Crònica de Rafael Allepuz, president de Justícia i Pau Lleida, en relació a les Jornades anuals de Justícia i Pau d'Espanya, celebrades a Lleida el passat mes d'abril.

 

Els dies 10, 11 i 12 d'abril es van celebrar a la ciutat de Lleida les Jornades anuals de Justícia i Pau sota el títol "Pel dret a un treball decent".

En primer lloc, volem agrair el suport de la Universitat de Lleida i del Bisbat de la diòcesi de Lleida en l'organització i realització de les jornades, i també la participació dels ponents de les conferències i de les taules rodones, persones pertanyents a organismes internacionals (OIT), universitats (Universitat de Salamanca), sindicats (CCOO i UGT) i patronal (COELL) i a moviments mundials, estatals i locals de treballadors cristians (MMTC, HOAC i ACO).

De les idees i reflexions que han sorgit, volem destacar les següents:

  1. La reivindicació que un treball decent és una necessitat imperiosa en aquests moments, ateses les circumstàncies de desocupació i precarietat laboral dominants a l'anomenat “mercat de treball” mundial i especialment a l'espanyol.

  2. Que a l'hora de valorar l'ocupació cal tenir en compte tant la quantitat (nombre d'ocupacions) com la qualitat (estabilitat, salaris, ambient laboral, etc.) d’aquesta ocupació, perquè ambdues perspectives són igual d'importants per garantir el benestar òptim de la ciutadania.

  3. Que la recuperació econòmica que s'està anunciant no ve acompanyada per la creació d'ocupació suficient i que per aquest motiu correm el risc d'entrar en un període de creixement sense ocupació no vista en anteriors fases del cicle econòmic.

  4. Que la recuperació econòmica serà molt lenta, per la qual cosa aquesta crisi portarà a conseqüències estructurals greus, com l'exclusió social de col·lectius de població, com els aturats de llarga durada, que difícilment tornaran a treballar i, per tant, a rebre rendes del treball, la qual cosa els portarà a perdre capacitats professionals adquirides i perspectives laborals futures.

  5. Que la major part de l'ocupació temporal i a temps parcial, que està sent la base de l'ocupació que es va generant, és involuntària, per la qual cosa moltes i molts treballadors no veuran satisfetes les seves necessitats bàsiques de subsistència amb dignitat, àdhuc disposant d'un lloc de treball.

  6. Que tot el que acabem d’anomenar porta a un desafiament al sistema de protecció social, perquè el percentatge de població en risc de pobresa i exclusió social és elevat. El nombre de llars sense ocupats i sense ingressos laborals ha anat augmentant de forma ininterrompuda.

  7. Que les polítiques d'estímul han estat insuficients i poc eficaces i que les d'austeritat s'han basat en ajustos que han recaigut de forma sistemàtica, i gairebé exclusiva, en el mercat de treball i en les condicions laborals.

  8. Que les polítiques actives d'ocupació aplicades no s'han adaptat a les necessitats que els canvis econòmics i socials esdevinguts en les últimes dècades han fet emergir, i la crisi profunda econòmica que encara patim ha anat sorgint. És necessària una modernització, una nova perspectiva i una adaptació d’aquestes polítiques, amb l'objectiu de millorar les possibilitats d'inserció laboral dels treballadors que en aquests moments es troben sense ocupació.

Totes aquestes situacions destacades ens porten a una reflexió profunda sobre l'orientació de les polítiques econòmiques i socials i sobre les accions que les treballadores i treballadors del món hem de dur a terme.

Per a això és necessari:

  1. Que les polítiques actives d'ocupació evitin la sortida del mercat de treball i augmentin les competències de les treballadores i treballadors, per la qual cosa els seus programes han d'estar ben orientats.

  2. La col·laboració dels agents socials, una rigorosa avaluació d'aquestes polítiques i una dotació suficient de recursos econòmics per a les agències d'intermediació, preferentment públiques.

  3. Un sistema de protecció social que estigui ben dissenyat amb l'objectiu de reduir la pobresa i les desigualtats socials, d'estabilitzar la demanda d'ocupació i de reduir la desocupació. 

  4. El diàleg social i la negociació col·lectiva com a instruments imprescindibles per a la cohesió social.

Com a organització d'església valorem l'aportació de la Doctrina Social de l'Església, en la qual se'ns indica que el treball:

  1. Ha de ser expressió de la dignitat essencial de tot home i de tota dona, és a dir, un treball lliurement triat i vinculat al desenvolupament de la seva comunitat, en el qual tots els treballadors siguin respectats i que serveixi per a la satisfacció de les necessitats pròpies i de les seves famílies.
  2. Ha de contribuir a la plena realització de les persones en els seus àmbits social, personal, familiar i espiritual. 

  3. Ha d'assegurar una condició digna als treballadors que arriben a la jubilació.

I que així mateix s'ha de garantir:

  1. L'organització lliure dels treballadors per poder sentir la seva veu i el respecte al dret de reunió i d'associació.

  2. El compliment dels drets més elementals dels treballadors en el sentit de disposar d'una remuneració justa, de descans, d'ambients de treball i de processos productius que no comportin perjudici a la seva salut física i que no danyin la seva integritat moral.

  3. El dret a subsidis adequats indispensables per a la subsistència dels treballadors en atur i de les seves famílies, a pensions i a una seguretat social per a la vellesa, la malaltia i la sinistralitat laboral.

En paraules del papa Francesc: “És necessari sobretot tornar a donar dignitat al treball”.

A més, en aquestes jornades hem conegut les accions i activitats que duen a terme moviments de treballadors cristians en el seu compromís evangèlic al món del treball: el Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC) i l'Acció Catòlica Obrera (ACO) de Catalunya. A través del seu exemple hem après com es pot aprofundir en la fe sota aquest compromís i com portant cap a actuacions en favor de la defensa dels drets dels treballadors es poden millorar les condicions de treball i de vida d'aquells col·lectius de població més desfavorits, víctimes de les polítiques més agressives de la lògica neoliberal. En aquest sentit ens adherim a la reclamació del MMTC (i altres organitzacions) perquè el treball decent sigui recollit com una prioritat específica bàsica i elemental en l'agenda de desenvolupament post 2015 de les Nacions Unides.

Per tot això, posem de manifest la necessitat que la ciutadania, els agents socials i els representants de les institucions públiques hem de prendre consciència, responsabilitzar-nos i actuar, cadascun dins de les seves possibilitats, davant les necessitats de canvi en les estructures del mercat de treball. Creiem que és necessària una reorientació en les polítiques socials i laborals que s'estan aplicant. Tenim l'obligació de fer el possible per millorar les condicions laborals, en el seu conjunt, i fer del treball una activitat que dignifiqui les persones i els permeti viure una vida més decent.

 


Materials i ponències

Programa

Fotografies de les Jornades

Presentacions de: