En el marc de crisi que estan patint els refugiats en la seva arribada a Europa, Justícia i Pau Girona i Càritas de Girona han volgut expressar el seu rebuig a l'acord entre la Unió Europea i Turquía pel retorn dels refugiats. D'aquesta manera, ambdues entitats han llençat un comunicat, publicat al Diari de Girona, on recorden com els refugiats posen en perill les seves vides per tal d'arribar a Europa, un risc que ha deixat moltes morts durant el camí. A més a més, també s'ha volgut lamentar per les polítiques que països com Dinamarca, Suïssa o Suècia apliquen confiscant els béns dels refugiats amb la idea de sufragar la seva estada.

Les dues entitats demanen que s'abordin les causes des de les seves arrels, que els països rics, i especialment la UE, aportin la seva contribució per ajudar els refugiats, que compleixin la Convenció de Ginebra i que pressionin Síria per fer acatar les resolucions del Consell de Nacions Unides.

- Comunicat -

EL DRET D’ASIL, UN DRET HUMÀ UNIVERSAL INELUDIBLE

Justícia i Pau i Caritas de Girona rebutgen l’acord entre la UE i Turquia per retornar els refugiats. El passat 10 de desembre, aniversari dels Drets Humans, Justícia i Pau juntament amb altres entitats de Girona va organitzar una Taula Rodona per reivindicar el Dret d’Asil davant la frapant crisi dels refugiats a Europa. Tres mesos després, el panorama és desolador, i Europa està mostrant la seva faceta més insolidària:

  • Els refugiats continuen posant la seva vida en risc per arribar al nostre continent i molts moren en l’intent (el 2015 han mort 3770 persones a la Mediterrània, sense comptar les desaparegudes).
  • Per als que arriben, cada frontera és una filferrada o un mur més alt a saltar (Eslovàquia, Hongria i Polònia només deixen entrar refugiats cristians).
  • Es paga als països veïns (Turquia) perquè es quedin els refugiats i no els deixin accedir a Europa. Es pressiona Grècia per tal que segelli millor les seves fronteres. L’OTAN mobilitza les seves fragates de guerra per evitar que arribin a les nostres costes.  
  • Diversos països han aprovat la confiscació dels béns dels refugiats amb la idea de sufragar la seva estada (Dinamarca, Suïssa i Suècia)
  • Són retinguts en camps, en situacions indignes, o en algunes ciutats d’on no poden sortir, impedint el reagrupament familiar, o se’ls porta a paratges allunyats de la població autòctona i se’ls identifica amb una polsera, recordant pràctiques d’altres temps que no han de tornar
  • Es canvien lleis per tal de que no puguin fer un projecte de futur estable (Suècia)
  • S’atribueix als refugiats els efectes del fenomen terrorista i de la inseguretat de les ciutats.
  • La manca de vies segures de mobilitat els aboquen a caure en mans de màfies. Europol diu que només d'arribar a Europa s'ha perdut la pista de 10.000 menors refugiats.
  • I per si tot això fos poca cosa, dilluns passat vam conèixer, amb consternació, un acord inèdit, que suposa un gir radical en la política migratòria i un seriós retrocés en matèria de drets humans: la Unió Europea ha decidit comprar, amb el pagament d’una partida extraordinària de 3.000 milions d’euros addicionals al govern d’Ankara i d’altres contrapartides, la contenció dels refugiats fora de les fronteres comunitàries i permetre la devolució –fins i tot col·lectiva- a Turquia de totes les persones refugiades que arriben a la Unió.

Mentrestant: les converses de pau s’ajornen i dilaten, els bombardejos i atacs a la població civil continuen; Espanya ven armament a l’Aràbia Saudita (el 26% del total d’exportacions 2010-2015, 1200 milions d’euros), cosa que serveix per mantenir i incrementar el conflicte bèl·lic.

Anna Serra, responsable d’Immigració i Refugiats a Creu Roja de Girona, destaca un increment important d’atenció a persones refugiades: de 5 el 2010 a 1633 el 2015.  Arriben pels seus mitjans, fugint de conflictes armats (Mali, Ucraïna) o per motius socioeconòmics (Hondures). 
L’estat espanyol només ha acollit 8 persones de Síria, de les 16000 a què s’havia compromès. 

