Comunicat de Justícia i Pau en referència a l'acord del Comitè de Comerç Internacional del Parlament Europeu sobre la problemàtica del comerç de minerals en zones de conflicte.


Així mateix, Justícia i Pau ha emplaçat als Bisbes catalans a adherir-se a una carta, promoguda pel CIDSE (alianza internacional de organizaciones católicas para el desarrollo), i on es reclama al Parlament Europeu una legislació estricta en aquesta matèria. La carta ja ha estat signada per més de 120 bisbes d'arreu del món.

- Comunicat de Justícia i Pau - 

El Comitè de Comerç Internacional del Parlament Europeu desaprofita una oportunitat per frenar els Minerals de Conflicte

21 d’abril de 2015 - El passat dimarts, el Comitè de Comerç Internacional del Parlament Europeu (INTA, per les seves sigles en anglès) va desaprofitar una oportunitat sense precedents per fer front a la problemàtica del comerç dels minerals de conflicte. Aquest va votar a favor de crear una llei insuficient i inefectiva que, si acaba aprovant-se, soscavaria els intents en l’àmbit global per acabar amb els minerals de conflicte.

La llei defensada segueix la feble proposta legislativa presentada per la Comissió Europea el març de l'any passat. Segons aquesta, per a les empreses importadors seria totalment opcional demostrar si el comerç amb alguns dels minerals més necessaris per la tecnologia moderna (estany, tàntal, tungstè i or) contribueixen a finançar grups armats en zones de conflicte.

L’abast d’aquesta llei, és redueix a un petit nombre d’empreses importadores a Europa d’aquests minerals; aproximadament de 300 a 400 empreses que representen tan sols el 0,05% de les empreses que utilitzen i comercialitzen aquests minerals a la UE.

Segons la proposta de la Comissió, sostinguda per INTA amb la votació, aquestes empreses demostrarien la seva responsabilitat i transparència mitjançant una autocertificació voluntària que estaria oberta a aquestes empreses.

Això es traduiria en pràcticament cap impacte en la compra de minerals de conflicte i deixa al marge a la gran majoria de les empreses que participen en el comerç de minerals, com ara els fabricants, els comerciants i les empreses que importen productes que els contenen. També deixa al marge de la regulació els actors estrangers que proveeixen les empreses europees.

Tot i els grans beneficis per a la UE que proporciona el comerç de minerals provinents de zones d'alt risc i afectades per conflictes, fins ara la UE no ha creat cap legislació per garantir que aquests minerals s'obtenen de manera responsable.

El mes passat, el Comitè de Desenvolupament del Parlament Europeu (DEVE) va votar aclaparadorament a favor d'una llei de compliment obligatori. Malgrat això, l’INTA ha optat pel camí contrari.

Ens sumem a les crítiques de molts sectors de la societat civil que està demanant al Parlament Europeu reforçar la llei quan voti a mitjans de maig.

També considerem que les bases amb les quals està treballant serien excessivament insuficients i, probablement, deixaria de tenir un impacte significatiu i durador en un comerç que alimenta el conflicte i els abusos de drets humans en països com la República Democràtica del Congo, Colòmbia i Zimbàbue.

El Parlament ara corre el risc de fer un pas enrere en els intents per fer front el comerç de minerals de conflicte. Així doncs, fem una crida a tots els parlamentaris a escoltar a aquells que s'han pronunciat sobre aquesta qüestió urgent i per tal de garantir que el comerç responsable sigui un requisit legal al mercat europeu per a totes les empreses que proporcionen aquests minerals en qualsevol de les seves formes, a crear una regulació amb la qual la Unió Europea es situï l'avantguarda dels esforços mundials per crear pràctiques empresarials més transparents, responsables i sostenibles.

De moment esperarem la votació del Ple del Parlament Europeu sobre la regulació de minerals de conflicte prevista per mitjans de maig. El resultat definirà el mandat del Parlament per a les negociacions amb el Consell de la Unió Europea.


 - Carta promoguda per la CIDSE - 

Necessitem que s’apliqui la diligència deguda en la cadena de subministrament per posar fi al finançament dels conflictes

Certs productes venuts per empreses europees contenen recursos naturals que financen violència i provoquen sofriment. Nosaltres, dirigents de l’Església Catòlica en el món, instem a la Unió Europea que acabi amb aquesta situació.

Cada dia, a tot el món, ens colpeixen imatges i històries sobre els horrors que s’infligeix a infants, dones i homes vulnerables durant els conflictes. Davant d’aquesta realitat, la ciutadania vol garanties de que no en són còmplices.

