Ja no resulta estrany. Cada cert temps, i sembla que estigui pautat, el mitjans de comunicació parlen dels infants. I, quan això passa, habitualment és de forma negativa. Alguna desgràcia ha ocorregut. Infants desplaçats i morts a causa de les guerres; infants maltractats, infants, objectes d'abusos, infants que pateixen la pobresa energètica. També, sobrealimentats, hipermedicats i un llarg etcètera. Poques vegades els infants són notícia per alguna cosa que els beneficia. Per què?

Què són els infants? Per què són notícia anecdòtica? Què demanen a la societat? Què els ofereix la societat? Són una càrrega? Són uns objectes amb possibilitats?

Els infants són persones en creixement. Amb un present i un futur interrelacionat. Que necessiten ajuda per créixer, ser estimats i acompanyats.

L'article primer de la Declaració de Drets dels Infants de Ginebra, aprovada per la Societat de Nacions el 1924, diu que "els infants han de tenir els elements necessaris que els permetin créixer materialment i espiritualment amb normalitat". Posteriorment, la Declaració de Drets dels Infants de 1959 i la mateixa Convenció de Drets dels Infants de 1989, les dues de Nacions Unides, han anat desenvolupant i concretant aquests principis. S'ha creat el concepte d'interès superior del menor, que suposa que en totes les accions en les quals es vegi implicat un infant s'ha de tenir en compte el seu bé. S'ha anat desenvolupant els seus drets sota els conceptes de protecció, promoció i participació que engloben totes les etapes de la infància i situacions vivencials. Fins i tot s'insta les administracions a donar prioritat a les despeses vers la infància.

Sembla que en ple segle XXI els infants haurien de tenir la seguretat de ser respectats i protegits per les societats on viuen. Però no és així. Els convenis internacionals, les lleis nacionals i locals diuen moltes coses, però la realitat és que tant en l'àmbit internacional com en el nacional i local els infants pateixen desprotecció, maltractaments i fam. Els infants són objectes d'abusos, de tràfic d'éssers humans. Són, en molts casos, uns fàcils productes de comerç i explotació. Ells no saben ni poden protegir-se.

Quan parlem dels infants és fàcil parlar en plural, de forma abstracta, sense noms ni identitats. Convé posar-los cares i noms. Aleshores visualitzarem uns éssers, unes persones en tota la seva realitat. Si tenim la humilitat suficient de mirar-los als ulls, comprendrem la seva situació, els seus anhels desemparats que necessiten ajuda. I, si som capaços d'aguantar la mirada, els podrem estimar. Si més no, intentar-ho, que no és poc.

Així podrem entendre el que diu i no diu la notícia. Podrem copsar la realitat, a vegades tràgica, de molts infants. Podrem, si volem, iniciar el nostre compromís de defensa dels drets dels infants, és a dir: la defensa de la seva dignitat. Si ho fem, protegirem les seves vides i potenciarem una renovació de la societat.

Ara sí que els infants són noticia. Són actualitat i futur. Gràcies.

Xavier Puigdollers, responsable de la Comissió de la Infància de Justícia i Pau Barcelona.
27/05/2016