Davant la proposició de Llei que es tramita al Congrés dels Diputats, presentada pel Grup Parlamentari Popular, de reforma de la jurisdicció universal dels tribunals espanyols prevista a l’art.23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, volem expressar:

1. La nostra profunda preocupació davant d’aquesta proposta de reforma, que pot significar la pràctica desaparició de la jurisdicció universal, assumida per l’Estat espanyol l’any 1985, i que s’havia convertit en un referent internacional en matèria de prevenció i sanció de crims contra la humanitat.

2. Aquesta reforma constituirà un greu retrocés en matèria de protecció dels drets humans i afavorirà la impunitat per aquests crims. La modificació legal pot significar el sobreseïment de la major part de causes que investiga actualment la justícia espanyola per greus crims comesos en altres països, com ara els genocidis al Tibet, a Rwanda (amb l’assassinat de nou ciutadans espanyols) o a Guatemala, els assassinats de jesuïtes espanyols de la UCA a El Salvador, la mort del periodista José Couso a l’Iraq, el cas dels “vols de la CIA”, casos de desaparicions de persones al Sàhara, etc.

3. L’any 1999, el Govern del PSOE ja va promoure una dràstica limitació de la jurisdicció universal espanyola. Des d’aleshores, aquesta ja no només es pot activar quan els presumptes responsables siguin espanyols o resideixin a Espanya o bé quan existeixin víctimes espanyoles o els fets tinguin alguna relació amb Espanya. Malgrat aquest limitació, l’Audiència Nacional ha continuat amb alguns d’aquests processos, en tenir en compte l’existència de víctimes espanyoles o una connexió amb Espanya.

4. Ara bé, la proposta de reforma, canalitzada per la insòlita via de proposició de Llei del Grup Popular (via que evita la petició prèvia d’informes a diferents institucions de l’Estat), deixarà gairebé buida de contingut la jurisdicció universal. En la major part dels casos, solament serà possible actuar quan el presumpte responsable sigui espanyol (situació que no queda englobada pròpiament en el concepte de justícia universal) o bé, si és estranger, només en cas que resideixi a Espanya o bé que es trobi a Espanya (situació molt improbable) i la seva extradició a tercers Estats hagi estat rebutjada. Si no es donen aquests supòsits, no es podrà actuar ni tan sols quan les víctimes siguin espanyoles (excepte en el casos de terrorisme, tràfic de drogues, pirateria aèria o marítima o tràfic de persones). El resultat serà l’arxiu de la majoria de causes en curs per crims contra la humanitat (ja que es preveu la seva immediata entrada en vigor per a tot procés en curs), i la més que probable impunitat d’aquests crims i d’altres futurs.

5. Les circumstàncies que envolten aquesta reforma (pressions del govern xinès davant la imputació d’alguns del seus exdirigents pel genocidi al Tibet) fan pensar que el Govern ha volgut prioritzar la defensa dels interessos econòmics i geoestratègics espanyols sacrificant el principi de justícia universal i els drets de les víctimes. La supressió del principi no es pot justificar en base a la defensa d’interessos nacionals, ja que és fruit d’un necessari compromís èticopolític amb la defensa de bens superiors i amb la protecció dels drets humans enfront les agressions més greus. D’altra banda, no es pot afirmar que aquesta jurisdicció comporti cap extralimitació, ja que la regulació actualment vigent a Espanya i la jurisprudència configuren la jurisdicció universal com a estrictament subsidiària, és a dir, que no s’activa si un tribunal internacional o bé l’Estat on s’han comès aquests crims o al qual pertanyen els seus responsables procedeixen (com seria la seva obligació) a investigar i jutjar amb garanties aquests crims.

Per tot això, reprovem la reforma de la Llei reguladora de la jurisdicció universal, retrocedint en les obligacions internacionals contretes, però el que és més important, oferint impunitat als responsables de crims internacionals i impedint a les víctimes l'accés a la justícia espanyola.

Comissions de Justícia i Pau de Catalunya
Comissió General de Justícia i Pau d'Espanya

03 de març de 2014 

Els propers dies 22 a 25 de maig (25 de maig a l'Estat espanyol), 400 milions de ciutadans europeus són cridats a elegir els seus 751 representants en el Parlament Europeu. Per aquest motiu, les comissions catalanes de Justícia i Pau fem públic un comunicat, en què demanem, entre altres mesures, apostar en favor d’una Europa promotora de la justícia econòmica i social universal.

1. En primer lloc fem una crida a participar de forma responsable en aquesta convocatòria, sigui quina sigui la valoració que es faci del procés de construcció europea o de les seves polítiques comunes. Una alta participació és sempre un factor d’enfortiment de la democràcia, atès que contribueix a vincular més intensament els responsables polítics amb els punts de vista i les necessitats dels ciutadans.