Davant d’aquesta situació volem manifestar:

1. No es tracta d’una emergència ni d’una crisi, sinó del resultat de la política migratòria de la Unió Europea, centrada en el control de fluxos i en l’externalització de fronteres. No hem d’oblidar que els majors fluxos de persones no afecten Europa sinó d’altres països (Líban, Turquia) amb menys extensió, població i recursos que la Unió Europea.

2. Aquestes mesures equivocades afecten les persones que busquen protecció internacional fugint de països en guerra, però també la dignitat i els drets de totes les persones migrants. Totes són persones que fugen de situacions de sofriment i busquen una vida digna, cosa èticament legítima i emparada per la legislació internacional. Hem de denunciar que hem passat de considerar els refugiats com el que són, refugiats, a considerar-los com a immigrants il·legals. 

3. La fórmula ha de ser la de l’hospitalitat, l’acollida de les persones, i el respecte i reconeixement de la seva dignitat: són persones migrants, però per damunt de tot persones com nosaltres, subjectes de drets.

4. Juntament amb l’acollida cal articular mesures que abordin les causes dels desplaçaments:

  1. Frenar els conflictes armats, la pobresa i la desigualtat, el canvi climàtic, la competència pels recursos naturals, la corrupció, el comerç d’armes.
  2. Augmentar l’Ajuda Oficial al Desenvolupament dels països de la Unió Europea fins a assolir el 0’7% del PIB
  3. Reduir significativament la despesa militar (1’8 trilions de dòlars en conjunt)
  4. Abordar radicalment las causes del tràfic de persones, considerant-les com a víctimes d’un delicte, donant-los respostes eficaces i tractaments adequats.

5. És urgent transformar el repte que ens planteja aquesta situació en una oportunitat. En paraules del Papa Francesc: Exhorto els països a una generosa obertura que, per comptes de tenir por de la destrucció de la identitat local, sigui capaç de crear noves síntesis culturals. Quina bellesa tenen les ciutats que superen la desconfiança malaltissa i integren les persones nouvingudes, i que fan d’aquesta integració un nou factor de desenvolupament!

6. Ens adherim al que han exposat aquesta setmana els bisbes de la Comissió Episcopal de Migracions que denunciava que “darrera aquests fluxes migratoris, en continu augment, està sempre la inhumanitat d’un sistema econòmic injust en que preval el lucre sobre la dignitat de la persona i el bé comú”. I també ens adherim al manifest de les entitats d’Església a nivell estatal (Confer, Caritas, Justícia i Pau i Jesuïtes), que en el mateix sentit i en relació a l’acord de la Unió Europea venia a “denunciar un acord inèdit, que suposa un gir radical en la política migratòria i un seriós retrocés en matèria de drets humans

Per això instem:

  • Els països rics, i de manera molt particular els de la Unió Europea, que aportin urgentment la contribució justa estipulada.
  • Els estats membres de la Unió Europea que defensin la Convenció de Ginebra i s’atenguin als valors proclamats en les seves constitucions.
  • Els estats membres de les Nacions Unides que pressionin el govern sirià fent complir les resolucions del Consell de Seguretat, atenent la situació d’emergència humanitària, fent respectar els drets humans i suspenent les transferències d’armes.
  • Respectar l'Estatut del Refugiat i adequar la llei a la realitat actual. 
  • Cadascú de nosaltres a no mirar cap una altra banda, a explicitar de forma clara i rotunda la profunda convicció que els nostres  drets són iguals als de les persones que fa anys malviuen assolades per la guerra i la violència, i a expressar un rebuig inequívoc a l’acord amb Turquia, que condemna tots aquests éssers humans –dones i nens majoritàriament- a veure truncats els seus anhels de llibertat. (2)
Com sempre, la mobilització és important. Us animem a participar a participar dels actes programats per a dir NO a l’actual situació i a la passivitat dels governs de la Unió Europea:
En concret :
  • A participar de les campanyes de rebuig a l’acord, encara per ratificar, entre la Unió Europea i Turquia.
  • A la manifestació que el proper dissabte dia 19 de març, dia internacional contra el Racisme i la Xenofòbia tindrà lloc a Barcelona. 

 Justícia i Pau de Girona - Càritas Diocesana de Girona

 

Descarrega el comunicat.