Article d'opinió d'en Marc Grau, president de Justícia i Pau de Terrassa.

Aquest mes de maig ha començat amb molt bon temps. Hi ha gent que ha aprofitat per fer canvi d’armaris, penjar definitivament l’abric fins a mitja tardor. Veiem també com alguns menuts ja corren amb pantalons curts, les orenetes voleien fins el capvespre, el sol comença a picar, els arbres han brotat i el dia és llarg. Tot indica que la primavera està radiant i obre camí, a l’estiu. Ai l’estiu, aquella època de l’any on aprofitem per descansar, estar amb els que més estimem, descobrir llocs nous, afluixar el ritme i, com diuen molts, per “desconnectar”, tot i el que probablement fem és “connectar”. En fi, que s’acosta una època de l’any agradable per molts.

 

No obstant, només serà agradable per molts però no per a tots. Hi haurà, per un costat, molts nens i nenes que actualment reben una beca menjador que deixaran de rebre-la durant quasi tres mesos. La beca menjador, a part de finançar parcialment o total el cost dels àpats, té una altra funció: la d’assegurar una correcta nutrició del nen i la nena. A dia d’avui, lamentablement, hi ha moltes famílies que no poden oferir menjar carn i peix amb la freqüència que és desitjable. I això passa a casa nostra, aquest país que estimem i que volem fer millor. I no es tracta únicament de casos aïllats, és una nova realitat que no ens podem permetre sota cap concepte.

És per aquest motiu, que el Banc dels Aliments porta a terme també una campanya a l’estiu, sota el nom la fam no fa vacances. És realment un tema urgent, al que hem de posar fil a l’agulla. Coneguts informes anuncien que la pobresa infantil s’acosta al 25%. Això és crisi, i no la prima de risc, de la qual ja no en sentim a parlar.

A l’estiu, a part que una part significativa de nens i nenes es quedaran sense la beca menjador i d’una nutrició equilibrada, es quedaran també sense gaudir d’una rutina de lleure necessària com són els casals, esplais, campaments, campus d’estiu i activitats diverses. Els mesos d’estiu són llargs, i òbviament, cada cop són més les famílies que no es poden permetre el luxe de destinar part dels seus ingressos per a les activitats d’estiu dels seus fills. És cert que hi ha hagut una augment de les beques i ajuts a les famílies, tal i com anuncia l’Ajuntament de Barcelona. També Fundesplai, la Fundació Catalana de l’Esplai, ha presentat la campanya “Encerta l’Estiu – Un estiu per a tothom”, amb la qual pretén recollir els recursos necessaris per oferir 4.500 beques d’estiu. Tots els esforços són benvinguts, en especial, els dels petits casals i centres, que en veu baixa i sense sortir enlloc, segur que fan el possible perquè els nens amb famílies amb pocs recursos també hi puguin participar.

No obstant, cal un esforç a nivell nacional per afrontar i reduir la pobresa, i la pobresa infantil. Pensar que tot i els esforços de moltes administracions, i fundacions, molts nens no menjaran aquest estiu com és desitjable, ni gaudiran d’un bon casal d’estiu, passant probablement moltes hores a la televisió, internet o carrer, ens ha d’entristir com a societat. Un país amb grans desigualtats, desequilibris i falta d’oportunitats no ja en adults, sinó en els nens, no pot ser un país de primera. Per tant, consciència en primer lloc sobre la situació actual, i mans a l’obra en segon lloc per redreçar la situació.

Marc Grau i Grau
11/05/2015