comunicat ong minerals

Les negociacions de la UE a tres bandes entorn del projecte de reglament de la UE sobre el subministrament responsable de minerals es van iniciar l'1 de febrer de 2016. La Comissió Europea, el Parlament Europeu i la Presidència del Consell Europeu procuraran acordar un text de compromís en els propers mesos.

Des de la societat civil volem donar resposta al mandat del Consell, acceptat pel Comitè de representació permanent de la UE, el 17 de desembre de 2015.

- Comunicat -

Resposta de la societat civil al mandat del Consell, acceptat pel Comitè de representació permanent, el 17 de desembre de 2015

Les negociacions de la UE a tres bandes entorn el projecte de reglament de la UE sobre el subministrament responsable de minerals es van iniciar l'1 de febrer de 2016. La Comissió Europea, el Parlament Europeu i la Presidència del Consell Europeu procuraran acordar un text de compromís en els propers mesos.

Els devastadors efectes del comerç de minerals vinculat al conflicte i a les violacions dels drets humans estan ben documentats [1]. El problema no ha desaparegut. Diversos informes i esdeveniments recents posen en relleu la necessitat d'afrontar amb urgència aquest repte, així com el dany a la reputació que poden sofrir companyies i inversors si no s'exerceix una diligència deguda significativa:

  • El 20 d'agost de 2015, Kardiam, una companyia belga, va ser inclosa en la llista de sancions de l'ONU per oferir “suport a grups armats en la República Centreafricana… mitjançant l'explotació i el comerç il·lícits de recursos naturals com els diamants i l'or” [2]. Kardiam ha negat les acusacions de l'ONU en una comunicació mantinguda amb Global Witness.
  • La Declaració de Berna ha publicat recentment un informe que declara que la major refineria d'or del món, amb seu central a Suïssa, “compra or extret per nens”. La Declaració de Berna declara que la companyia va declinar les seves peticions per reunir-se i no va respondre a les preguntes enviades per correu electrònic [3].
  • Amnistia Internacional i Afrewatch acaben de publicar un informe que conclou que “importants marques d'electrònica com Apple, Samsung i Sony no estan duent a terme controls bàsics per garantir que el cobalt extret per nens treballadors no ha estat utilitzat en els seus productes” [4]. L'annex de l'informe resumeix les respostes de les companyies a les conclusions d'Amnistia [5].

El mandat del Consell no ofereix una resposta europea eficaç a aquest problema. El Consell no només està proposant un sistema voluntari i ignorant a la gran majoria de companyies que introdueixen estany, tantali, tungstè o or (3TG, per les seves sigles en anglès) al mercat europeu, ja sigui directament en brut o indirectament en productes com els ordinadors portàtils i els motors, sinó que també està soscavant profundament el principal marc internacional aprovat prèviament per la UE: la Guia de la Diligència Deguda de l'OCDE [6]. En actuar així, el Consell està diluint el veritable significat de l'expressió “companyia responsable”.

La Guia de la Diligència Deguda de l'OCDE va ser negociada i acceptada per la indústria, els governs i la societat civil. A dia d'avui constitueix la base de determinades lleis en altres països i ha estat aprovada pels 34 Estats membres de l'OCDE, altres 19 països i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides [7]. A més, serveix de fonament per a les noves normes industrials xineses en matèria de diligència deguda de les cadenes de subministrament de minerals [8].

Així mateix, la Guia de l'OCDE trasllada específicament a les cadenes de subministrament de minerals els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans, que constitueixen en l'actualitat el consens global més acceptat a l'hora d'exigir la responsabilitat empresarial en el respecte dels drets humans [9].

Les companyies europees ja estan aplicant el marc de diligència deguda de l'OCDE motivades, en gran part, per la influència de l'apartat 1502 de la Llei Dodd-Frank (DFA 1502) nord-americana. D'acord amb aquesta llei, aprovada l'any 2010, l'exercici de la diligència deguda en els termes establerts per l'OCDE, juntament amb la presentació dels corresponents informes, és un requisit legal per a les companyies que operen amb aquests minerals a Estats Units [10].

