discurs josep mariaEl passat mes de gener, vam celebrar el tercer sopar d'Amics de Justícia i Pau. 

Un dels moments més especials va ser el reconeixement a un grup de voluntaris que porten molts anys vinculats a l'entitat. En motiu d'aquest reconeixement i en nom de tots els voluntaris, en Josep Maria Casas, va fer aquest discurs d'agraïment que compartim tot seguit.

 

 "Benvolguts companys de Justícia i Pau,

Com que em temia que em farien dir quatre paraules, m’he pres la molèstia d’escriure uns petits apunts per fer-ho. Encara que l’encàrrec me’l van fer en representació dels voluntaris, parlo, evidentment, a títol particular, però em sembla que alguns del col·legues voluntaris s’hi poden sentir reflectits.

He de confessar que admiro les persones que emprenen campanyes, promocionen moviments, denuncien injustícies, etc., i aquí, a Justícia i Pau n’hi ha un munt. Aleshores, reconeixent les meves limitacions, com que això jo no sóc capaç de fer-ho, sí que em veig amb cor de posar-me a disposició i col·laborar en el que sé fer i pugui fer, a fi que tot això tiri endavant.

I com deia Joan Gomis valorant la tasca dels voluntaris “si no hi ha el carter que fa arribar les cartes als destinataris, la feina dels gestors de les iniciatives i campanyes de ben segur que no arribaria als qui han d’arribar”.

La feina dels voluntaris, doncs, és fer de “carter”; potser també podríem qualificar-la com de lubricant de la maquinària que Justícia i Pau fa moure.

A mitjan 1992, en prejubilar-me, vaig ingressar en aquesta “santa casa” i mai tan ben adequada aquesta “frase feta”, ja que els camins de la santedat queden reflectits en el dia a dia de totes i cada una de les activitats que a Justícia i Pau es fan i es promocionen.

Per mi, aquesta feina de voluntari va començar fent de monitor de bàsquet a la Presó de Joves de la Trinitat, durant un parell d’anys; després d’ajudant de secretaria, a les ordres, aleshores, de la nostra estimada Paquita Conejero, fent d’arxivador, de fotocopiador, de fotògraf, fins i tot de lampista, de fuster, d’informàtic, d’home de “fer feines”, de noi dels encàrrecs (de “propi”, que en deien abans), etc. En fi: que la feina de voluntari té facetes ben diverses i, de vegades, ben entretingudes.

He de reconèixer que en la decisió per fer aquesta activitat hi van influir, principalment, dues persones: en primer lloc el meu cunyat Ramon Soler (familiarment conegut com l’agent 0,7 %, ja que va dedicar-se durant anys a la conscienciació del 0,7 %). Ell va ser qui em va encarrilar cap a Justícia i Pau; i, en segon lloc, lògicament, la meva esposa, que no tan sols m’ha impulsat a seguir-hi col·laborant, sinó que també està “en nòmina” de voluntaris per quan fa falta donar un cop de mà.

I, que consti, que he fet aquest petit parlament perquè vaig ser l’únic que no va dir que no quan m’ho van insinuar (que és un dels meus defectes).

Perdoneu-me la broma i moltes gràcies, doncs, a tothom i que per molts anys puguem continuar."

Josep Maria Casas
Voluntari de Justícia i Pau Barcelona