IMG 20160406 121004CRÒNICA DILLUNS DELS DRETS HUMANS, 4 d'abril de 2016

Minuts després de que la sala del Centre d’Estudis de Cristianisme i Justícia hagi quedat emplenada, com ja és costum als actes del cicle dels Dilluns dels Drets Humans, en Joan Roura, periodista de TV3 i, en aquesta ocasió, moderador de l’acte, inicia la conferència recordant els 202 refugiats retornats, des de Grècia, a Turquia, aquell mateix dia. En efecte, dilluns 4 d’abril es posa en pràctica l’acord firmat entre Turquia i la Unió Europea que té per pretensió gestionar la crisis dels refugiats procedents del Pròxim Orient retornant-los a Turquia, “un país que no passa pels seus millors moments en matèria de respecte dels Drets Humans, i on Europa hi ha comprat la voluntat,” introdueix el periodista. “Un dia trist, però un bon dia per a fer una conferència d’aquest tipus.”

D’aquesta manera, Joan Roura dóna el tret de sortida a una conferència presidida per Jaume Flaquer, doctor en estudis islàmics i cap de l'àrea teològica de Cristianisme i Justícia; i Antoni Segura, catedràtic d'Història Contemporània de la UB, director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals. Una taula reunida per parlar sobre la Guerra i les persecucions a l'Orient Mitjà.

Joan Roura: “queden poques esperances a Pròxim Orient, els ponts de diàleg estan desapareixent”

“No hi ha conflicte que al llarg de la història de la humanitat no s’hagi anat resolent d’una forma o una altra. Però això vol dir que es resol el conflicte, no que es faci justícia.” El discurs de Roura apropa als oients a una regió on els conflictes que s’hi desenvolupen no resulten fàcils d’entendre. Així, el moderador ofereix una lliçó d’història amb l’objectiu de recordar “la humiliació permanent, donada durant més d’un segle, que senten els pobles àrabs respecte Occident”. Una introducció que desemboca en un missatge: “queden poques esperances a Pròxim Orient, els ponts de diàleg estan desapareixent.” No obstant, per tal de no avançar el discurs de la xerrada, Joan Roura dóna la paraula a Jaume Flequer perquè ofereixi una breu intervenció amb un enfoc religiós dels conflictes. Un enfoc que, segons Flaquer, corre el perill de resultar parcial.

Jaume Flaquer: “qualsevol ésser humà és capaç de matar per qualsevol raó, mentre aquesta raó sigui agafada de manera absoluta”

Així, abans d’entrar en una perspectiva religiosa, Flaquer afegeix un apunt: “qualsevol ésser humà és capaç de matar per qualsevol raó, mentre aquesta raó sigui agafada de manera absoluta. Sobretot quan els individus o les societats solament son capaces de definir-se a partir d’un sol element d’identitat”, ja sigui a través de la religió, de la política, d’un sistema econòmic o cultural, o del territori. Per tant, quan ens apropem a Pròxim Orient, hi ha una dosi del conflicte que és econòmica o política, però també és cert que existeix una dosi que té relació amb els orígens de certes religions diferents. Així, amb tan sols la ajuda d’un mapa, Flaquer ens trasllada a l’origen de les branques i tradicions existents al món àrab, tot relatant el mapa que es dóna, a l’actualitat, als territoris de l’Orient Mitjà. D’aquesta manera, Jaume Flaquer, amb una lectura molt fina i entenedora, aconsegueix fer entendre als oients com funcionen les relacions internacionals als territoris de Pròxim Orient, i quin paper ha jugat (i hi juga) la religió en els conflictes presents. Un discurs que Joan Roura resumeix amb dos titulars: “a l’Orient Mitjà no hi ha amics, sinó que l’enemic del meu enemic és el meu amic”, i en aquesta regió “la història és molt present a la mentalitat col·lectiva.” Dos titulars que l’ajuden a donar pas a la intervenció d’Antoni Segura, el qual és presentat amb unes paraules amigues, sorgides de la confiança.

El segon expert inicia la seva intervenció oferint un breu avenç dels quatre temes en què es dividirà el seu discurs: els refugiats, la guerra, les responsabilitats i els interessos creuats. Tot seguit, Segura comparteix un petit fragment extret d’una obra de Carles Pi i Sunyer, on es relata la fugida dels republicans que, després de la Guerra Civil, van haver de refugiar-se més enllà de les fronteres catalanes. Un fragment que deixa la sala en silenci, entenen la comparació i els paral·lelismes donats entre la història de Catalunya amb l’actual crisi de refugiats procedents del continent africà. Intenta ser breu. Ens parla de Síria, de la yihad global i de la yihad local. Una temàtica que s’enllaça a una altra cita, aquesta vegada del discurs de George Bush abans d’iniciar la Guerra contra Iraq: “les paraules no es repeteixen, la història sí,” relacionant aquests fets amb la invasió de Bagdad molts anys abans.

Finalment: quins són els interessos creuats? Antoni Segura presenta un mapa polític internacional, on explica els interessos dels països involucrats, directa o indirectament, en tots els conflictes que es donen a la regió. Venta d’armes, petroli, vulneració de drets humans, amb una “Unió Europea que sembla no tenir cap mena de política per enfrontar el problema i trobar-hi solucions, més enllà de posar portes al camp de refugiats, encara que sigui conculcant els principis fundacionals de la seva unió.”

Antoni Segura: “Una de les coses que ha d’entendre Occident és que les guerres s’estan guanyant, però les ocupacions s’estan perdent”


I arriba la pregunta del títol de la conferència: hi ha alguna esperança? L’Antoni no ho creu, fins que no “s’introdueixi una dimensió ètica en les relacions internacionals.” És en aquest moment en què, sense adonar-nos, ja hem arribat a la ronda de preguntes, la qual es desenvolupa a mode de debat. Un debat que allargarà la sessió mitja hora més, sense que els espectadors s’aixequin de les seves cadires. Uns espectadors que aprofiten l’avinentesa per expressar opinions, demanar quines responsabilitats tenim com a ciutadans. Un to desesperat, amb ganes d’entendre, omplirà les preguntes dels espectadores, els quals reben unes respostes que fan que ens oblidem de qui és el moderador, i qui són els ponents: tots tres tenen la paraula, tots tres han pogut estar presents sobre el terreny.

“Una de les coses que ha d’entendre Occident és que les guerres s’estan guanyant, però les ocupacions s’estan perdent”, afirma Segura, parlant de com estan essent les transicions polítiques a països com l’Iraq o Afganistan. I a partir dels comentaris de la gent, s’obre una nova temàtica, on els ponents expliquen anècdotes viscudes a països del Pròxim Orient, dotades d’informació contextual: com es desenvolupen les guerres, com les han viscut els ponents i com s’han gestionat amb la intervenció d’Occident. Fins que, abans que en Jaume Flaquer busqui un vídeo que mostra com ha quedat la ciutat siriana d’Homs després de la guerra, una última pregunta ocupa l’última part de la conferència: “què els hi diem a les classes populars occidentals que tenen por de l’arribada dels refugiats?, Com es combat l’auge dels populismes i l’extrema dreta?” Antoni Segura apel·la a la responsabilitat d’Occident a les guerres que s’han parlat, i dirigeix la crítica al sistema en què vivim: “els impostos són la manera efectiva per dur a terme polítiques solidàries. 

Sandra Rodríguez
11/04/2016