JyP Europa

Acció Concertada 2015 de Justícia i Pau d'Europa sobre el creixement del racisme i la xenofòbia a Europa

Al llarg del continent europeu, els resultats de les eleccions regionals, nacionals i europees han mostrat una nova florida de partits que defensen la supremacia dels limitats interessos nacionals sobre els valors humans universals, i també sobre els compromisos i obligacions internacionals. Com a fenomen transeuropeu, aquest és un assumpte de gran importància que ens preocupa. Reflecteix molt més que una reacció comprensible al fet evident que, de tant en tant, les institucions polítiques europees o nacionals no funcionen bé. Per aquest motiu, des de la Conferència Europea de 31 Comissions de Justícia i Paz demanem, als líders polítics de tots els nivells i als actors de la societat civil en general, que s'uneixin al desenvolupament d'una resposta contundent contra el creixement del racisme i la xenofòbia a Europa, amb la finalitat de garantir el respecte dels drets de cada individu i de buscar la unitat en la diversitat com a base d'una societat rica i veritablement humana. Com a cristians hem de “participar activament en la vida pública i col·laborar en el progrés del bé comú de tot el gènere humà i de la seva pròpia nació". [1]

 

  1. El nacionalisme té diferents significats al llarg d'Europa. Per exemple, dins d'un estat europeu existent, alguns partits polítics nacionalistes demanen més autonomia o un estat específic per a la seva nació o grup ètnic. Aquest és un objectiu polític legítim i no pot condemnar-se mentre es dugui a terme per mitjans democràtics i no violents i expressi respecte pels "altres membres" de la societat. Tampoc no es pot adoptar cap tipus de discurs d'odi.

  2. La Doctrina social de l'Església insisteix que tots els éssers humans són iguals, però també afirma que les nacions, cultures i minories dins dels estats nacionals tenen drets i han de ser respectats. Així, res no pot dir-se ni contra la forta inclinació al lloc de naixement, ni contra l'amor a la llengua materna o a la participació en la cultura d'una nació. Aquesta última no és - com tots sabem – immutable, sinó que està en constant canvi, i tots experimentem i som protagonistes d'aquesta transformació. Així mateix, si sovint tenim bones raons per estar orgullosos de la nostra família o de la nostra comunitat local, també les tenim per estar units al nostre país i podríem sentir-nos més orgullosos dels assoliments de la Unió Europea o del grup de nacions reunides en el Consell d'Europa.

  3. El que ens preocupa és la tendència creixent de buscar popularitat i poder a través de programes de polítiques simplistes i consignes basades en la idea que la prosperitat i la seguretat només poden aconseguir-se mitjançant mesures nacionals unilaterals i, si fos necessari, en detriment d'altres pobles. Aquests eslògans solen tenir cabuda en els principals corrents mediàtics, que els magnifiquen i que orienten l'agenda política general d'un país en una direcció nacionalista. Sovint, són racistes o xenòfobs en les seves afirmacions i inevitablement ens recorden les polítiques bel·ligerants i ultranacionalistes que van precedir les dues guerres mundials. Cosa que suggereix que la nació, la nacionalitat i els seus mites fundacionals subjacents són una resposta adequada als desafiaments contemporanis, i que aquests partits i els seus defensors apunten a un paradigma d'exclusió que empitjorarà la situació en lloc de resoldre els problemes.

  4. El "nacionalisme d'exclusió" - com suggerim anomenar-lo - és contrari al valor de la dignitat humana. Nega la justícia, ja que defineix els drets fonamentals segons l'origen nacional, racial o religiós, i representa, per això, una amenaça per a la cohesió social en l’àmbit local i per a la pau entre els estats europeus. El respecte a la dignitat humana de cada persona brolla directament de la nostra creença en Crist ressuscitat i en la creació de l'home i la dona a imatge de Déu. 'Justícia i Pau' és el nostre nom, per la qual cosa ens oposem al nacionalisme d'exclusió amb determinació contundent.

  5. Buscar una solució immediata i simple a les complexes realitats de la vida és una reacció humana innata. Els polítics nacionalistes populistes busquen el poder jugant amb els temors més profunds de la gent i oferint solucions simples, ignorant que les solucions basades en la injustícia o la marginació d'una part d'una societat mai poden contribuir a una comunitat pacífica i progressiva. No hi ha solucions fàcils ni ràpides als tan arrelats problemes estructurals provinents de societats diverses i d'una economia globalitzada.

