DH cronica rendaEl passat 11 de gener va tenir lloc la quarta sessió del cicle de conferències “Els Dilluns dels Drets Humans” que organitza conjuntament Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia i Mans Unides. El títol de la xerrada va ser “És el moment de la Renda Universal?” i els ponents encarregats de desenvolupar-ho eren el Daniel Raventós, doctor en Ciències Econòmiques, i Jaume Botey, doctor en Antropologia i professor d’història. A continuació, us deixem una crònica de l'acte i un resum de les intervencions.

L'actual situació de pobresa d'una part de la població fa urgent i necessària la implementació d'una Renda Garantida Ciutadana (RGC) o d'una Renda Bàsica Universal (RBU). Posar en relleu els beneficis i mancances d'una i altra van ser l’objectiu de la sessió.

En Jaume Botey és promotor de la RGC, es tracta d'una renda condicionada al fet de no disposar d'ingressos o que aquests no arribin a un mínim, en aquest últim cas la renda seria un complement. La implementació d’una RGC és una exigència del mateix Estatut d’Autonomia de Catalunya. Per exposar el seu argument, va presentar xifres de la pobresa actual constatant que des de l'inici de la crisi no ha parat d’augmentar. Les dades de l'INDESCAT o l'AROPE entre altres posen de manifest que la pobresa i la desigualtat social és molt alta. Alhora explicà que després de la reducció de la RMI al 2011, es va impulsar una Iniciativa Legislativa Popular en favor de la RGC amb una gran recollida de signatures i la presentació del projecte de llei al Parlament al 2014 però el procés experimenta demores a la tramitació i s'arriba al moment actual sense l'aprovació de la llei.

En Daniel Raventós promou la RBU i tot i que va corroborar les dades mostrades va afegir que les perspectives de reducció de l'atur no són bones ja que la situació econòmica no afavorirà la creació d'ocupació. Va exposar en què consisteix la RBU, exposant que pel fet de ser ciutadà, tota persona hauria de tenir dret a una assignació econòmica sense condicionants que li permeti una subsistència digna. Cal una reforma fiscal que ho pugui fer factible. Anomenà també una sèrie d'avantatges com la reducció dels costos d'administració i control que es derivarien de la RGC, l'augment del poder negociador dels treballadors, així com l'estímul per augmentar la renda.

S'obre el torn de preguntes i reflexions que amplien alguns conceptes en relació al tema com el que fa referència a que la RGC ja es pot dur a terme ja, mentre que la RBU requereix una reforma política i econòmica. Es va demanar sobre les experiències portades a terme de la RBU en poblacions de diferents països. També es va concloure que per al finançament d'aquestes rendes cal. Implementant alguna d'aquestes rendes s'incrementaria el consum i per tant hi hauria un retorn. Per últim, els ponents van estar d'acord en que la classe política lluitar enèrgicament contra el frau fiscal. Només aconseguint que a Espanya el frau fos com la mitjana de la UE ja es podria finançar la RBU està lluny de la realitat de la pobresa, el canvi haurà de venir des de baix.

Mª Alba Barniol Tarrés
@BarniolAlba