CRÒNICA DILLUNS DELS DRETS HUMANS, 2 de maig de 2016


Primer dilluns de maig i arrossegant la ressaca del Dia del Treballador, a les set de la tarda començava la darrera conferència del cicle dels Dilluns dels Drets Humans. Com en la majoria de sessions anteriors, els preparatius ja estaven a punt des de feia temps, no obstant això, o bé per qüestions de sort o no sort, o per posar simplement a prova els organitzadors, a últim moment van aparèixer un seguit de contratemps que, entre tots, van saber solucionar.

En Xavier Casanovas, de Cristianisme i Justícia, va ser el presentador i moderador. En el primer moment va disculpar en Joan Buades i la Itziar González, els dos ponents que per motius personals no van poder assistir. De seguida, però, va donar pas al tema que ocupava la tarda, "El turisme de masses: factor de desenvolupament o destrucció?", i a qui finalment va ser l'encarregat de desenvolupar la conferència, en Cristian Palazzi doctor en filosofia, professor de Filosofia Social i Antropologia i Sociologia del Turisme a la Facultat de Turisme HTSI – URL i Cap de Projectes de l'Observatori de Turisme Responsable.

La sala es va anar omplint a poc a poc, en l'ambient es notava l'interès, només entrar una veïna de Barcelona comentava "està millor per viure Ciutat Vella, perquè la Sagrada Família sin comentarios". Avui, a la capital catalana aquest tema és debat de dinar.

"Un fenomen complex i de totes i tots"

"Aquesta és una qüestió global i no només local". Així començava Palazzi en l'inici de la seva intervenció. Calia fer palès en què un debat sobre el turisme de masses no és una cosa de blancs o negres, i que va per separat, sinó que hi ha múltiples factors, actors i àmbits de la vida que tenen a veure i determinen aquest turisme. Això fa que a la pregunta de si és un fenomen de destrucció o desenvolupament, la resposta sigui "una mica les dues coses".

El turisme és un fenomen que genera riquesa més enllà dels diners, també personal, social o d'aprenentatge. Fa de pont entre les cultures, identitats, llengües, històries i tradicions de diferents països del món i això fa que els seus impactes siguin variats i molt rellevants. El problema recau en com s'ha desenvolupat i ha impactat els últims anys aquest turisme, sobretot a les grans ciutats i capitals com Barcelona i, alhora, als països empobrits, que Palazzi recordava que continuaven sent el destí principal però que tot i això, les desigualtats entre aquests i els països rics continuaven creixent any rere any.

Des d'impactes econòmics, socials o culturals, fins a impactar en l'estructura laboral, "de quin color de pell són els que manen i els que treballadors de base?" reflexionava Palazzi. El turisme genera tot això. I entre tots aquests impactes un de preocupant, potser el que més per Palazzi, el que ell va anomenar "l'imperialisme del turisme". És a dir, quan no és el turisme el que s'adapta a la ciutat, sinó que són les ciutats i els pobles i els residents d'aquests els qui s'adapten al turisme. Aquest últim punt, aquest creixement del territori en el sentit de cultivar el que només demana el visitant és perillós, arribà a dir Palazzi, perquè amb això s'estan canviant les identitats i els valors de les ciutats i, precisament, el que cal donar al turista és l'essència i autenticitat del lloc que visita.

"El turisme no és intel·ligent sinó que funciona sota el nostre criteri"

A mesura que avançava el debat, i un cop Cristian Palazzi havia posat sobre la taula la situació actual del turisme de masses va plantejar una altre qüestió: "com el gestionem?".Tenint en compte que el model del turisme de masses genera saturació, ja que cada ciutat pot absorbir fins a una quantitat de ciutadans, quin és el límit?. Ara mateix moltes ciutats ja l'han traspassat. Per aquest motiu Palazzi afirmava que és necessari aplicar unes polítiques públiques relacionades amb el turisme que estiguin vinculades a principis ètics, mitjans i recursos suficients i valors concrets que es volen transmetre tant com a ciutat i com a ciutadans. "El que cal és fer un seguiment de les conseqüències del turisme", comentava Palazzi, per després detectar-ne les problemàtiques i buscar-ne una solució. Han de ser polítiques públiques participatives, on les veïnes i els veïns de la ciutat, com per exemple Barcelona, tinguin veu en un àmbit com aquest, que afecta a tothom. "És important tenir clar que si actualment ha estat un projecte de pocs, cal que sigui un projecte de molts", reafirmava en Cristian. Les perspectives de futur, però, mostren una consciència d'això. N'és exemple Barcelona, on per primera vegada s'ha posat sobre la taula la idea de "decreixement del turisme".

"Quina Barcelona volem?"

A propòsit d'això, i de mica en mica, el debat es va anar acotant més i exemplificant en capital catalana. Les dades parlen per si soles: el lloguer ha pujat un 7%, el preu per m2 a Barcelona és més car que mai i, per sorpresa, no és a la zona de Pedralbes sinó a la Barceloneta, on està a 16 euros, hi ha una manca de pisos per a residents i, en canvi, un augment dels pisos turístics i a la Dreta de l'Eixample hi ha 3 places d'hotel per una de resident. I, davant de tot això, dades macro: 17 milions de turistes l'any 2015 a Catalunya i un benefici de 8 milions d'euros, per qui? Barcelona encara no ha assolit aquesta capacitat de càrrega quant a l'espai físic i de places. Ara bé, la ciutadania, socialment, sí que l'ha assolit, reflexionava en Cristian. "Volem dividir la ciutat en dos i fracturar-la a causa del turisme?" afegia. Cal que al problema s'hi trobi una solució, amb intel·ligència i participació del govern.

El model de Barcelona, en realitat, té èxit, perquè els visitants no paren de créixer. A més a més, en Cristian Palazzi en feia ressò dient que "si Barcelona no tingués èxit i el turisme no fos una cosa important no hi hauria aquest debat". Tot passa per una gestió i una bona planificació i que siguin diferents actors els que s'hi impliquin: des de les institucions i l'Administració, fins a la ciutadania, passant per entitats, organitzacions de veïns, assemblees de Barris, etc.

A Barcelona calen aplicar i tenir en compte uns punts principals si es vol canviar el camí al qual ens està portant la planificació actual del turisme: primer, fer pressió urbanística en relació al decreixement, créixer i augmentar les zones no afectades per estabilitzar les afectades, i que s'estabilitzin les diferències entre els barris, cal una gestió del patrimoni i posar límits, "ens agradi o no, ara per ara no trobo cap altra situació per preservar alguns indrets de la ciutat".

El que és evident és que si no volem que les nostres ciutats acabin sent uns "parcs temàtics" com afirmava el mateix Cristian Palazzi, cal continuar fent-se preguntes, obrir el meló de les problemàtiques, com les polítiques dels creuers, plantejar els problemes i planificar-ne i buscar-ne solucions. I tot això, tenint en compte els múltiples actors que si veuen implicats, en especial els veïns i les veïnes de la ciutat de Barcelona, i de la resta de ciutats del món.

Núria Rius
04/05/2016