CRÒNICA DILLUNS DELS DRETS HUMANS

El Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia es va tornar a omplir de gom a gom en una nova edició dels Dilluns dels Drets Humans. Aquesta vegada el tema era de màxima actualitat, “Immigrants i refugiats arribant a Europa”. El focus de la conferència es va posar en una pregunta que, segons la resposta, diu molt de nosaltres com a societat i dels governs com a institucions competents i és “a quina banda ens situem davant la crisi migratòria que estem vivint? A la de l’hostilitat o a la de l’hospitalitat?

El públic, conscient de la participació i la rebuda que han tingut els últims Dilluns dels Drets Humans, va arribar amb temps i a les set, hora en què va començar el debat, les butaques ja estaven quasi plenes. Al llarg del debat, i en tot moment, es va poder respirar molta atenció, fet que després es traduí en una ronda extensa de preguntes que va fer allargar l’acte fins quasi les nou.

El periodista de TV3 i director del programa "Tot un món", Carles Solà, va obrir la jornada presentant els convidats. El Miguel González, director del Centre Ellacuría de Bilbao i coordinador del Servei Jesuïta a Migrants a Espanya i la María Jesús Vega, portaveu i responsable de Comunicació i Relacions Externes d'ACNUR a Espanya. Abans de donar la paraula als ponents, Carles Solà va posar de manifest conceptes bàsics com "el dret d’asil" i va donar algunes dades tan escandalitzadores com el fet que ja són "més de 60 milions de persones al món qui, avui en dia, cerquen protecció", en paraules del mateix Solà.

María Jesús Vega va intentar traslladar el públic a la situació de por, fragilitat i vulnerabilitat a la qual s’enfronten aquells qui de l'avui per demà es converteixen en refugiats, deixant clar que "ningú es converteix en refugiat per gust". Però, què és un refugiat? Hi ha diferents i diversos refugiats? María Jesús va engegar amb preguntes com aquestes per demostrar que de refugiats ni hi ha molts, no només a Síria on ara hi ha un dels focus més vius i, segurament, amb més visibilitat, sinó que també a Etiòpia, Turquia o al Marroc. I que molts refugiats, de fet 3 mil el 2015 i 400 en el que portem d’any, perden la vida en el trajecte cap a un país amb condicions més dignes. "Hem de recordar les morts", va demanar Vega qui també va reclamar que cal pressionar al Govern Espanyol perquè no continuï acceptant tan sols l’1% del total de les persones que ha d’acollir.

Després, va ser el torn de Miguel González. El ponent va començar abordant directament la pregunta que titulava la jornada: el pas de l’hostilitat a l’hospitalitat, però; com? González va explicar les tres manifestacions d’hostilitat més clares que es viuen avui a casa nostra: l’externalització de les fronteres, la dificultat de l'accés a l'asil, recordant que Espanya té un dels processos d’asil més rígids d’Europa, i la restricció dels drets. Miguel va afegir que aquestes actituds hostils van seguides d’un discurs xenòfob que s’està articulant entre la societat de forma arrelada. I, "què podem fer com a ciutadans?", va dirigir-se en veu alta González al públic. "Moltes coses" va dir taxativament. Des de fer pressió als nostres governs, fins a fomentar la cultura de l’acollida i la sensibilització i consciencia entre tots, ja que durant l’etapa d’acollida, un suport moral per part de la societat és imprescindible.

Quan va arribar el torn de preguntes, l’atenció que s’havia mantingut al llarg de l’acte es transformà en dubtes amb un to de preocupació i a la vegada de demanda de què fer i com actuar com a responsables, nosaltres mateixos, d’aquesta situació. Moltes preguntes van posar de manifest el paper que estaven tenint els governs davant la crisi dels refugiats, en aquest sentit algun assistent mostrà la seva decepció a la immobilitat tant del Govern espanyol com català. En aquets sentit, Vega va respondre que a Espanya ara mateix hi ha 14 mil sol·licituds d’asil pendents, processos lents i, a més a més, centres on no tenen ja més capacitat i que davant d’això, cal poder comptar amb el suport moral de la ciutadania tot i que, al final, i lamentablement, les legislacions i les decisions les tenen els Ministeris d’Interior. Un testimoni, que els anys 80 va demanar l’asil a Espanya, també va reclamar (dirigint-se directament als dos ponents) que les mateixes organitzacions han de ser combatives i que no han d’entrar en el joc de la "classificació de les persones refugiades per etiquetes, ja que això quan et trobes a la frontera no ajuda".

Tant el Miguel González com la María Jesús Vega van respondre totes les preguntes i, al final, van arribar a una conclusió conjunta que, de fet, és la que ja es buscava des d’un inici en aquest nou cicle del Dilluns dels Drets Humans i és que: ha de ser i cal que sigui un fonament del deure moral tenir una actitud d’acollida, respecte a els milers de persones que estan intentant entrar a casa nostra.

Núria Rius (@nuriariusm)
09/03/2016