2. Enguany, es tracta d’unes eleccions europees més decisives que mai. El futur Parlament Europeu estrenarà nous poders, d’acord amb el Tractat de Lisboa (2007) i passarà a ser un òrgan més decisiu en la direcció política de la Unió. Per una banda, assumirà la potestat d’elegir, entre els candidats proposats pel Consell, al nou President de la Comissió, l’òrgan de govern de la UE, i d’aprovar la resta dels seus membres, així com la potestat per destituir-la amb una moció de censura. A més, el Parlament exercirà, conjuntament amb el Consell Europeu, la potestat legislativa ordinària.

3. Considerem que, malgrat les deficiències i limitacions de l’actual Unió Europea, no podem renunciar a la construcció d’una comunitat de pobles europeus basada en la solidaritat i la responsabilitat, orientada a promoure la pau, la cooperació, la cohesió social, els drets humans, la democràcia i la preservació de la naturalesa.

4. Per això desitgem que l’inici d’aquest nou mandat parlamentari sigui una ocasió per reprendre amb més energia aquest projecte, portar-lo a l’alçada de l’actual conjuntura històrica i corregir-ne els seus dèficits i errors comesos, evidenciats per la greu crisi econòmica i el seu impacte social. La construcció europea és incompatible amb el creixement de les desigualtatsentre països i grups socials i és incompatible amb polítiques egoistes basades en la primacia dels interessos nacionals.

5. Estem convençuts que Europa no pot renunciar a un model econòmic que vinculi els principis de lliure iniciativa i competitivitat amb la solidaritat, la promoció de la igualtat social i la protecció dels més vulnerables. Aquest model forma part dels fonaments morals de la cultura europea, arrelats en la visió judeocristiana de la persona humana i l’ètica de la justícia i l’amor que es remunta a la filosofia grega, la jurisprudència romana i la Bíblia. Forma part del patrimoni històric d’Europa i la seva preservació és un dels grans reptes de la construcció europea, que no és un mer projecte econòmic, sinó també polític i moral.

6. Per tot això, és necessari apostar decididament en favor d’una Europa promotora de la justícia econòmica i social universal, que es compromet a:

a) Establir un marc de protecció i garantia dels drets econòmics i socials, impulsar polítiques de lluita contra l’atur, especialment el juvenil i el de llarga durada, i en favor de la creació de llocs de treball digne i de qualitat per tothom, i adoptar veritables polítiques socials comunes (sobre condicions de treball i salari mínim, plena ocupació, lluita contra la pobresa, habitatge, seguretat social..., etc.).

b) Reforçar la cooperació en favor del desenvolupament humà integral, els drets humans i la democràcia dels països del seu entorn i dels més pobres del món, complint amb els compromisos sobre ajut oficial al desenvolupament, promovent la transferència de tecnologia, cancel·lant totalment el deute extern que afecta encara a alguns països pobres, i promovent regles més justes en el comerç internacional, tot eliminant les pràctiques europees deslleials. 

c) Adoptar polítiques de regulació dels mercats financers que afavoreixin la seva transparència i la seva adequació a l’economia real i productiva i frenin l’especulació i l’evasió fiscal, amb mesures com la tributació d’operacions financeres internacionals o l’eliminació dels paradisos fiscals i el secret bancari. 

d) Avançar cap a una economia sostenible, amb una major i més rigorosa protecció dels ecosistemes, la biodiversitat i el medi ambient a tot el món, 

e) i, en definitiva, a treballar en favor d’una profunda reforma del sistema econòmic-financer global, per posar-lo veritablement al servei del be comú universal, contribuint a la creació d’una autoritat pública democràtica mundial que ho faci possible.

7. Europa tampoc no pot renunciar a un major compromís amb la protecció, a dins i fora del seu territori, dels drets humans, arrelats en la cultura occidental i que són la base del respecte a la dignitat de la persona. Entre d’altres exigències, creiem urgent garantir els drets humans dels immigrants, incloent el dret a migrar de forma ordenada, evitant el tràfic de persones i la mortalitat fronterera, afavorint vies efectives i realistes per a l’asil i la immigració laboral a Europa, promovent la integració social i lluitant contra la xenofòbia.

8. Així mateix, fem una crida a treballar per una Europa més democràtica. Tot i els avanços introduïts pel Tractat de Lisboa, cal continuar avançant cap una Unió Europea més pròxima als ciutadans, que han de poder determinar-ne la seva orientació política, superant l’excessiu poder dels governs d’alguns estats. Cal simplificar i desburocratitzar l’estructura de la Unió i atorgar encara una major capacitat política i legislativa al Parlament.

