i els que lluiten per alliberar-se de la pobresa o, com la Xina i la India, grans contaminants, però a punt d’ assolir el paper de potències emergents  és gran i augmenta en la mesura que el segon grup insisteix, pens que amb justícia, que qui ha contaminat fins ara, ha d’assumir la major part del cost de restablir, si és que es pot, i de frenar la contaminació actual.  Però, per als assumptes complexos com aquest, els humans cal que emprem el diàleg, la negociació i la força de la pressió diplomàtica i ciutadana, però mai no la guerra.

Som els ciutadans i les ciutadanes del Nord els qui hem d’empenyer, amb el nostre control, pressió i exigències, per aconseguir que s’estableixin relacions de justícia en aquest estira i amolla, perquè sols si s’acorden sortides consensuades i eficaces podrem gaudir d’un futur en pau. El contrari, representa perllongar el domini dels rics sobre els pobles empobrits. Aquest no és camí perquè la familia humana arribi a la pau.

Però, quan celebram la Jornada Mundial de la Pau, no podem oblidar la rest d’ esdeveniments que fan sagnar el cor de la humanitat i que s’oposen frontalment a la pau de la família humana. Sols fem esment dels conflictos més clamorosos: el que enfronten els pobles palestí i israelià i els que pateixen els d’Irak, d’Afganistà o el refugiats de Darfur; el terrorisme criminal d’Al Qaeda, d’ETA o de qualsevol altre signe;  la violació dels drets humans a la Xina, al Pakistà, a Birmània i arreu on la llibertat s’ha arraconat; la fam, la misèria i la manca de salut i de sortides de milions i milions de persones; la marginació de les dones a tants països del món i els fonamentalismes nostres i aliens. Tot un ventall de plagues que són el repte quotidià i l’obstacle cabdal que fa que la pau sigui una aspiració que pot semblar encara més utòpica.

Pel que fa a la nostra realitat més propera, la Jornada Mundial de la Pau  ens convida a minvar el clima de crispació i d’enfrontament entre partits i grups socials, sovint fonamentats en mentides o en mitjes veritats. El temps preelectoral que ja vivim pot fer encara més irrespirable el clima social del país. Els ciutadans i les ciutadanes no ens ho mereixem. El que demanam és una reconciliació basada en la veritat. El que exigim és un joc democràtic net, una lluita pel poder amb programes i arguments raonats i raonables, que incitin i fomentin la participació enlloc d’allunyar els ciutadans de cada cop més del que fa olor a política. Pens que, aquesta, seria una molt bona contribució a la pau.

Carmel Bonnín
President de Justícia i Pau de Mallorca

Palma, 18 de desembre 2007