dilluns dhJa tenim aquí el programa dels Dilluns dels Drets Humans d'aquest curs, amb els ponents i temes definitius!
Aquest any, el cicle ve carregat de molts temes d'actualitat com són el canvi climàtic, la situació dels refugiats i immigrants que venen a Europa i el turisme de masses, entre d'altres.

A continuació podeu trobar el programa amb tots els temes i ponents de cada setmana.

Recordeu que l'entrada és lliure i no cal inscripció. Així que hi sou tots benvinguts!

 

 Per als que li vulgueu donar una ullada al programa el trobareu a continuació:

 

programa dh

19 d'octubre de 2015: Eradicar la fam i la malnutrició: un gran repte pendent.

La fam mata cada any milions de nens. I molts més queden invàlids de per vida, mutilats. Són éssers humans. No tenen cap culpa. Només han tingut la mala sort d'haver nascut a Somàlia, a la República Democràtica del Congo o al Sahel.
¿Per què moren o emmalalteixen tantes persones per desnutrició en un món en què sobren aliments? Una de les causes principals és l'especulació amb els preus dels aliments i l'exportació subvencionada dels excedents agrícoles europeus i nord-americans als països pobres.
¿Hauríem de limitar la Borsa de matèries primeres de Chicago, on s'especula amb els preus dels aliments bàsics per guanyar diners? ¿Europa hauria de deixar d'exportar els aliments subvencionats que arruïnen els camperols dels països pobres?
Eradicar la fam al món és possible. El primer pas per aconseguir-ho és que l'ànim de lucre deixi d'estar per sobre del dret a l'alimentació.

PONENTS:

•    Marco Gordillo, coordinador de campanyes i treball en xarxa de Mans Unides.
•    Esther Vivas, periodista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries.

MODERADOR:

•    Josep Cabayol

16 de novembre de 2015:El dret a la lliure determinació dels pobles. Estat de la qüestió.

Malauradament, avui molts continuen negant els drets dels pobles i nacions. Molts pobles continuen patint tota mena d’abusos i opressions,  són negats, sotmesos violentament o maltractats per altres pobles o Estats, o pateixen el menyspreu i la minorització de les seves llengües i cultures, el desplaçament de les seves poblacions i la impossibilitat de determinar el seu estatus polític.
Les nacions tenen dret a existir, a ser reconegudes com a subjecte polític, a mantenir i desenvolupar la seva identitat, a la seva pròpia llengua i cultura, a autogovernar-se i a la seva lliure determinació.
Aquests drets descansen en principis morals i són anteriors qualsevol norma jurídica. El dret internacional els ha reconèixer i, de fet, els ha reconegut parcialment. Però, sovint, les normes que els reconeixen són interpretades d’una manera molt restrictiva i manca una regulació que els garanteixi i reguli el seu exercici, en particular el dret a la lliure determinació.
Com protegir els drets dels pobles?  Examinem els casos del poble català i del poble kurd des de la perspectiva dels seus drets nacionals.

PONENTS:

•    Joan Ridao, professor titulat Acreditat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona.
•    Quim Arrufat, politòleg i activista social, exdiputat al Parlament de Catalunya i director de relacions internacionals del CIEMEN. Membre de delegacions catalanes al Kurdistan.
•    Arcadi Oliveres, professor d’Economia Aplicada a la UAB, expresident de Justícia i Pau.

MODERADOR:

•   Pendent de confirmació

 

14 de desembre de 2015. Darrera crida. Podrem aturar el canvi climàtic?

Mentre la ciutadania occidental no és capaç de renunciar als nivells de consum actuals, bona part dels habitants del planeta esperen anar acostant-se als nostres nivells de benestar material. Tot i així, el nostre nivell de producció i consum s’ha aconseguit al preu d’esgotar els recursos naturals i energètics, i trencar els equilibris ecològics de la Terra.Necessitem una societat que tingui com a objectiu recuperar l’equilibri amb la biosferai preservar així els drets ambientals.Podrem aturar el canvi climàtic? Quins són els principals reptes polítics a afrontar per fer-ho?Quines claus aporta la nova encíclica del Papa Francesc sobre l'ecologia al respecte?

PONENTS:

•    Aida Vila, llicenciada en dret i responsable de Canvi Climàtic a Greenpeace Internacional.
•    Joan Carrera, sj, doctor en teologia, professor de moral fonamental i bioètica a la Facultat de Teologia de Catalunya.


MODERADOR/A:

•    Tomàs Molina

 

11 de gener de 2016: És el moment de la renda bàsica universal?

L'atur s'estén a la societat occidental i, com molts experts apunten, sembla que arriba per quedar-se. Però la persona necessita el treball per dignificar-se i, tal com s’articula el sistema econòmic, per sobreviure. En aquesta cruïlla, noves preguntes es plantegen. És un dret una Renda Bàsica Universal? És necessària una Renda Mínima d'Inserció? A efectes pràctics, seria viable econòmicament? I, en una economia que no té el centre en les persones, podria ser aquesta la clau per començar a valorar tasques que escapen de la llei de mercat?