  • La Comissió estima que 40 companyies amb cotització borsària en tots dos mercats estan subjectes directament als requisits de la DFA 1502 [11].
  • Fins a un 17% de les companyies europees que treballen amb 3TG estan també afectades indirectament pels requisits de la llei nord-americana perquè proveeixen a clients d'Estats Units [12].
  • Impulsats per la DFA 1502, els sistemes de certificació industrials ja ajuden a les companyies, de manera molt pràctica, a complir els estàndards de l'OCDE [13].

Per tant, resulta molt preocupant que el Consell hagi proposat la reobertura i debilitament d'aquesta norma establerta per l'OCDE, obrint un debat que de poc serveix a les companyies europees que ja l'estan aplicant, i que limita l'eficàcia de la resposta de la UE al comerç de minerals de conflicte.

El contrast entre la postura del Consell i la retòrica de la UE sobre les cadenes de subministrament responsables no podria ser més cru. La passada tardor, la UE va recolzar els compromisos del G7 per promoure cadenes de subministrament globals sostenibles [14]. En el marc de la seva nova estratègia comercial, la Comissió sosté que “la gestió responsable de les cadenes de subministrament globals és essencial per alinear la política comercial amb els valors europeus”. En el context dels minerals de conflicte, es compromet a “basar-se en el treball de l'OCDE” [15].

El Reglament europeu brinda als Estats membres de la UE l'oportunitat de complir aquests compromisos. Els governs han treballat per millorar la responsabilitat empresarial en les cadenes de subministrament d'altres sectors com l'alimentari, el fuster i el financer.

Recentment, el Regne Unit ha donat mostres del seu lideratge en la lluita contra l'esclavitud moderna [16]. Però els governs han trigat a promoure estàndards de transparència i de responsabilitat similars, i molt necessaris, en les cadenes de subministrament de minerals. Dels casos de suborn analitzats per l'OCDE l'any 2014, el major percentatge (19%) pertany al sector extractiu [17].

De quina forma soscava el Consell la normativa internacional de l'OCDE?

El mandat del Consell és menys exigent que la Guia de la Diligència Deguda de l'OCDE en tres aspectes clau:

1. Redueix els requisits exigibles de diligència deguda a determinades companyies –com fabricadores i comerciants–. Així, el mandat del Consell les presentaria com a “empreses de gestió responsable” encara que no compleixin la normativa de l'OCDE. Per exemple:

  • El Consell redueix significativament l'avaluació de riscos en la cadena de subministrament prevista per a fabricants i comerciants del metall. Aquestes companyies han de consultar únicament les “auditories disponibles” de les empreses subministradores (ex. foses), deixant fos un altre tipus d'informació de les empreses (com les polítiques dels proveïdors o la informació sobre els països que proveeixen a les foses) o de domini públic (com els informes de l'ONU i de les ONG). Estar per sota de les exigències de l'OCDE té conseqüències pràctiques. Una companyia pot complir el Reglament i, per això, ser considerada “responsable” perquè revisa els informes d'auditoria de les foses en les seves cadenes de subministrament i decideix, basant-se únicament en aquests informes, que les foses són responsables. És lliure d'ignorar la resta d'informació encara que sàpiga que una fosa s'ha comportat de manera irresponsable, per exemple, per no supervisar adequadament el possible finançament de conflictes o els abusos dels drets humans en la seva cadena de subministrament.
  • Si no es disposa de l'auditoria d'una fosa, el Consell preveu que els importadors del metall solament duguin a terme avaluacions de riscos ad hoc. La normativa de l'OCDE, per contra, deixa clar que les companyies han d'aplicar processos constants de gestió de riscos individuals per poder respondre a qualsevol moment o lloc als riscos que sorgeixin en la cadena de subministrament.
  • El Consell elimina les referències a la Guia de la diligència deguda de l'OCDE com el marc normatiu que els importadors de metall haurien de complir a l'hora d'identificar, avaluar o reduir els riscos en les seves cadenes de subministrament. Per tant, no estan obligats a avaluar o gestionar el risc conforme a cap norma i, al mateix temps, les autoritats dels Estats membres no disposen de cap norma significativa per avaluar les seves pràctiques.