La indiferència d’alguns, que miren capa un altre banda i no assumeixen la seva part de la responsabilitat davant el sofriment d’altres persones, suposa una amenaça a la dignitat humana que compartim. Per posar fi a aquesta situació, es requereix urgentment aprovar noves normes per garantir que els fruits de la creació de Déu no es posin al servei d’un consum inconscient, ni donin suport a la destrucció de vida. Els recursos de la terra han de ser gestionats sàviament per bons administradors, amb la finalitat d’oferir garanties sobre l’ètica del nostre sistema comercial per a les persones a ambdós extrems de les cadenes de subministrament mundial que ens uneixen.

En alguns països del Sud, sobretot en els que són rics en recursos naturals (minerals, fusta, gas, petroli…), el control, l’extracció, el processament i el comerç d’aquests recursos financen grups armats i forces militars i de seguretat que cometen greus violacions dels drets humans, en lloc de contribuir al desenvolupament humà. A tot arreu, allà on pot, l’Església defensa als pobres i treballa per protegir als qui pateixen la violència, al mateix temps que dialoga amb aquells que poden ajudar a posar fi als abusos.

Com una de les principals potències comercials mundials, la UE importa grans quantitats de matèries primeres provinents de regions afectades per conflictes. A través de les seves cadenes de subministrament, algunes empreses són còmplices d’abusos. Aquesta situació resulta intolerable. Els Estats estan obligats a fer tot el possible per garantir les condicions per la pau, no només en el seu propi país sinó a tot el món. Aquesta és sens dubte la doctrina social de l’Església. Els governs, la ciutadania i els empresaris i empresàries han d’assumir com a tasca pròpia garantir que les seves empreses adquireixen recursos naturals de manera responsable.

Ens congratulem de que la Comissió Europea hagi proposat un projecte de Reglament europeu basat en “una estratègia per al comerç responsable de minerals provinents de xones de conflicte (…) amb la finalitat de posar fi a l’ús d’ingressos provinents de la mineria per al finançament de conflictes armats” el març de 2014

Ens esperona el progrés aconseguit com a resultat del suport dels eurodiputats i diputades a la transparència de pagament en les extractives el 2013. Ara és el moment de seguir per aquest camí positiu amb normes ambicioses i vinculants per promoure la diligència deguda en la cadena de subministrament per part d’empreses que adquireixen recursos naturals provinents d’àrees en conflicte o d’alt risc.

L’article 1502 de la llei U:S. Dodd Franck adoptada el 2010 representa una fita important. Les empreses que cotitzen en els mercats bursàtils d’Estats Units esta ara obligades a aplicar procediments de diligència deguda per verificar si els minerals que es fan servir en els seus productes han contribuït a finançar grups armats a la República Democràtica del Congo o als 9 països de l’entorn. El reglament proposat per la Comissió Europea amplia el seu àmbit d’aplicació a totes les zones de conflicte o d’alt risc en el món. Això és una evolució important i favorable, mostrant el potencial per seguir millorant els enfocs de la regulació.

Creiem que el reglament europeu aconseguirà que es produeixi un canvi tangible per les comunitats que pateixen, si es reforça amb alguns elements essencials.

La coherència en la gamma de recursos naturals coberts. A Perú, Zimbabwe, Myanmar, entre d’altes, el patiment provocat per les violacions dels drets humans i la violència infligida per grups armats i forces militars i de seguretat que controlen el coure, els diamants i altres matèries precioses no és diferent a les situacions relacionades amb l’estany, el tàntal, el tungstè o l’or.

La responsabilitat compartida per les empreses al llarg de tota la cadena de subministrament. Des de les companyies extractives, els importadors, els proveïdors i els usuaris finals que participen en el comerç de productes que contenen recursos naturals. La inclusió de les empreses usuàries permetrà a la ciutadania europea assumir una influència positiva en la fixació de condicions ètiques en les cadenes de subministrament. Les expressions de solidaritat i d’empatia amb persones que es troben en situacions de violència desesperant no es veuran traïdes.

Un sistema de diligència deguda basat en les bones pràctiques de les directrius de la OCDE, per portar a terme la documentació i divulgació dels esforços per un subministrament responsable. Al ser molts de nosaltres testimonis directes del dinamisme poderós de les regions afectades per conflictes, al haver entaulat un diàleg amb totes les parts, podem garantir que es tracta d’un requisit mínim, si es vol canviar el comportament de les empreses i altres actors.

Nosaltres, bisbes i dirigents de l’Església Catòlica, donem suport a la societat civil en el Sud i en el Nord que treballa en pro de la pau i de l’administració responsable de la creació. La UE compta amb una oportunitat única per ajudar a posar fi als conflictes violents vinculats als recursos naturals que en els darrers 60 anys han representat un 40% de tots els conflictes mundials. Instem als eurodiputats i als governs europeus a estar a l’alçada d’aquest repte.