PONENTS:
•    Daniel Raventós, professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, editor de la revista Sin Permiso i president de la Xarxa Renda Bàsica.
•    Jaume Botey, professor d'història a la UAB, membre de l'equip de CiJ i membre del grup promotor de la ILP per la Renda Garantida Ciutadana.

MODERADOR/A:
•    Pendent de confirmació

 

8 de febrer de 2016: Minerals de sang i la indústria de la telefonia mòbil.

En algunes regions del món, com la República Democràtica del Congo (RDC) immersa en un conflicte armat des de més de 15 anys, l'aprofitament i el comerç dels recursos naturals ha permès finançar-se als actors implicats, autors de greus violacions de drets humans i abusos contra la població civil.
A la RDC es produeixin minerals com l'estany, tungstè, tàntal i or, presents en ordinadors, telèfons mòbils, cotxes, o joies. Som conscients que al consumir productes elaborats amb minerals provinents de zones en conflicte, estem alimentant la violència en detriment dels drets humans, de la pau i del desenvolupament?
Quines actuacions són necessàries per exigir a les empreses proveir-se de forma responsable i que la producció i comercialització de productes tecnològics no alimenti conflictes armats?

PONENTS:

•    Pep Mària, sj, doctor en economia i professor de l'Institut d'innovació social d'ESADE. Expert en empreses mineres i desenvolupament a l'Àfrica subsahariana.
•    Santiago Fisher, responsable de projectes de la Comissió Justícia i Pau de Bèlgica francòfona.
•    Carme Altayó, consultora experta en avaluació de projectes de cooperació i en la R.D. del Congo.

MODERADOR/A:

•    Rita Marzoa

 

7 de març de 2016: Immigrants i refugiats arribant a Europa. De la hostilitat a la hospitalitat.

El drama d'immigrants i refugiats arribant a Europa no pot deixar a ningú indiferent. Entre la hostilitat i la hospitalitat ens movem en relació a les persones migrants. Com a símbol de l’hostilitat, l'exclusió sanitària o els centres d’internament. Com a símbol de manca d'hospitalitat, la incapacitat d'establir quotes d'acollida de refugiats al nostre país. Després de Tarajal, Lampedussa, Sicilia... arriba el moment de plantejar-nos seriosament quin paper hem de jugar en la defensa dels drets dels qui són els nostres germans. Quines mesures ens calen per a fer el trànsit d'una societat hostil a una d'acollida?

PONENTS:

•    Miguel González, director del Centre Ellacuría de Bilbao i coordinador del Servei Jesuïta a Migrants a Espanya.
•   Francesca Fritz-Prguda, representant de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Espanya.

MODERADOR:

•    Rafael Vila Sanjuan

 

4 d'abril de 2016: Guerra i persecucions a l'orient mitjà. Hi ha alguna esperança?

La fallida primavera àrab de Síria ha desestabilitzat la regió; des de 2011 una incessable guerra amenaça la població civil i ja hi ha més de nou milions de refugiats. L’aparició d’Estat Islàmic ha incrementat l’horror de les persecucions i execucions a kurds, cristians, homosexuals, etc. Aquest és un conflicte que sembla agreujar-se amb el pas del temps, però, hi ha alguna esperança?

PONENTS:

•    Jaume Flaquer, sj, doctor en estudis islàmics i cap de l'àrea teològica de Cristianisme i Justícia.
•    Antoni Segura, catedràtic d'Història Contemporània de la UB, director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals.    

MODERADOR:

•    Joan Roura

 

2 de maig de 2016: Turisme de masses. Factor de desenvolupament o de destrucció?

La globalització, el creixement d’una enorme classe consumidora en els països desenvolupats i el desenvolupament i abaratiment dels mitjans de transport, han portat el fenomen del turisme de masses arreu del món.
Aquest fenomen és d’enormes dimensions econòmiques i pot ser un factor important de generació de riquesa i desenvolupament a les regions que el reben. Però és també un fenomen que afecta i modifica intensament la vida, l’habitat, l’urbanisme i el paisatge de les zones que el reben. Aquest turisme massiu pot provocar importants perjudicis a les poblacions afectades, que sovint no se’n beneficien econòmicament dels ingressos generats, provoca destrucció mediambiental i pot contribuir al creixement de desigualtats, especialment en els països pobres.
És possible aconseguir que el turisme de masses contribueixi al desenvolupament econòmic, especialment de les poblacions més pobres, sense causar tots aquests perjudicis? Com ho hem de fer?

PONENTS:

•    Itziar González, arquitecta, exregidora de l'Ajuntament de Barcelona i activista política.  
•    Joan Buades, escriptor i investigador social a Alba Sud (recerca i comunicació per al desenvolupament).

MODERADOR/A:

•    Pendent de confirmació