9. Considerem també important assenyalar en aquests moments la necessitat de promoure una Europa que reconegui i permeti sumar els pobles, nacions i cultures que la integren i tuteli els seus drets col·lectius, incloent el dret a la lliure determinació dels pobles. Més quan algunes de les nacions històriques d’Europa, com Catalunya, han iniciat un procés per a l’exercici dels seus drets. Això és un repte urgent, tant en el terreny jurídic, cultural, lingüístic i simbòlic com de cara a les possibilitats de participació política a escala europea d’aquestes realitats nacionals.

10. Finalment, és necessària una Europa més compromesa amb la pau, que aposti decididament pel desarmament i la disminució progressiva de la despesa militar, pel control i limitació del comerç d’armes, per la confiança mútua entre els països i la diplomàcia preventiva, pel multilateralisme, que renunciï a projectes de caràcter armamentista o militarista, que només generen inseguretat, i que s’aboqui a contribuir a la resolució justa i pacífica dels conflictes armats, especialment en els països del seu entorn.

Comissions catalanes de Justícia i Pau 
29 d’abril de 2014

Els ministres d’Afers exteriors de la Unió Europea reunits a Brussel·les han acordat aixecar l’embargament d’armes existent sobre Síria. L’acord permetrà a partir de l’1 d’agost d’enguany subministrar ajut a l’Exèrcit d’Alliberament Sirià (ELS) i poder facilitar armament als rebels que lluiten per enderrocar el règim de Bashar al-Assad.

Aquesta era una qüestió llargament anunciada, perquè tant el Regne Unit com França havien manifestat en diverses ocasions la conveniència d’ajudar els rebels i contrarestar d’aquesta manera l’ajut que, per altra banda, Rússia, Iran i el grup libanès d’Hizbollah prestaven a les forces governamentals d’Assad. Per altra banda, sectors de l’oposició armada ja reben ajut i armament d’Aràbia Saudita i Qatar.

El que és sorprenent és el gir experimentat pel Govern espanyol, que fins fa poc s’havia mostrat contrari a l’aixecament de l’embargament i a facilitar armes a l’ELS, perquè les armes podien anar a mans de sectors radicals del jihadisme que lluiten al seu costat. Altres països europeus mostraven el seu desacord per raons de dret internacional, per tal de no interferir en una guerra civil interna, i ajudar uns rebels que pretenen enderrocar un govern reconegut per Nacions Unides.

Aquesta decisió del Consell d’Exteriors de la UE posa de relleu, un cop més, que els interessos de política exterior dels estats estan per sobre dels tractats internacionals i les lleis que regulen la seguretat i la pau mundials.

En aquest sentit, recordem que, en l’àmbit del comerç d’armes, s’acaba d’aprovar a Nacions Unides un tractat internacional que regula el comerç d’armes mundial. Un tractat que desaconsellaria vendre armes a cap dels dos bàndols enfrontats a Síria. Més estricta és encara la Posició Comuna (PC) que a través d’un Codi de Conducta regula el comerç d’armes dels països membres de la UE, i que Espanya la regula a través d’una llei. Ambdós, Posició Comuna i llei espanyola impedeixen les transferències d’armes a països que pateixen conflictes armats o greus violacions dels drets humans. Solament per esmentar les dues condicions més significatives, perquè la resta de criteris d’aquesta PC també desaconsellarien les vendes d’armes a Síria. Posició Comuna que, no cal oblidar, és d’obligat compliment per a tots els països de la UE.

Parlem clar, el doble raser, o millor dit, la doble moral, sempre han presidit les resolucions de les potències que regeixen les relacions internacionals entre els estats, i més quan es tracta de qüestions que tenen relació amb la guerra i la pau mundial. Diem això perquè, tant l’esmentat tractat de comerç d’armes de Nacions Unides, com la Posició Comuna de la UE i la suposadament excel·lent llei espanyola que regulen les exportacions d’armes, es converteixen en paper mullat quan interessa als estats en el joc d’escacs mundial de la geoestratègia. Vaja! Que són declaracions de bones intencions de propaganda i consum polític intern de la ciutadania.

Finalment, després de dos anys de guerra civil, una solució militar és inviable i només farà allargar els enfrontaments i el patiment humà de la població. Exigim a l'Estat espanyol més esforços i voluntat real cap a una resolució negociada del conflicte sirià. I, en aquest sentit, l’enviament d’armes a Síria és una violació flagrant de la Posició Comuna que regula les exportacions d’armes de la Unió Europea, així com de la llei espanyola de comerç d’armes.

Centre Delàs d’Estudis per la Pau, de Justícia i Pau

Barcelona, 4 de juny de 2013