  6. El tema de la migració és un exemple molt pertinent per il·lustrar una tendència a ignorar les realitats. La migració és el fonament de l'existència de la humanitat. A les causes històriques de la migració, com la pressió demogràfica i el conflicte polític/religiós ara cal afegir el canvi climàtic. Aquestes pressions continuaran i en algunes circumstàncies s'intensificaran. D'altra banda, les societats que envelleixen ràpidament a Europa s'enfronten a una creixent escassetat de mà d'obra. Ignorar aquestes realitats i persistir en la detenció del flux migratori per un tancament total de les fronteres és alhora inhumà i poc realista. S'han de buscar altres solucions a escala europea i internacional: compartir la responsabilitat d'acollir els refugiats en dificultats en l’àmbit europeu; contribuir al marc del dret internacional per a la solució pacífica dels conflictes i la reconstrucció dels estats de crisi; enfortir l'ajuda al desenvolupament per permetre a les persones quedar-se o tornar al seu país d'origen, i integrar els estrangers en les nostres comunitats. Aquestes solucions, encara que més complicades, ofereixen les úniques opcions dignes i practicables. És necessari destacar a més que, sense les migracions, els europeus no seran capaços de mantenir un alt nivell d'atenció social per als malalts, els ancians i altres serveis socials.

  7. Un altre exemple és la Unió Europea. El discurs dels partits nacionalistes fa responsable la Unió Europea de l'actual crisi econòmica, la desigualtat social i la desocupació. Per això mantenen la tesi que abandonar la Unió Europea seria la millor solució. Són, no obstant això, molt menys explícits quan se'ls pregunta com veuen el futur del seu país dins de l'actual cadena econòmica de producció, distribució i consum. Aquesta cadena s'ha fet global de forma irreversible i definitiva. Sens dubte, la Unió Europea no és perfecta, però continua sent una eina per mantenir la pau i per resoldre conflictes en el nostre continent. Tampoc hem d'oblidar que la gent en altres parts del món continua expressant la seva admiració pel grau de cooperació aconseguit entre els estats europeus. L'atac a la Unió Europea o a altres països ha de ser reconegut pel que és, una cortina de fum.

  8. Com contrarestar el nacionalisme d'exclusió? La resposta ens involucra a tots i té a veure amb els nostres valors europeus comuns i amb el respecte per la dignitat humana com a nucli central. Aquests valors europeus són la nostra força, no la dels populistes que mostren una versió de la història contrària als fets. Reconeguem els temors imperants en l'Europa d'avui i admetem les nostres pròpies incerteses, però prenguem-nos seriosament les lliçons que la història ens ensenya: la guerra entre les nacions és el pitjor que pot succeir. La violència de paraula o de fet, pròpia del racisme i la xenofòbia, és inacceptable des de la perspectiva moral i legal. Ha de ser condemnada i castigada. Des d'un profund amor pels nostres valors comuns, obtenim el coratge. Valor per oposar-nos als testimoniatges falsos i incriminatoris, valor per denunciar en públic les tergiversacions exagerades. Per als cristians la nació no pot ser un valor suprem i els sentiments de supremacia nacional són injustificats. La visió cristiana de la justícia universal i de la pau no permet cap tipus de xovinisme. Fa una crida a la solidaritat i al respecte de tots. El veritable interès nacional es promou millor des de la perspectiva més àmplia del bé comú universal.

Per això recomanem a aquells que tenen responsabilitats polítiques:

Demanem als ciutadans europeus, les organitzacions de la societat civil i les esglésies:

 

[1] Sant Pare Juan XXIII, Carta Encíclica Pacem in Terris, 146

 

La Conferència de Comissions de Justícia i Pau d'Europa és una xarxa europea de 31 comissions nacionals de Justícia i Pau que van ser establertes i reconegudes per les seves respectives conferències episcopals estatals. Seguint l'esperit de la Constitució Pastoral Gaudium et Spes del Vaticà II, estan compromeses amb la promoció de la justícia social global i la pau universal. La Secretaria General de Justícia i Pau d'Europa s'ha establert a Brussel·les i forma part d’una associació estratègica amb la Comissió de les Conferències Episcopals de la Unió Europea (COMECE).