Entenem que aquesta rebaixa dels estàndards de diligència deguda proposats per l'OCDE es deu en part a la preocupació pels costos que pot suposar la seva aplicació per a les Petites i Mitges Empreses (PIME). No obstant això, les PIME exerceixen un paper important en les cadenes de subministrament de minerals i poden complir les normes de l'OCDE amb l'orientació i les eines adequades. La diligència deguda està concebuda per aportar a les PIME la flexibilitat que necessiten –els estàndards han d'adaptar-se a la grandària de la companyia, a la seva posició en la cadena de subministrament i a la seva influència en els proveïdors. Un estudi recent del sector de la fusta va concloure que la grandària de la companyia “no és rellevant a l'hora de gestionar el risc en les cadenes de subministrament… les empreses més petites poden posar en pràctica un sistema que els funcioni” [18].

2. El mandat del Consell no cobreix a un nombre important d'empreses downstream (extractives, foses, primeres transformadores) en ignorar a aquelles empreses que introdueixen per primera vegada al mercat europeu productes que contenen 3TG.

La Guia de l'OCDE deixa clar que la diligència deguda està concebuda per buscar el compromís d'una part molt major del sector downstream que el representat pels importadors de metall coberts pel mandat del Consell. En considerar major tipus d'empreses, es creen cadenes de subministrament més transparents i resistents en les quals les companyies poden treballar juntes per compartir informació, exercir una pressió conjunta sobre els proveïdors (inclosos els de fora de la UE) i desenvolupar plans i millors pràctiques per a tot el sector. Les empreses downstream exerceixen un paper crucial –poden ser algunes de les companyies més poderoses i rendibles del món, poden influenciar molt en els seus proveïdors i poden ser clau a l'hora d'impulsar iniciatives dins d'aquest sector. Així doncs, en centrar-se en 300-400 importadors, els Estats membres estan perdent una oportunitat única per exercir una influència molt major en el comerç.

3. El mandat del Consell no reflecteix el caràcter flexible i progressiu de la diligència deguda desenvolupada en la Guia de l'OCDE.

  • La diligència deguda és proporcional —no és un criteri universal. Ofereix a les companyies la flexibilitat que necessiten per adaptar els principis de la diligència deguda a les seves circumstàncies, a saber, a la seva capacitat d'influència, grandària i posició en la cadena de subministrament.
  • La diligència deguda no és un exercici aïllat de recopilació d'informació. Demana a les companyies que es comprometin activament i de manera contínua i individual a l'hora d'identificar i gestionar els riscos en les seves cadenes de subministrament, amb vista a millorar la seva rendició de comptes amb el pas del temps.

Aquests principis bàsics ja s'han vist reflectits en altres lleis europees i nacionals existents. Es preveu, per exemple, que les entitats financeres prenguin les mesures “adequades” per identificar, avaluar i gestionar els riscos de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme “de manera proporcional a la naturalesa i grandària de l'entitat” [19]. En una línia molt similar, la Llei contra el Suborn del Regne Unit preveu que les empreses engeguin procediments per evitar el suborn que siguin proporcionals als riscos als quals s'enfronten en la pràctica, i a la naturalesa, magnitud i complexitat de les activitats de l'empresa. Les companyies han de supervisar aquests procediments i aplicar millores en ells [20].

La nostra coalició de més de 80 organitzacions de la societat civil espera que els Estats membres aprofitin aquesta oportunitat per exercir el seu lideratge i mostrar el compromís necessari per mantenir un diàleg constructiu que deixi clar, a les companyies, inversors, consumidors i aquells afectats pel comerç de minerals en conflicte, que la UE es manté ferma en el seu compromís per aconseguir que les cadenes de subministrament siguin més responsables i transparents. Això implica treballar veritablement per aconseguir uns avanços que segueixen sent massa lents per a les víctimes d'aquest comerç mortífer, sense buscar dreceres que només ens fan retrocedir.

Recomanem que els Estats membres es replantegin les seves postures i...

  1. Demostrin el seu lideratge en aquest assumpte recolzant un sistema de diligència deguda obligatori per a totes les empreses que participen en la cadena de subministrament dels minerals coberts per la llei.
  2. Recolzin un Reglament que vagi en sintonia amb la Guia de Deguda Diligència de l'OCDE:
  • Garantint que totes les obligacions vinculades a la diligència deguda siguin coherents amb la normativa de l'OCDE.
  • Incloent en l'abast de la llei a totes les empreses que introdueixin per vegada primera els minerals coberts per aquesta normativa al mercat europeu, tant si ho fan com a matèria primera com si els incorporen en productes acabats.
  • Adoptant en el text de la llei un llenguatge que reflecteixi la flexibilitat i la naturalesa progressiva dels estàndards.

