responsabilitat socialL’any 2001, Nacions Unides va començar a investigar la relació entre la sagnant guerra civil a la República Democràtica del Congo i l’explotació il·legal de recursos naturals i altres formes de riquesa. Aquesta investigació va servir per denunciar que els principals grups armats, responsables de nombroses violacions de drets humans, es finançaven a traves de la venda de minerals com l’estany, el tungstè, el coltan o l’or (coneguts com els 3TGs).

La posada de manifest d’aquest fet va provocar la mobilització de la societat civil i, alhora, d’empreses públiques i privades. Als Estats Units es va aprovar una llei anomenada Dodd-Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act i la Unió Europea està estudiant la creació d’una llei per a regular els minerals.

D’altra banda, a Catalunya l’any 2011, diverses organitzacions de la societat civil van promoure una declaració del Parlament de Catalunya instant la Foundation Barcelona Mobile World Capital a incloure en el seu pla d’activitats un espai de reflexió i diàleg sobre la responsabilitat social de les empreses de telefonia mòbil en l’explotació de recursos naturals per fabricar els aparells. Aquesta declaració estava impulsada, entre d’altres entitats, per Justícia i Pau, La Bretxa i Associació Solidària Castelldefels-Kasando, membres de la Xarxa d’Entitats per la R.D. Congo.

Aprofitant aquest context, aquestes tres organitzacions van decidir realitzar una enquesta a les empreses catalanes participants al Mobile World Congress 2015 sobre el seu grau de coneixement de la problemàtica dels minerals de conflicte. Aquesta proposta va rebre el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació (DGTSI) de la Generalitat de Catalunya.

Els objectius d’aquesta enquesta eren:

  1. Identificar les mesures de RSC que apliquen les empreses tecnològiques catalanes.
  2. Saber quines mesures que apliquen les empreses amb relació a l’aprovisionament responsable de minerals.
  3. Saber percepció tenen les empreses tecnològiques sobre la problemàtica dels minerals de conflicte.

grafic responsabilitat social

L’estudi, que va utilitzar un mètode d’enquesta quantitativa, va seleccionar les empreses en criteri de la seva participació al catàleg d’empreses presents al Mobile World Congress de Barcelona de l’edició 2015. En total van ser escollides 14 empreses per a l’estudi, a les quals es van enviar les preguntes en set blocs temàtics i es va calcular que es trigaria uns 20 minuts aproximadament a respondre’ls tots.

Per aconseguir que les empreses responguessin se’ls va enviar correus electrònics on es facilitava l’enllaç a les entrevistes. Una setmana després, cap empresa havia contestat. Llavors es va optar per trucar a les empreses i, de manera general, totes van respondre que no havien rebut els correus electrònics de manera que se’ls hi van enviar de nou. Malgrat aquesta mesura de pressió, un mes després només dues empreses van respondre l’enquesta, de manera que es va optar per crear una versió reduïda de les preguntes (en comptes de proposar-ne 43, se’n proposaven 16).

Els resultats, però, no van variar de manera significativa: de les catorze empreses, només tres van respondre l’enquesta completament. Altres empreses van contestar que no l’emplenarien o que no sabien totes les respostes ja que van començar a fer-la però no la van acabar; en alguns casos, l’empresa no es dedicava a la fabricació sinó només a la recerca (I+D) i per tant no podien respondre.

Cal remarcar que aquestes tres empreses que han emplenat l’enquesta tenen deu treballadors o menys i facturen menys de dos milions d’euros; de les respostes obtingudes se’n deriven les següents conclusions:

  1. Cap de les tres empreses coneix l’origen de l’or o els minerals anomenats 3TGs que usen en els processos de fabricació.
  2. Cap de les tres empreses coneix iniciatives que fomentin mesures de diligència deguda o responsabilitat amb relació a les 3TGs.
  3. Cap de les empreses té un compromís específic referent a l’ús de “minerals de conflicte”.

D’aquests tres punts se’n deriva una altra conclusió general que afecta la resta d’empreses que no van respondre, i és que posteriorment se’ls va demanar si tenien interès a rebre informació addicional sobre el tema i totes van declinar-ho.

La baixa participació de les empreses catalanes en aquesta enquesta estaria mostrant el poc interès del sector empresarial cap a aquesta problemàtica i la seva manca de responsabilitat respecte a l’aprovisionament de minerals.

No obstant això, també cal remarcar diversos aspectes positius d’aquesta enquesta, com és l’alt grau d’implicació institucional de la iniciativa, pel fet que en la preparació i realització de l’enquesta han estat implicades diferents unitats de la Generalitat, o que la informació obtinguda podria servir per fomentar espais de diàleg entre l’administració pública, la societat civil i les empreses amb relació a la problemàtica dels minerals dels conflictes i de la normativa que s’està impulsant en l’àmbit europeu per abordar-la.

Accedeix a l'estudi complet mitjançant l'enllaç.