_______________________

[1] Vegin, per exemple, els informes previs publicats per alguns membres de la nostra coalició:

[2] Vegeu https://www.un.org/sc/suborg/en/sanctions/2127/materials/summaries/entity/bureau-d%27achat-de-diamant-en-centrafrique/kardiam
[3] Declaració de Berna, 10 de setembre de 2015, ‘Largest Swiss refinery purchases gold extracted by children’,
[4] Amnistia Internacional, 19 de gener de 2016, ‘Exposed Child Labour behind smart phone and electric car batteries’,
[5] Les respostes de les companyies poden llegir-se en l'annex de l'informe en anglès, de la pàgina 75 endavant, disponible a: https://www.amnesty.org/download/Documents/AFR6231832016ENGLISH.PDF
[6] Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), 2013, ‘OECD Due Diligence Guidance for Responsible Supply Chains of Minerals from Conflict-Affected and High-Risk Areas
[7] La Guia de l'OCDE ha estat aprovada per 34 països membres de l'OCDE, a més de Romania, Lituània, Letònia, Brasil, Argentina, Perú, el Marroc, els dotze Estats membres de la Conferència Internacional de la Regió dels Grans Llacs (ICGLR) i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Nou països no membres, a saber, Argentina, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Letònia, Lituània, el Marroc, Perú i Romania, adherits tots ells a la Declaració sobre Inversió Internacional i Empreses Multinacionals, s'han adherit a la Recomanació del Consell de l'OCDE, disponible a: http://webnet.oecd.org/OECDACTS/ Instruments/ShowInstrumentView.aspx?InstrumentID=268&Instrument- PID=302&Lang=en&Book=False
[8] Global Witness, 2 de desembre de 2015, ‘Global Witness welcomes progressive new Chinese mineral supply chain guidelines’,
[9] Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, 2011, ‘Principios Rectores sobre Empresas y Derechos Humanos: Puesta en práctica del marco de las Naciones Unidas para "proteger, respetar y remediar"’.
[10] Per exemple, Vodafone ha reconegut davant Amnistia Internacional que només compleix la diligència deguda establerta per l'OCDE referent a l'estany, el tantal, el tungstè i l'or perquè ho exigeix la llei DFA 1502. Vodafone va declarar que: “Convé recalcar que el cobalt no és un dels minerals inclosos en l'informe de Minerals Conflictius [exigits per llei] i, per tant, [no] està subjecte al mateix nivell de diligència deguda que els altres minerals esmentats més amunt [tantal, estany, tungstè o or]”. Vegeu Amnistia Internacional, 19 de gener de 2016,‘This is what we die for: Human rights abuses in the Democratic Republic of the Congo power the global trade in cobalt’, Anex, pág. 81.
[11] Comissió Europea, 5 de març de 2014, Evaluación de Impacto, pàg. 23.
[12] Comissió Europea, 5 de març de 2014, Evaluación de Impacto, pàg. 13, pàg. 19, pàg. 23 y pàg. 36.
[13] Per exemple, vegeu: http://www.lbma.org.uk/responsible-gold y http://www.gold.org/sites/default/files/documents/Conflict_Free_Gold_Standard_English.pdf
[14] Comissió Europea, 12 d'octubre de 2015, ‘EU announces plans to improve workplace safety and labour practices in producing countries’,
[15] Comissió Europea, octubre de 2015, ‘Trade for all: Towards a more responsible trade and investment policy’, pàg. 7, pàg. 24 y pàg. 25.
[16] Llei britànica sobre l'esclavitut moderna de 2015
[17] OCDE, 2 de desembre de 2014, ‘OECD Foreign Bribery Report’
[18] Global Timber Forum, 22 de juliol de 2015, ‘Survey on due diligence finds SMEs to be performing well’. Vegeu també el web de Timber Trade Federation
[19] Directiva de la UE contra el blanqueig de capitals, Artícle 8, apartats 1 y 3.
[20] Ministeri de Justícia britànic, març de 2011, ‘Guidance about procedures which relevant commercial organisations can put into place to prevent persons associated with them from bribing'

 

Descarrega el comunicat en PDF.

coalicion mc